cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JEAN LUC GODARD, MICHEL GONDRY I TAKASHI MIIKE SN ALGUNS DELS MESTRES DE CERIMNIES QUE VAN CLAUSURANT, POC A POC, EL SITGES 2014

A les acaballes de la setmana i del festival, gaudim dapostes i formats molt diferents entre si, des del documental al 3D, passant pel terror ms psicolgic. Aquest ltim concepte el tracta molt b Goodnight Mommy, dirigida per Veronika Franz. Laustraca sinspira amb Ulrich Seidl, agitador de consciencies centreeuropees i productor del film per explorar la personalitat duna forma fora sofisticada. Lescenari s una casa luxosa de faana envidriada i un interior encara ms fred. Els protagonistes sn dos bessons univitellins que comencen a elucubrar sobre l’autenticitat de la seva mare desprs duna operaci esttica. Com a Los ojos sin rostro de George Franju, a Goodnight Mommy la mscara suposa una identitat frgil i dubtosa; un secret. Alguns espectadors tamb recordaran el seu compatriota Michael Haneke, quan comencin a amarar-se duna violncia retoruda i explosiva.

Is the Man Who is Tall Happy? Aquesta s la pregunta que respon un documental que sorgeix de la trobada entre un cineasta dimaginaci incontrolable i un geni de la filosofia contempornia. Michel Gondry illustra el discurs de Noam Chomsky duna dimensi visual enigmtica i enriquidora. Un examen reflexiu que fa accessibles conceptes tant complexos com la continutat psquica a travs dunes fabuloses animacions. Dels productes didctics saltvem a peces d’entreteniment com Mad Sad Bad 3D, que irromp com un avalot a la secci Focus sia, un film conformat per tres histries que signen els sud-coreans Han Ji-seung, Kim Tae-yong i Ryoo Seung-wan. Un noi que desapareix al bosc, un adolescent que sendinsa en la vida ciberntica i un futur en qu els zombis shan convertit en proletaris. Tot aquest maremgnum fora entretingut, ens descobreix una indstria seulita emergent, la qual ens ha descobert en aquesta edici un gran ventall de formats i narratives.

A Hard Day era el resum dun dia dur per lintensa programaci i la sobredosis de cafena a la press room. El llargmetratge de Kim Seong-hun construeix un elaborat relat amb equilibri, control i una execuci tcnica gaireb impecable. Aquest thriller policac dinmic i ple de girs, combina un recarregat suspens amb espurnes dhumor negre made in Seul. El film encapala la secci oficial fantstic rbita on llargmetratges de temtica thriller, amb especials elements propers al policac i dacci, hi tenen una cabuda especial. Cintes com aquesta, amb un tensi indita fins al final, sn les descarregues elctriques necessries per acabar el dia a la Blanca Subur amb bones sensacions, encara que un es pregunti si cal encabir tants thrillers a les seccions oficials dun festival de gnere fantstic.

En un dijous on augmentaven les temperatures, tamb ho feien la intensitat i la qualitat amb Relatos Salvajes, un compendi endimoniadament delicis de mitja dotzena dhistries independents unides per la venjana. Aquest recull de contes s una resposta maliciosament directa a una cultura dinevitable corrupci, desigualtat social i econmica, i injustcia en general. Cadasc de nosaltres en podria ser el protagonista i aqu s on el film de Damin Szifrn juga molt b les seves cartes, empatitzant amb lespectador a cada relat. Estem davant duna collecci dhistries horribles, esgarrifoses i escabroses de lArgentina ms negra i retoruda. Aquesta coproducci argentino-espanyola, que aviat podrem veure a la cartellera, es caracteritza per ser inquieta i morda. Una tragicomdia que no deixar a ning indiferent.

Adieu au Langage de Jean Luc Godard s un dels discursos ms interessants que ha arribat a ledici denguany, i s que probablement sigui considerada una de les poques peces 3D impregnades dart, sovint un format enfocat cap a lentreteniment ms fructus. Godard experimenta amb lestereoscpic i reflexiona sobre el llenguatge i les possibilitats del cinema. La fragmentaci del relat deixa entreveure la relaci entre una dona casada i un home solter, que sestimen i es barallen (com diu el refrany). Un viatge cap a limaginari on el moll de los s lexploraci de la condici humana. Ara b, avs pels espectadors: no estem parlant duna narrativa lineal ni dun 3D agradable, prepareu-vos per degustar amb assossec i la necessitat dapaivagament un Kirkeby del set art.

Amb temperatures que rondaven els 26 graus -no sabem si pels pollastres a last del carrer Parellades de Sitges arribava El Ardor de Pablo Fendrik, que cremava la retina de lespectador i en alguns casos, esgotava la pacincia. Aquesta coproducci de mig continent americ (Brasil, Mxic, EUA, Argentina, etc.) destaca per les seves exuberants localitzacions i la seva vena mstica. No obstant, la pellcula s, dalguna manera, pesada i sense mscul narratiu. Aquest inusual exercici de gnere de largent, va construint en una rdua cmera lenta un emocionant clmax per no t la tensi que, una mescla dimatges selvtiques i so ms inquietant, podria arribar a crear. Emmillarant-se amb Apocalypto de Mel Gibson, el film genera parallelismes interessants entre la natura i la humanitat, per perd gran part de la seva fora amb un perllongament funest.

La secci oficial daquest final de setmana llanava focs dartifici grcies a Over Your Dead Body, de Takashi Miike. Sens acaben els sinnims (des dels ms positius als ms extravagants) per definir al mestre japons, autor duna filmografia que parla per si sola, per el que si podem definir s el film que ens ocupa de contemplatiu, singular i immensament terrorfic. La pellcula es registra com un bell exercici formal, que salimenta del teatre japons ms clssic, refusant el maniqueisme del kabuki. Destaquem la notable banda sonora de Kji End que sendinsa a laparell auditiu i la fotografia de Nobuyasu Kita, que impregna la fvea dun espectador atent. Una pellcula que ens recordar al mig metratge Imprint, de la srie de Masters of Horror que el mateix nip va presentar al Festival lany 2007.

En aquest esprint abans darribar a la meta del Festival -on els zombis del cap de setmana han quedat enrere i noms els cinfils afamats continuen endavant- es comencen a entreveure candidates a la Maria com The Double, laposta del director que triomfava al 2010 amb Submarine (BAFTA al millor debut). Richard Ayoade, ens sorprn amb un drama hitchconi per amb personalitat prpia. El film parla sobre la dualitat de personalitats a travs de dos personatges pastats fsicament (un extravertit, laltre introvertit), per que conformen un mateix cos hum. La cinta britnica est ambientada en un mn pler de distpies on els prejudicis i lestil retro sn els fonaments daquest microcosmos sempre amanit de solitud i desafecci. The Double confirma que Ayoade no s noms un esnob londinenc sin que t veu i estil propi, i s que langls ha sabut dirigir de forma diablica una excellent pea visual i psicolgica. En sentirem a parlar.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 612

Una notcia dric Antonell

10 d'octubre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small