cinema catal� . caT
Notícies anteriors
62 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SANT SEBASTI 2014

La rebelli de les mquines, Autmata de Gabe Ibez

Resulta sorprenent, indit diria jo, la programaci dun film amb un perfil tan marcat de gnere de cincia-ficci com Autmata de Gabe Ibez enmig de la Secci Oficial del Festival quan el seu espai natural podria ser, i aix ser, un festival de gnere fantstic com el de Sitges. Un cop superat lastorament inicial comencem a entendre la participaci daquest film en la competici ja que es tracta dun ambicis projecte produt i interpretat per lactor espanyol de ms projecci internacional, Antonio Banderas.
Autmata s un film futurista sota producci blgara-espanyola i parlat en angls deficient factura tcnica i cara realitzaci. Aquest film de caire distpic apareix excessivament deutor en la seva arrencada dun clssic del gnere com Blade runner amb el disseny duna megalpolis xopa sota una pluja persistent. Es respira tamb un ambient hostil de film postapocalptic amb un mn desertitzat i mort que sha aconseguit frenar al llindar de la mateixa ciutat.
Per leix central del film gira al voltant de la relaci dels humans i els robots sota el paraiges dun tema tan tipificat com el de la revolta de les mquines que supera els lmits de la intelligncia artificial. Aix, el protagonista, agent duna asseguradora, intenta esbrinar perqu alguns robots semblen sucidar-se o patir transformacions en la seva estructura que els porta a trencar alguns preceptes de la robtica.
Una correcta, entretinguda i vistosa proposta malaguanyada en alguns moments per un excs dafany de transcendentalitat per que renuncia meritriament al devassallanestesiant dels efectes digitals del gruix del cinema fantstic del moment per conservar lencant en el disseny dels robots creats per a locasi que incorporen fcilment un aspecte humanitzador.

Paternitat a prova, A second chance de Susanne Bier

Loscaritzada directora de En un mundo mejor (2011), Susanna Bier concursa per tercer cop en el certamen basc amb A second chance desprs de Te quiero, para siempre (2002) i Hermanos (2004). La pellcula arriba en la competici desprs de la del seu compatriota Bille August, Silent heart, per situar-se a les antpodes daquesta. Si August sacostava a un tema tan delicat com leutansia des de la contenci i lausteritat amb un cert deix teatral, Bier planteja una histria crispada i estripada sobre paternitats problemtiques.
Una parella de heronmans, en qu lhome s un maltractador encausat en altres afers, descuiden el seu propi nad en la immundcia. Per altra banda una altre parella benestant conformada per una dona i el seu marit policia, que vol empresonar al marit agressiu i que malda perqu benestar social es faci crrec de la criatura en estat de deixadesa, cuiden amb tot el seu amor el seu fillet. El que en principi sn dues famlies oposades i divergents, grcies a una trama truculent, extrema, comenaran a convergir i complementar-se perillosament. Histria increble i rocambolesca fins a la caricatura amb creuaments i suplantaci de nadons per posar a prova les respectives paternitats i tot sota un tractament histric en fora ocasions que en res contribueix a donar la profunditat i assossegament que requeriria tot plegat. Un clima absolut de gratutat presideix lacci i noms en la desmesura i lexcs sembla que malauradament hi trobem un cert inters, malalts s clar. Crec que ha estat laposta ms fluixa del festival donostiarra i una ensopegada de la reputada directora danesa.

Mfia entre copes, La entrega/Thedrop de Michael R. Roskam

La entrega significa el debut en el cinema nord-americ del belga Michael R. Roskam desprs dun film tan potent com Bullhead (2011) amb la masculinitat vulnerable de Matthias Schoenaerts. Roskam planteja ara una adaptaci duna novella de lescriptor i guionista Dennis Lehane (Mystic river o Shutter island) per oferir una suggeridora, atmosfrica i inestable proposta de thriller urb amb mfies que es serveixen del blanqueig de diners grcies a la tapadora de bars novaiorquesos.
El protagonista principal de La entrega s Bob (Tom Hardy), un cambrer silencis i callat, testimoni mut de la corrupci del bar on treballa i de la violncia dels gngsters de lentorn. La soledat daquesta aparent nima cndida i inofensiva es complementa amb la companyia duna noia maltractada del barri, Nadia (Noomi Rapace), grcies a la troballa dun gos abandonat i estomacat, perfecte metfora de la situaci daquests pries suburbans.
Un film ben dirigit i interpretat que combina la intriga, la sospita, les tracions, les venjances i la violncia consubstancial al gnere negre amb lenfocament ms melodramtic que incorpora aquesta parella que latzar ha lligat. Cal destacar la descripci dun ambient trbol i fosc en qu res sembla el que s, en qu ombres ominoses semblen projectar-se arreu i on el passat amagat acaba per ressorgir en tota la seva violncia i posterior trencadissa. Tamb resulta ressenyable aquest film per loportunitat de veure en pantalla una de les darreres aparicions del desaparegut James Gandolfini.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 584

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

23 de setembre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small