Mentre cauen les bombes sobre la franja de Gaza i
s’enquista encara més
l’enfrontament palestí-israelià, intentarem que el soroll, el terror i el fàstic provocat
pels bombardeigs implacables sobre els palestins per respondre al llançament de coets de Hamas
no enterboleixi el comentari d’aquesta pel·lícula ambientada en una família ortodoxa
jueva de Tel Aviv.
Llenar el vacío és un suggeridor, emotiu i profund melodrama construït al voltant de la
decisió d’una jove de divuit anys, Shira, que després de la mort de la seva germana gran,
Ester Goldberg, s’haurà d’enfrontar al dilema de casar-se amb el vidu, Yochay, el
seu propi cunyat, o seguir amb el seu prometatge amb un jove de la seva edat. La directora
Rama Burshtein ha aconseguit amb aquest film nombroses guardons en festivals
internacionals entre els qual destaca la Copa Volpi a la millor actriu per la seva protagonista
Hadas Yaron en el festival de Venècia 2012.
Una presa de decisions extremadament problemàtica enmig d’un període de dol per la mort
de la germana, la qual deixa un buit irreemplaçable i un dolor persistent en l’entorn
familiar, i també, el naixement d’un nen el mateix dia de la mort de l’embarassada
Ester. Un cúmul de sentiments i sensacions entrecreuades que es compliquen encara més amb les
pressions familiars, en un sentit o altre, que provoquen enemistats i noves esquerdes entre
dones de referència per Shira com la seva mare i la seva tieta.
L’actriu protagonista fa un treball senzillament extraordinari amb una economia de gestos
impressionant que sap traspuar tota la torbació i inquietud del difícil moment que travessa,
aclaparada pels desitjos del seu cor i les necessitats de l’entorn domèstic i religiós de
la comunitat. La pel·lícula també compta amb una realització d’una exquisida elegància
que sap crear una atmosfera irreal i vaporosa, com fora del món, gràcies a la successió de
cants, tradicions i cerimònies religioses. Una evocadora pel·lícula que es fa acompanyar també
per les notes d’un acordió, que toca la mateixa Shira, i que subratllen encara més un
estat de malenconia persistent.
