cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DIDACTISME POLTIC

El reputat realitzador britnic Ken Loach, de la m del seu inseparable guionista de capalera Paul Laverty, ha dirigit el film dambientaci histrica Jimmys Hall centrat en lactivista irlands desquerres Jimmy Gralton (Barry Ward) que torna a Irlanda a la dcada dels anys 30 desprs duna estada de deu anys a Nova York com a exiliat.
Larribada de Jimmy t lloc en un temps poltic ms assossegat polticament per que socialment coincideix amb la crisi econmica que va tenir lloc al final de la guerra civil irlandesa, desprs de la Guerra dIndependncia amb la Gran Bretanya. Aix li permet al britnic Ken Loach reincidir en el conegut territori de les lluites socials i poltiques histriques i retornar al temps de les divisions i tensions entre els mateixos irlandesos com ja havia reflectit amb anterioritat a El viento que agita la cebada Palma dOr a Cannes2006 -.

El combat poltic de Ken Loach podrem dir que afegeix un ingredient nou, un component ms hedonista i ldic, enmig de la lluita entre oposats a travs de la importncia que pren un local social que dna ttol al film- on el lleure i el ball tenen un impensat revulsiu revolucionari enmig dun entorn tan retrgrada com lirlands. Aquest local construt de forma cooperativista roman tancat i Jimmy vol ressuscitar-lo al retornar a casa com a centre dinamitzador. Un club social carregat de simbolisme ja que representa un espai comunitari obert a la lectura, laprenentatge de diverses matries o la prctica desports com a motor dun activisme cultural i social en anys danalfabetisme i control social duna Esglsia ultraconservadora.

En aquesta confrontaci entre dreta i esquerre destaca el paper del capell local, autntic poder fctic daquesta petita comunitat rural, que soposa al ball com si fos una cosa diablica, arribant fins i tot a titllar al lder local Jimmy danticrist.
Loposici entre el dogma religis i el plaer alliberador del ball, entre la tradici i els ritmes moderns com el swing o el foxtrot, converteixen aquest duel en una entrega ms de letern enfrontament entre la foguera inquisitorial i la llibertat de pensament, entre el reaccionarisme i el progressisme.

El serm del cineasta el podem compartir plenament, per com passa sovint a can Loach, el seu discurs pateix fora de la rmora del maniqueisme, de ladoctrinament. Combreguem amb els valors del director per tamb li demanarem que les seves pellcules socials no fossin tan didctiques. La seva pellcula s una obra benintencionada i, per qu no, interessant, per ens mou ms a lensopiment que a la rauxa. I s que cinematogrficament no aconsegueix tampoc desprendres dun to convencional, rutinari, massa encotillat.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 512

Una crtica de Joan Millaret Valls

1 de desembre de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small