cinema catal� . caT
Notícies anteriors
SECRETS I MENTIDES EN EL BIOPIC

No hi ha dubte que el biopic s un gnere cada cop ms recurrent, per alhora complicat. Cal elegir amb cura si centrar-se en un perode concret de la vida de la persona o b intentar recrrer tota la seva biografia; cal triar entre focalitzar el gui en els actes que li han atorgat notorietat o b descriure tamb la seva vida personal, potser ms desconeguda; cal decidir si es vol ser molt fidel als fets o b prendres algunes llicncies que permetin sintetitzar la tesi en dues hores de metratge sense trair lessncia del personatge, i s clar, sha doptar entre una visi bsicament glorificadora de la figura, o b entrar tamb en els seus possibles clarobscurs. Tot aix, de ben segur que ho han tingut en compte els responsables de dos films que han coincidit en cartell: Big Eyes i The Imitation Game.

El primer retrata la figura de la pintora Margaret Keane, coneguda pels seus quadres de nens amb ulls grans i el seu marit Walter, que durant molts anys va fer creure al mn que era ell lartista responsable daquelles teles que van convertir-se en un fenomen de masses. I el segon sendinsa en la vida del matemtic i criptgraf britnic Alan Turing, que va aconseguir desxifrar els codis de la mquina Enigma de lexrcit alemany, fet que va resultar clau en el desenlla de la Segona Guerra Mundial. Dues cintes amb dos genis en el seu camp, de personalitats, trajectria i habilitats molt diferents, per que en ambds casos van ser vctimes del silenci, la mentida i el secret, que durant molts anys va impedir que sels hi reconeguessin llurs mrits.

Segurament, el ms proper a lunivers burtoni que hi ha a Big Eyes, sn els quadres daquests infants amb ulls grans, que en molts casos encaixarien perfectament en lesttica gtica de personatges solitaris i peculiars que tant abunden en la filmografia de Tim Burton. Tant s aix, que compta amb diverses daquestes teles a la seva collecci. Per ms enll del seu gust esttic per lobra de la pintora, el cert s que decidir-se a rodar un biopic sobre la seva vida, ha suposat un risc i una exposici a la incomprensi del seu pblic ms habitual, que espera dell una altra mena de propostes. A ms, la seva anterior incursi en aquest camp, Ed Wood, s una obra incontestable, que grcies al blanc i negre, els tipus de cintes que va dirigir el considerat per alguns, pitjor director de la histria i les excentricitats del personatge i el seu entorn, va ser elevada als altars pel pblic burtoni.
Amb aquest antecedents i condicionants, cal reconixer que Burton ha renunciat al seu estil i la seva marca per fer, potser per primer cop a la seva carrera, una obra fora convencional. Canviant el seu estil fosc pels tons pastel i amb una composici de quadre precisa com a aposta visual, el director dSleepy Hollow centra la seva atenci en lanlisi del procs creatiu, i en la passi per lart des de dos punts de vista diametralment oposats: el de Margaret, que necessita crear i renuncia a lautoria per donar visibilitat i obtenir el reconeixement per la seva obra, i el del seu marit que tan sols concep la pintura com un mitj de notorietat personal i de transcendncia social i comercial. Una relaci parasitria, que serveix tamb per mostrar el paper de la dona a la Nord-Amrica dels 50 i 60, encara lluny de la igualtat real. En definitiva, una persona marginada que ha de superar-se a si mateixa i a les circumstncies que lenvolten, i que no dista tant del nen de Frankenweenie o lEdward Scissorhands. Dues cares de la mateixa moneda, amb les quals el mateix Burton es pot identificar, ja que a ms de la seva vessant de creador a contracorrent que finalment imposa el seu art personalssim, tamb en alguna ocasi se lha acusat de manllevar el mrit al veritable autor duna obra, com va fer el seu antic amic i codirector de Nightmare Before Christmas, Henry Selick. En definitiva, Big Eyes pot ser una obra menor dins la seva filmografia, per no hi ha dubte que t els suficients atractius com per fruir el seu visionat deixant-se emportar per un duel interpretatiu dalada, on simposa finalment la solidesa duna gran Amy Adams, que sap donar el to i la intensitat precises al seu paper, per sobre de lhistrionisme un punt pallasso del cada cop ms carregs Christoph Waltz.

En el cas de The Imitation Game, el seu protagonista tamb s vctima de mltiples secrets. En primer lloc lanonimat i confidencialitat obligatoris en la seva feina pels serveis secrets britnics a Bletchley Park en el transcurs de la guerra, que va fer que no es reconeguessin els seus mrits fins molts anys desprs de la seva mort. I en segon lloc la ocultaci de la seva homosexualitat, en aquells anys considerada illegal al Regne Unit, i que fou la causa de la seva detenci i condemna a la castraci qumica (per tal devitar la pres), derivant poc temps desprs en la seva mort, tal i com li havia passat tamb 50 anys abans a Oscar Wilde. Per contra, uns altres secrets, els criptogrfics, van suposar la seva gran passi i a la vegada la font de la seva rellevncia mundial com a descobridor del sistema de codificaci nazi.
La cinta del noruec Morten Tyldum, juga perfectament amb els cnons del gnere biogrfic: la dificultat de la tasca del protagonista, els mltiples entrebancs als quals es veu sotms, el tpic moment de derrota i el flash que comporta lxit final. Per aix, opta per centrar-se precisament en aquests anys decisius de la guerra (que contenen tots aquests elements), i obviar altres transcendentals aportacions cientfiques que va realitzar Alan Turing als mons de la informtica o la intelligncia artificial. Per atesa la importncia que va tenir la seva condici dhomosexual a la seva vida, tamb explica profusament lepisodi de la seva detenci i afegeix algunes escenes dadolescncia amb la frustraci per la mort del seu primer amor en temps descola. Amb una ambientaci excellent, on destaca la fotografia del catal sortit de lESCAC Oscar Faura, la cinta es sustenta bsicament en linters histric dels esdeveniments, i laclaparadora figura del seu protagonista, que es beneficia de lenorme interpretaci del cada cop ms aclaparador Benedict Cumberbatch. Aquest actor londinenc, que sembla haver nascut per encarnar personatges excntrics, superdotats i amb un punt de prepotncia, com el seu memorable Sherlock, sap trobar la varietat de matisos que van caracteritzar la complexa personalitat del cientfic britnic. Al seu costat, no desentona gens lestol de grans secundaris, encapalats per Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode i la sempre solvent Keira Knightley. En definitiva, una cinta amb aroma 100 % british, tan necessria com impecable.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 557

Una crtica de Marc Serra

19 de gener de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small