cinema catal� . caT
Notícies anteriors
62 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SANT SEBASTI 2014

Com ser John Malkovich, Casanova variations de Michael Sturminger

La coproducci europea Casanova variations de Michael Sturminger s una nova aproximaci a la vida de lamant i etern seductor veneci Giacomo Casanova. En aquesta ocasi John Malkovich interpreta a Casanova dalt dun escenari en un teatre portugus en el que seria una versi lliure i desacomplexada amb sortides de to, transaccions entre lescenari i la platea, i digressions de tota mena. Una representaci, daltra banda, que el mateix Malkovich ha portat per diferents teatres mundials, i que en la pantalla combina teatre amb populars fragments operstics de Mozart.
Aquesta caleidoscpica aproximaci al personatge i lobra de Casanova alternana la representaci comentada amb la recreaci histrica dels darrers moments de la vida de Casanova, novament interpretat per John Malkovich, fins a la seva mort. Un episodi centrat bsicament en la visita duna dama escriptora, Elisa (Veronika Ferres),que sinteressa vidament pels manuscrits de les seves memries. Uns volums indits que desprs es publicarien pstumament sota el ttol Histria de la meva vida, obra de la qual tamb es citen nombroses extractes.
Aquest film aposta per la representaci dins duna representaci, un relat en forma de capses xineses, on predomina la barreja, la mescla, amb uns resultats ms que dubtosos. Un garbuix desordenat de formats, registres i tons que en alguns moments pot arribar a fascinar a lespectador per que en altres pot provocar lenuig, lavorriment o la sensaci de mareig. Almenys resta un recital de lactor John Malkovich, que sempre es podr emparentar amb aquell film dpoca i en un registre semblant, Las amistades peligrosas, sobre el flirteig i els tripijocs de lamor.

Reconstrucci, Phoenix de Christian Petzold

Desprs de la mirada a lAlemanya Oriental sota el Tel dacer a Brbara (2012) en qu es percebia el pas com a pres, el director alemany Christian Petzold gira de nou la vista envers el passat i la diposita en els anys immediats de la postguerra alemanya per parlar de lholocaust i del retorn dels supervivents dels camps de concentraci. Tornem i retornem a lhorror dels camps i la idea de la culpabilitat alemanya que per omissi, consentiment o, directament, la delaci, va llenar els jueus alemanys als forns crematoris per ara sota un plantejament tan suggeridor com remarcable.
Per lapropament de Patzolda un tema tan tractat com inesgotable resulta tan suggeridor com remarcable grcies a un enfocament metaforitzador. Nelly (Nina Hoss) retorna miraculosament dels camps quan ha estat donada per morta i ho fa amb el rostre reconstrut ja que havia estat desfigurada. Ella anhela amb tot el desig retroba el seu antic marit, que no la reconeix, encara que la seva millor amiga li confessa que la va trair i entregar als nazis. Per ella vol tornar als braos del seu marit i es prestar a un joc de simulaci i posada en escena ordit pel propi marit per demostrar que segueix viva i aspirar aix a participar de la herncia duna famlia aniquilada.
El ttol Phoenix alludeix allegricament al mateix fet del ressorgiment de les cendres dun pas devastat, encara que sigui un bar de la zona nord-americana del destrut Berln i lloc de rencontre i de no reconeixement de la retornada i del seu home. El rostre nou de la protagonista incorpora una nova mirada a un pas que es debat entre la reconciliaci i el cstig. Tot apunta a que ella ha estat enganyada per tossudament saferra al renaixement del seu amor, la recuperaci del seu antic amor, com si fos una extensi de la prpia reconstrucci dun pas en runes. Per lamor topa amb lengany, la mentida i laprofitament, i el desig de recomenar acaba per plantejar el dilema ineludible de loblit i el perd.

El vaixell de la follia, Haemoo de Shim Sung-Bo

La quota asitica del certamen donostiarra ha arribat de la m de la pellcula Haemoo del cineasta debutant sud-core Shim Sung-Bo. Ms enll de la notorietat que comporta tractar-se duna producci del reputat director Bong Joon-Ho - millor director a Sant Sebasti per Memories of murder (2003) -, la veritat s que un film absolutament prescindible que serveix nicament per farcir una extensa secci oficial. Una pellcula que, daltra banda, podria competir perfectament en un espai com el festival de terror de Sitges ja que demostra una percia especial per tot all escabrs amb debilitat per efectistes i gratutes dosis de sang i fetge.
El punt de partida no est exempt dinters quan, desprs dalgunes escenes naturalistes ambientades en el mn dun pesquer atrotinat, ens trobem que el capit del vaixell est disposat a participar del trfic dimmigrants illegals per treuren un rendiment amb la complicitat de la variada tripulaci. Podrem pensar que el film serviria per parlar o transmetre dalguna cosa digne dinters ja que al principi ens han anunciat tamb que el film est inspirat en fets reals.
Quan una accidental tragdia sinterposa en el cam del vaixell i el capit pren una decisi dabsoluta follia, aleshores seria el moment per fer entrar el film en territoris ms reflexius que sinterrogus sobre la crueltat humana o ltica humana. Per en aquest precs punt dinflexi s quan la cinta defuig destudi i soblida del que estava parlant per endinsar-nos en la ms simple tonteria ara sota la carcassa del registre impactant dun cinema dacci, amb persecucions, corredisses i assassinats pel vaixell. La pellcula desenvolupa finalment una sensibilitat de llu en lesbs i seguiment de les peripcies daquest vaixell malet. Tan sols resta en el record un moment lgid dextrema bestialitat, en qu la realitat podria maridar-se amb el gore, que ens arriba a eriar la cabellera per que ens guardarem prou de revelar.

Notcies - Cinema Catal . NET
Cartell de Phoenix

lectures: 613

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

23 de setembre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small