cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA BELLE FAULA NO S SUFICIENT

Belle, pellcula dirigida per lex actriu Amma Asante (la seva segona obra desprs del llarg A Way of Life, amb el que va aconseguir el BAFTA al millor debut) salimenta de la histria real de Dido Elizabeth Belle, una nena nascuda a les ndies que desprs de la mort de la seva mare s reclamada pel seu pare, el capit de marina Sir John Lindsay, que lacull com a filla i la porta fins a Anglaterra perqu sigui criada pel seu oncle Lord Mansfield.

Lembolic est servit, ja que evidentment la moral conservadora britnica que imperava aleshores no acceptava una dona mestissa com a part ntegra de la societat. Dido sha denfrontar als prejudicis racials i intentar fer-se un buit en la societat anglesa. El punt de partida s el dun drama dpoca que deixa una mica de banda els avatars de laristocrcia per centrar-se en altres temes que podrem considerar ms transcendentals per lsser hum.

No obstant aix, en pocs minuts descobrirem que la histria de Dido no ser lnica que sens explicar: sorgeix aix una rocambolesca trama judicial que va ms enll del litigi per tractar tota la qesti de lesclavitud i el dilema sociopoltic que comenava a inquietar a molts ciutadans britnics, per lespectador sadonar que aix nicament serveix com a element vehicular per observar levoluci duna relaci sentimental.

Afortunadament, avui dia tenim assumida la igualtat racial per no cal oblidar que el fenomen del racisme estava bastant arrelat a lOccident fins fa no massa temps (no ha transcorregut ni mig segle de lassassinat de Luther King, per exemple), i que lesclavisme era i s avui present fins a lOrient com sn la m dobra infantil al sud-est asitic o els malaurats casos de prostituci.

No estem davant de la dolorosa Mandingo de Richard Fleischer, menyspreada al seu dia com a cinema explotador i per tractar-se dun dels primers exemples sobre el qestionament del racisme sin que Belle ens aporta una desconeguda visi aristocrtica de la xenofbia -embolicada amb farbalans- i en les antpodes de la dolorosa 12 anys desclavitud, que va un pas per endavant i que s considerat un dels treballs ms pedaggics de lltim lustre.

La directora britnica aconsegueix casar dues lnies argumentals per es decanta clarament per la narraci clssica, sobretot tensant la corda emotiva amb aires de Jane Austen (es pot notar en la complicitat que estableixen les dues germanes). Desafortunadament, la superaci de tabs racials i la conscienciaci social queden massa diluts per una noblesa edulcorada i per limponent oli de Johann Zoffany (el fams quadre que veurem al film).

Les interpretacions no afavoreixen el relat amb un Sam Reid tou i una Gugu Mbatha-Raw a qui li falta naturalitat i frescor, destaquen per Emily Watson en el paper de freda i estirada dona del jutge i sobretot Tom Wilkinson, un secundari de luxe que gaireb li roba el protagonisme a Belle en el seu paper de tutor, distant al principi per entranyable al final, i a les acaballes demostrant ser un jutge fidel als seus principis.

Per tant, es podria dir que Belle s una pellcula de barbolla, bones intencions i una grata tasca de reconstrucci histrica a nivell visual, com manen els cnons en aquest tipus de produccions, per que no obstant aix queda irremeiablement dilut en un mar dhistries sense exercir el valor humanitzador del seu personatge, sense sostenir la mirada i, malauradament, sense fugir dels clixs, fagocitant-se en el drama ms fcil.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 594

Una crtica dric Antonell

26 d'agost de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

no est mal per massa esttica de peli de diumenge a la tv
marc m (sants)28-08-2014

massa nonya pel meu gust
mart oc30-08-2014

jo la vaig trobar maca, crec que de tat en tant son boniques pelis com aquestes
cludia (Gisclareny)01-09-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small