cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CONTAGIA’T DEL FICMA

Contagia’t és el lema de la 21a edició del FICMA 2014, que començava el 6 de novembre i va acabar el 13 al CaixaForum. Entre les sales de projecció hi ha també els Cinemes Girona i les Universitats Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona i Blanquerna.
L’eslògan d’aquesta nova edició s’ha escollit pensant en un acte de positivisme ciutadà, on el Festival transmet a través de la projecció de més de 80 films (entre documentals i ficcions) la situació ambiental del nostre planeta, sense obviar la preocupació per aquest.

Des dels seus inicis a l’any 1993, el FICMA -el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere- gaudeix de bona salut (probablement més que la del nostre planeta) i ho demostra any rere any proposant als espectadors ser part activa de la solució, generant consciència a través de l’educació i la sensibilització ambiental. L’ecologia, la cultura, l’economia, els processos migratoris, les guerres, la tala indiscriminada de boscos i les qüestions socials conformen l’essència d’aquest Festival.

Afortunadament, el festival rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per a la subtitulació al català. Gràcies a aquesta iniciativa, les pel·lícules Sticky, Under the sames sun, Thule Tuvalu, Journey to the safest place on Earth, Endless Road i Tailwind from Europe es podran veure subtitulades al nostre idioma. En aquest marc lingüístic també se celebrarà una nova edició del Petit FiCMA, una secció per introduir el món del cinema als més petits i fer-los conèixer diferents temàtiques ambientals.

A diferència d’altres edicions, l’auditori del campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) és aquest any la seu principal del festival, acollint 12 documentals dins de la seva secció oficial "UniFICMA". En aquest servei docent és on la presència catalana ha tingut el seu moment destacat amb Platja Llarga, un documental dirigit per Ariadna Costa sobre la conservació i defensa del territori, un metratge límpid i necessari que reflexa 8 anys de lluita i 7 cadenes humanes per protegir 2,7 km de platja corresponents a l’últim tram de costa verge de Tarragona.

Els cinemes Girona es converteixen aquest any amb els cinemes per excel·lència del festival, on hem pogut gaudir de Gone Wild: un film romanès que ens mostra -a través d’unes imatges exultants- els últims èquids salvatges d&rsquo,Europa, els quals sobreviuen en un dels paratges més bonics del vell continent, just on desemboca el bell Danubi blau. Dan Curean sap retratar en tot moment el binomi entre el domini de l’home i la submissió del cavall, a través d’encadenats d’imatges molt subtils. Una de les obres més interessants de la secció oficial que precedia el curt Dreams of the Last Butterflies, una metàfora amb estètica circus on la sobreexplotació humana pren força sobre unes papallones tramoistes que són assetjades.

Thin Ice deixava glaçats als espectadors -tot i una bona climatització dels cinemes Girona- a causa d’un exercici molt transparent sobre l’escalfament global, que ens afectarà probablement (ara si que en tenim proves concloents) durant les pròximes dècades.
Simon Lamb s’amara de l’experiència de David Sington (La sombra de la luna o el guardonat The Flaw, doc sobre l’origen de la crisi econòmica actual) per conformar un documental versemblant, accessible i contundent. Una meditació que no deixarà a ningú indiferent, i és que la manipulació política i empresarial intenta camuflar o distorsionar el missatge que tant bé expressa aquest documental britànic.

Un dels plats forts del festival és Love Thy Nature, el film de Sylvie Rokab que tancarà el certamen aquest dijous. Narrat per Liam Neeson, la cinta és un impressionant viatge cinematogràfic on aflora la bellesa i també la intimitat amb el món natural. El narrador és la veu de “Sapiens” - la nostra humanitat col·lectiva - que s’enfronta a una possible mort a causa de la gravetat de la crisi ambiental de la Terra. La directora nord-americana nascuda a Rio de Janeiro despertarà la consciència dels espectadors, on una connexió renovada amb la naturalesa és la clau per a una nova era. Ho aconseguirà?.

Notícies - Cinema Català . NET

lectures: 933

Una crònica d’Èric Antonell

16 de novembre de 2014


Comparteix la notícia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a màxim pots omplir 255 caràcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small