El passat 20 de juliol, al cinema de Sant Martí de Tous,
es va donar a conèixer finalment
l’estrena en el cinema francès del director iranià Asghar Farhadi en la direcció
de El pasado. Un potent film que va arrancar en el Festival de Cannes de l’any
passat un valuós guardó a la millor interpretació femenina per l’actriu francesa
d’ascendència argentina Bérénice Béjo.
Farhadi segueix tensant amb gran eficàcia a El pasado els tremolosos i
imprevisibles fils dels sentiments humans, tal com ens tenia acostumats en les seves intenses
propostes anteriors A propósito de Elly (2009) i Nader y Simin. Una separación
(2011).
El pasado es recolza en els actes de diversos personatges lligats a un remogut entorn
familiar. El detonant de la trama arrenca quan Ahmad (Ali Mossafa) retorna al cap dels anys a
París per divorciar-se de la seva dona, Marie (Bérénice Bejo), ara promesa amb un altre home,
Samir (TaharRahim).
El que podria ser una simple història melodramàtica de separacions i noves relacions de
parella, s’agreuja perillosament a l’involucrar noves persones com els respectius
fills dels diferents homes, posant a prova també unes fràgils relacions paternofilials.
El terreny és propici per a les explosions de les emocions i l’àmbit familiar es
converteix en un autèntic polvorí quan emergeix un secret del passat que afectarà a tothom i fa
replantejar totes les decisions preses.
El resultat és un drama enrevessat en què la força dels esdeveniments del passat són capaços de
provocar un sotrac en un mapa de les relacions humanes tan inestables com conflictives obrint
noves ferides difícils de tancar.
Farhardi és capaç de crear una espessa teranyina de sentiments creuats on tots els
personatges s’hi troben atrapats i construir un progressiu i asfixiant clima
d’enrariment que es nodreix del perillós combustible dels retrets i les acusacions.
