Exodus: Dioses y Reyes de Ridley Scott s’assembla massa a “Los diez mandamientos” (1956, Cecil B. De Mille) i això no li fa gaire bé. Els efectes especials artesanals, el cartró pedra i els coreografiats moviments de masses dels vells pèplums en colors i en formats panoràmics a les dècades dels 50 i 60 del passat segle són represos ara amb un nou vestit gràcies a la tecnologia digital com aquell que es vol posar al dia per renovar l’espectacularitat i l’èpica que se li exigeix al gènere.
Christian Bale pren el relleu a Charlton Heston per posar-se en la pell de Moisès, germanastre de Ramsés (Joel Edgarton), el qual serà nomenat emperador d’Egipte després de la mort del seu pare, el faraó Seti (John Turturro). Moisès s’erigirà per contra en l’imprevist líder messiànic que conduirà els esclaus jueus a la llibertat i els durà a la terra promesa després de castigar de forma implacable als egipcis amb set mortíferes i apocalíptiques plagues.
Si Ridley Scott ja havia revitalitzat el gènere kolossal retornant-nos a les incertes glòries de l’Imperi Romà a “Gladiator” ara s’acosta al registre del pèplum bíblic de l’Antic Testament per oferir-nos de nou el passatge de la transformació de Moisès de simple protector de Ramsés en heroic guia alliberador del seu poble.
lectures: 617
Una crítica de Joan Millaret Valls
31 de desembre de 2014
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
L'únic que val la pena d'aquesta peli és el Christian Bale. Ho sento però algú ho havia de dir :-P
