cinema catal� . caT
Notícies anteriors
NEGUITS DEL FESTIVAL DE SITGES 2014

Inseparables, Goodnight Mommy de Veronika Franz i Severin Fiala

Goodnight Mommy s una pellcula inclement que porta com ferro roent el segell inconfusible de l’austrac Ulrich Seidl, aqu en tasques de producci. Aquest primer llargmetratge de la guionista habitual de Seidl, Veronika Franz, al costat de Severin Fiala, representa una nova immersi en el mn repulsiu de la violncia que sorgeix en nosaltres. La pellcula afegeix un nou esgla en la brutal i immisericorde dissecci del gnere hum de la m d’aquests austracs que semblen resseguir tamb les petjades del compatriota Michael Haneke.
Un conte de terror ambientat en una freda i estilitzada casa allada de la pacfica praderia austraca protagonitzat per dos bessons inseparables que no desconfien de la identitat de la seva mare desprs que aquesta s’hagi sotms a una operaci de cirurgia esttica en el rostre. La premissa brillant d’una mare desfigurada que es comporta d’una manera estranya i que els fills no reconeixen, desemboca en un autntic malson. Els recels dels germans davant d’una possible usurpadora serveix per engegar la folla maquinria de la crueltat i la vexaci infantil.
Tot i que la pellcula podria semblar que es treu un as marcat de la mnega que dna un nou sentit al relat, el cert s que els dos realitzadors ensenyen fugisserament i elegantment les cartes per subratllar tota la ambigitat i inquietud en aquest pervers i macabre conte infantil.

Ninots diablics, Annabelle de John Leonetti

El fenomen sobrenatural multitractat de la nina Annabelle arriba a les sales de cinema amb la pellcula de ttol homnim per convertir-se en una cinta tan cuidada, preciosista i elegant com estril, avorrida i anodina. La pellcula de John Leonetti director de fotografia i cineasta de farciment comporta una rutinria visita al gnere fantstic de les possessions i les cases encantades amb sectes satniques barrejades pel mig i l’efecte atemoridor d’una nina diablica.
Desprs d’un prleg improductiu que ens vol introduir en les seqeles aterridores de la sinistra nina Annabelle, la pellcula presenta un matrimoni feli es prepara pel naixement de la seva filla i el pare li regala a la mare una nina de cermica gegant per adornar l’habitaci del futur nad, una genuna pea de colleccionista que li faltava a la futura mare. A partir d’aquest moment diferents efectes paranormals, aix com la mort salvatge dels seus amics vens, trenquen la tranquillitat i l’harmonia de la guapa i rica parella en la seva caseta en una urbanitzaci benestant en els setanta.
Com sempre, el mal mai descansa, i l’atribolat matrimoni intentar escapar infructuosament d’aquesta funesta maledicci al mudar-se a un edifici urb. A partir d’aqu, el film no es pot desempallegar mai de la impertinent influncia del gtic de La semilla del diablo de Roman Polanski i Ira Levin. La estilitzada pellcula no pot camuflar per ms temps la seva buidor al reposar sobre quatre tpics del gnere i acaba per precipitar-se al no-res en un vergonys desenlla final.

Desentrellar el nus godardi, Adieu au langage de Jean-Luc Godard

El darrer i inclassificable artefacte flmic de Godard s’ha exhibit de retruc en el festival de Sitges encara que fora de competici i dins d’un calaix de sastre, Secci Oficial Fantstic Especials. Odiat i reverenciat a parts iguals, el cinema del veter director francs pot ser tan avorrit o fascinant com prefereixi cada facci en lluita. Per la meva posici s que no cal ser godardi per deixar-se arrossegar pel seu remol d’imatges reverberades. No cal explicar de qu va la seva coreografia audiovisual perqu resulta fora quimric intentar-ho. Altres ments ms preclares ja s’encarregaran de fer-ho.
El relat calidoscpic de Godard rodat amb un bromista 3D s senzillament fascinant. Un desarticulat flux incessant i frentic d’imatges i de sons amb profusi de cites, de dilegs declamats, d’homenatges, de jocs visuals amb els enquadraments i els formats, de sotragades, de repeticions, de fragments ficcionalitzats, de trossos de pellcules velles, d’imatges documentals, d’imatges virades, de personals reflexions sobre la histria i el present, o sobre la prpia condici de les imatges.
Un film tan inabastable com transgressiu i provocador. El carcter dissident d’aquest film-cataracta de Godard es posa de manifest en tota la seva arrogncia atorgant protagonisme destacat a un gos com a veu narrativa. Intentar desentrellar el nus godardi pot resultar una tasca impossible, per deixar-se arrossegar per la cabalosa simfonia visual i sonora de Adieu au langage desemboca en una experincia sensitiva ms que reconfortant.

Notcies - Cinema Catal . NET
Cartell Adieu au langage

lectures: 510

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

10 d'octubre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small