TRIOMF INCONTESTABLE DE MAGICAL GIRL DE CARLOS VERMUT
Dos guardons a la gosadia i la rauxa de Carlos Vermut
La 62 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va catapultar el
director Carlos Vermut a l’olimp del cinema espanyol gràcies als dos importants
guardons aconseguits. La torbadora i malaltissa Magical girl del madrileny Carlos Vermut
va arrancar del jurat oficial, presidit pel reputat productor espanyol Fernando Bovaira, la
Concha d’Or a la millor pel·lícula de la Secció Oficial i la Concha de Plata al millor
director. No cal dir que és un doblet difícilment superable en la història dels palmarès del
festival basc.
Sota la modalitat narrativa de les històries entrecreuades i en un format proper al cinema
negre, Magical girl explica les perilloses relacions que s’estableixen entre Luis
(Luis Bermejo), un pare que farà tot el possible per satisfer el darrer desig de la seva filla
malalta de leucèmia, la jove Bárbara ( Bárbara Lennie) assetjada per trastorns mentals, i
Damián (José Sacristán), un professor retirat de passat tèrbol.
Després del seu primer sorprenent llargmetratge Diamond flash (2011), Carlos Vermut
dóna ara una rebolcada a públic i premsa amb Magical girl en la competició oficial. Una
pel·lícula inclassificable que explora el costat fosc humà a través de la violència desfermada,
les passions incontrolables, els desitjos amagats, els instints perversos. Una cinta tan
estranya i incòmoda com subjugant, tan parsimoniosa i estàtica com apassionant, tan terrible
com absurda i delirant. Una pel·lícula provocadora, crítica, demolidora i que atresora una mala
llet ingovernable.
Premi especial del jurat a la vida alternativa de Vie sauvage
El certamen donostiarra va concedir el Premi Especial del Jurat a l’aposta inconformista
continguda en la pel·lícula francesa Vie sauvage de Cédric Kahnn que defensa la vida
alternativa fora del sistema.
La pel·lícula, inspirada en fets reals, retrata la fugida d’un pare, Philippe Fournier,
“Paco”- interpretat per l’’actor, productor i director francès Mathieu Kassovitz - i els
seus dos fills petits, Okyessa i Tsali, per burlar la custòdia atorgada dels nois a la seva
mare, Nora (Celine Sállete), després de la separació. Vie sauvage va ser la darrera pel·lícula exhibida en la secció oficial a concurs i
retrata amb emoció i intensitat el pas de la infantesa a l’adolescència d’uns
eterns fugitius de la policia, rodamóns clandestins, en plena llibertat, al marge de la
societat i les convencions establertes i en comunió amb la naturalesa.
Concha de Plata a l’actriu Paprika Steen com a filla patidora a Silent heart
El veterà director danès Bille August va presentar amb Silent heart una serena i austera
pel·lícula de cambra al voltant d’una reduïda família que es reuneix un cap de setmana
per acomiadar-se de la mare malalta que ha decidit posar fi al seu sofriment amb una mort
volguda. Una decisió tan agosarada com difícil que trastoca per força l’ambient familiar
que, en principi, sembla recolzar la decisió ferma i valenta de la mare.
La pel·lícula es presenta sota un innegable format teatral consistent en l’estratègia de
reunir un grup de persones al voltant de la taula per fer emergir tant les tensions com les
fractures internes. Es tracta d’una situació vista i usada com, també, de provada i
indubtable força dramatúrgica. I en aquesta trobada familiar enmig d’una atmosfera
carregada de sentiments creuats que acaben desbordant els personatges, destaca enmig d’un
repartiment molt equilibrat i conjuntat, Paprika Steen com una de les dues filles enfrontades.
L’hipnòtic thriller La isla mínima d’Alberto Rodríguez conquereix dos
guardons
La isla mínima d’Alberto Rodríguez és un absorbent thriller protagonitzat per una
parella de policies espanyols encarregats d’esclarir la desaparició de dues adolescents
als aiguamolls del Guadalquivir en els anys de la Transició que s’ha vist beneficiada amb
tota justícia per la “Concha” d’Or a Javier Gutiérrez com a millor actor i el Premi del
Jurat a la millor fotografia per Alex Catalán.
Una esplèndida mostra de cinema negre d’atmosfera pesada i asfixiant amb uns policies que
deambulen sense rumb enmig d’un relat laberíntic amb una intriga escabrosa i embolicada,
i un paisatge aclaparador magníficament retratat per Alex Catalán que facilita la pèrdua i la
desorientació dels investigadors.
El mateix duet de policies incorpora més inestabilitat al relat ja que han de conviure entre la
complicitat de la feina i l’enemistat ideològica en un temps i un país on el franquisme i
la dictadura cohabita amb una incipient i fràgil democràcia. Javier Gutiérrez interpreta amb
tota l’ambigua i atractiva malignitat el policia de passat obscur lligat a les forces de
l’ordre del règim franquista.
Premi al millor guió a l’escriptor Dennis Lehane pel seu enfocament de cinema
negre a La entrega
La entrega significa el debut en el cinema nord-americà del belga Michael R. Roskam
després d’un film tan potent com Bullhead (2011) amb la masculinitat vulnerable de
Matthias Schoenaerts. Roskam planteja ara una adaptació d’una novel•la de
l’escriptor i guionista Dennis Lehane (Mystic river o Shutter island),
adaptada per ell mateix, per oferir una suggeridora, atmosfèrica i inestable proposta de
thriller urbà amb màfies que es serveixen del blanqueig de diners gràcies a la tapadora de bars
novaiorquesos.
Aquesta pel·lícula d’enrevessada trama - que ens regala l’oportunitat de veure en
pantalla una de les darreres aparicions del desaparegut James Gandolfini - és un film ben
dirigit i interpretat que combina la intriga, la sospita, les traïcions, les venjances i la
violència consubstancial al gènere negre amb un enfocament més melodramàtic gràcies als mèrits
del premiat Dennis Lehane. Un treball de l’escriptor que brilla també en la descripció
d’un ambient tèrbol i fosc en què res sembla el que és, en què ombres ominoses semblen
projectar-se arreu i on el passat amagat acaba per ressorgir en tota la seva trencadissa.
