Després del guardó que va obtenir el cineasta rus Andrei Zvyagintsev per “Elena” el 2011 en la secció “Un certain regard” del Festival de Cannes, en la present edició del certamen francès el director rus es va endur el premi al millor guió gràcies a “Leviathan”, una tragèdia russa banyada en litres de vodka.
El protagonista Kolia, que viu amb Lylia i un fill fruit d’un matrimoni anterior, Romka, rep la visita d’un amic advocat en una zona costanera del nord de Rússia per assistir a un judici on s’ha de fallar sobre el seu desnonament després que l’alcalde es vol apropiar del terrenys i del petit taller que regenta. A partir d’aquest moment s’enceta una cascada indeturable d’esdeveniments dissortats per Kolia.
Aquí arrenca una tragèdia de conseqüències imprevisibles que li serveix al cineasta rus per parlar també de la corrupció, el nepotisme o la burocràcia incompetent i ineficient d’un país podrit. Un conjunt de mals que troben en el batlle borratxo del poble, Vadim Sergeyich, un dels seus pitjors representants gràcies al seu comportament mafiós sota el paraigües de la impunitat que li dóna el poder.
Andrei Zvyagintsev fa un discurs desencisat i molt autocrític sobre un país incorregible. I ho fa amb al·lusions claríssimes al règim polític rus amb retrats de Putin presidint els despatxos, i amb alguna imatge fugissera del provocador i perseguit grup de punk rus Pussy Riot. D’igual manera, també s’incideix en el paper de l’església ortodoxa arrenglerada amb el poder amb imatges explícites d’icones i figures religioses.
Les imatges de l’esquelet d’una balena o de vaixells ancorats i degradats pel temps són una imatge recurrent que actua com a metàfora d’aquest pel·lícula sobre la derrota i la desgràcia. La demolició de la casa del protagonista, un dels moments més escruixidors de la pel·lícula i filmat des de l’interior de la casa, és la imatge definitiva sobre una pel·lícula de ruïnes físiques, però també personals i, fins i tot, morals.
“Leviathan” és una impressionant pel·lícula que narra el recorregut vital d’un pobre home presidit pel fatalisme, una història sobre la malastrugança d’un home i de la seva família anorreada per un poder cec i insensible. Un itinerari encaixonat temporalment entre dues sentències judicials dictades, tan fredes com implacables. La penosa existència de Kolia sembla respondre a una vella maledicció bíblica d’antigues premonicions de cataclismes i bèsties infernals. Un film d’aires apocalíptics.
