cinema catal� . caT
Notícies anteriors
GUARDIANS DE LA GALXIA

Des que en el Comic-Con de 2012, Marvel Studios va anunciar el projecte de fer una adaptaci cinematogrfica del cmic dels Guardians de la Galxia, s’havia anat generant una expectaci creixent sobre el resultat final de traslladar a la pantalla gran, aquest heterogeni grup d’herois tan allunyat de l’univers tpic de personatges de l’editorial, que fins ara havien fet el salt al cinema. I el cert s que el desenlla ha estat una sorpresa ms que agradable. Una space opera amb tots els elements necessaris per fer passar una bona estona, tant als ms devots del gnere com als que busquen el tpic blockbuster estival. Dues hores d’entreteniment sense matisos, amb un sentit del ritme envejable i sense sotracs.

Amb Guardians de la Galxia, aquest nou rei Mides del cinema que sn els estudis Marvel, ha demostrat que pot elaborar un producte de qualitat, que satisfaci la seva legi de seguidors, per que a la vegada explori altres propostes allunyades dels superherois ms coneguts, i que fins ara giraven al voltant del grup dels Venjadors (cal recordar que les cintes de La patrulla X, Spiderman o Els 4 fantstics eren produdes per altres estudis a qui havien venut els drets). I per fer-ho ha triat un grup realment poc conegut fora dels consumidors ms habituals de cmics. Un grup que veia la llum per primer cop el 1969, amb texts d’Arnold Drake i dibuixos de Gene Colan, i que va apareixent espordicament en alguns cmics d’altres superherois, va canviant de membres, t una srie llarga al 1990, fins que finalment al 2008 reapareix amb la formaci que ara ha estat portada a les sales cinematogrfiques. Perqu si b s cert que a travs del malvat Thanos, que apareixer a les dues franqucies, es crea un nexe d’uni amb Els Venjadors (amb els quals en cmic ja han tingut diversos episodis en com), el cert s que la cinta dirigida ara per James Gunn aconsegueix crear-se una identitat prpia dins tot aquest univers.

Per ser sincers, la pellcula no defuig els cnons de les space operas i sobre la base d’una trama sense massa complicacions, edifica la tpica histria d’un grup de personatges singulars, individualistes i al marge de la llei, que s’uneixen per casualitat, i que de manera no premeditada, acaben essent els responsables de salvar la pau galctica, dels plans d’uns malvats de manual. Com es pot comprovar, res de nou. Ara b, la presentaci, esdev una parc temtic, format per diverses atraccions: la batalla de naus, la cantina i el colleccionista, la pres..., que es frueixen per si soles, per que tamb donen una continutat a l’acci. Com a element bsic del resultat final tenim un sentit de l’humor que no abandona el metratge en cap moment, que li treu qualsevol capa de transcendncia, i que extreu tot el suc de les particularitats de cada personatge. Tamb cal destacar, encara que no s’emfatitzi de manera especial, una impecable factura tcnica, que queda dissimulada per l’aire retro que recorre tota la cinta, i que la situa en esperit i forma, a l’anyorada dcada dels 80, ja des del seu (una mica desconcertant) prleg. Aquesta senya d’identitat, queda palesa en la magnfica B.S.O. que acompanya el protagonista i el seu inseparable walkman, i que permet al gui jugar amb constants referncies a aquells anys, com la de Footloose, o la de l’nec Howard.

A ms a ms, la cinta no intenta dissimular en cap moment les seves influncies, d’altra banda fora evidents, i aprofita tots els clixs i estructures assentats per, entre molts altres, Star Wars o Indiana Jones, amb escenes tan explcites com la descoberta de l’Orbe o les batalles i vols espacials. Tampoc els protagonistes amaguen el seu parentiu amb els perfils d’aquells films, amb la gentica i la irreverncia amb nima de cavaller errant de Han Solo o Chewbacca, fluint per cada vena d’Star Lord i els seus companys. Per malgrat tot, el resultat final no et deixa la impressi de ser una simple cpia, sin que aquests Guardians de la Galxia acaben creant una versi actual de tot aquell cinema, amb el millor d’aquells anys adaptat als nostres dies, com en el fons ha fet tota la vida el cinema, ja des dels seus inicis amb diversos gneres literaris, o com van fer els propis Spielberg i Lucas en el seu moment, o Tarantino ms recentment. En fi, una cinta que malgrat que no passar a la histria del set art, ni suposar cap punt d’inflexi, si que garanteix una fantstica estona d’entreteniment, amb aquell punt de nostlgia i (perqu negar-ho) innocncia, pels que vam transitar durant la nostra infncia o adolescncia per aquells meravellosos anys.

Notcies - Cinema Catal . NET
Cartell de la pellcula

lectures: 505

Una crtica de Marc Serra

8 de setembre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

s molt divertida i nostlgica. Est pensat fer dues pellcules ms...aix diuen
Q.08-09-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small