cinema catal� . caT
Notícies anteriors
INTERSTELLAR ENS TRANSPORTA A UNA NOVA DIMENSI CINEMATOGRFICA

Premissa i argument

Saludada per la crtica internacional com un esdeveniment interestellar, lltim film de Christopher Nolan t lambici demparentar-se amb les grans obres del gnere de cincia ficci, com 2001: Una odissea de lespai (Stanley Kubrick, 1968). Matthew McCoughnagey s Cooper, un astronauta que sembarca amb Anne Hathaway i companyia, rumb a un forat de cuc, per salvar a la humanitat de la seva desaparici.

En el futur que ens presenta la pellcula, noms es conrea blat de moro i lescassetat daliments s ja una realitat. La terra no noms est exhausta, sin contnuament arrasada per espantoses tempestes polsineres, semblants a les del Dust Bowl, on les praderies dels Estats Units van quedar submergides de pols i una sequera consegent. Ho pronosticava fa poc lONU: el planeta comenar a quedar-se sense recursos lany 2050, si no fem res al respecte.

Com les grans obres humanistes de la cincia ficci en qu sinspira, des dEscollits per a la glria (Philip Kauffman, 1983) a Encontres a la Tercera Fase (Steven Spielberg, 1977), Interstellar creu en la capacitat de lsser hum per deixar a banda el seu egoisme i lluitar per la supervivncia de lespcie. Tant de bo sestengui lexemple dels seus abnegats protagonistes, aix en la Terra com en lespai sideral.

Rodatge i preparaci

A la tardor de 2013, Nolan es trobava a Islndia, en el mateix lloc on deu anys abans va treballar en la innovadora Batman Begins, buscant paisatges que aconseguissin representar mns llunyans. Grcies a aquest estat insular del polar rtic, descobrirem un planeta incrustat en gel amb complexos sistemes muntanyosos o un altre cobert per aigua, dominat per onades gegants, on la illustrada per Kanagawa ens semblar una miniatura estampada.

Des del lloc de privilegi en qu avui es troba el director londinenc - ell va enlluernar amb Memento (2000) i va ressuscitar la saga Batman - ha decidit recuperar el gnere Sci-Fi ms dur, tan de moda en els seixanta i primers dels setanta, com si ell i el seu germ Jonathan shaguessin passat tot un estiu rellegint a Larry Niven, Stanislaw Lem o comentant pla a pla 2001 de Kubrick. El resultat s un relat grandiloqent que intenta no tenir cap sola concessi cientfica.

Tant s aix, que els germans Nolan van decidir que la seva obra estigus a laltura de les investigacions astronmiques ms recents. Fan recull de referncies -des de la relativitat a la fsica quntica- i procuren no sortir daquest comproms amb lautenticitat. Aix explica la seva collaboraci amb un cientfic de primer nivell, Kip Thorne, conegut per les seves aportacions a la fsica gravitacional i lastrofsica.

LAncdota

Thorne, que ja va participar en el desenvolupament de Contact (2006), de Robert Zemeckis, va ser qui va proposar el concepte inicial dInterstellar, que en un principi havia de ser rodat per Spielberg sota el paraigua de Paramount. Un altre detall que no passar desapercebut als investigadors i als aficionats a la divulgaci cientfica s la rigorosa representaci visual que es fa dun forat negre o el tractament de la gravitaci.

Banda sonora

Cal destacar tamb limportant tasca pel que fa a la composici musical, a crrec de Hans Zimmer, tota una entitat a Hollywood que ja disposa en el seu currculum de films daltura com Gladiator, Sherlock Holmes, Inception o altres que recordarem inevitablement com The Lion King. Aquesta clamorosa simfonia concebuda per limprescindible alemany, aporta unes dosis dpica i emoci vitals per lacci i el desenvolupament del film.

Conclusi

Participant en el context catrtic que planteja la cinta, aquesta space opera ens ofereix gaireb 3 hores de diversi. Un film vigors, a estones pertorbador i ombrvol, tan convincent com fantasis. El to oscilla entre la solemnitat i la malenconia, i s que estem davant duna visi elegant i magistral dun futurible cientfic. Al final, lobra resulta tant perfecta com emocionant, grcies a lpica de Nolan, que la converteix en una de les millors experincies de lany.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 683

Una crtica dric Antonell

26 de novembre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Pedant, llarga, avorrida, irritant...
Ll.127-11-2014

no la vaig trobar noms bona, sin una obra mestra que passara a la historia!!
ruben (vic)27-11-2014

imprezionant
joan t (valls)28-11-2014

chapeau
marc segals01-12-2014

no magrada molt la ciencia ficcio per haig de reconeixer que es una peli ben feta i entretinguda, ms aviat profunda
dani m.01-12-2014

M'esperava molt ms, una llstima
Pau12-12-2014

La vaig veure ahir i si que s llarga per sembla crucial i hi ha vegades emociona, no s si per l msica o per les imatges
joan martin20-12-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small