cinema catal� . caT
Notícies anteriors
OBRA CONJUNTA DE PARELLA

La teora del todo participa d’un gust fora ests a Hollywood pels biopics de personatges clebres, ben coneixedors de la bona acceptaci entre el pblic. Un gnere de retrat biogrfic, bastit sovint sobre la glorificaci de l’homenatjat, que sempre complau tamb als acadmics dels Oscar. En la present ocasi, l’actor Eddie Redmayne es posa en la pell del fams astrofsic Stephen Hawking qui ha revolucionat la cincia amb les seves teories sobre els forats negres, el temps i els cosmos, ola gnesi de l’univers.

Per l’apropament a la figura de Hawking arriba mediatitzada per la visi de qui va ser la seva primera dona, Jane Wilde Hawking, a partir del llibre de memries d’aquesta adaptat al cinema per Anthony McCarten, que li ha valgut una nominaci als Oscar com a millor gui adaptat. Un recorregut d’uns vint-i-cinc anys que descriu tant la seva romntica histria d’amor en el campus de Cambridge com la futura vida enparella.
Un matrimoni sotms a obstacles creixents i, aparentment insalvables, a partir de l’irreversible deteriorament fsic que porta Hawking a una cadira de rodes i a perdre la parla, entre altres coses. Per Jane (Felicity Jones) s’esfora sacrificadament en resoldre tots els entrebancs i segueix donant suport al geni com a prova d’amor, complint aquell vell precepte de que darrera d’un gran home hi ha una gran dona. En aquests espai domstic, la jove Felicity Jones fa un treball senzillament exquisit tot irradiant un magntic encant que li ha merescut obtenir una justificada nominaci als Oscar com a millor actriu secundria.

La pellcula combina el clssic biopic amb una nova derivada tant apreciada com l’anterior. I s que s’hi afegeix tamb una nova pellcula sobre discapacitats o persones afectades per qualsevol patologia o deficincia fsica. Una autntica pedrera de les esforades aspiracions amb possibilitats d’Oscar a la millor interpretaci. Un cam d’ascens a l’Olimp que de moment ja est traat amb la nominaci als Oscar per Eddie Redmayne com a millor actor grcies al seu increble treball d’imitaci i recreaci del fams pensador.

Paradoxalment, la pellcula no est parlant d’un talent privilegiat per la fsica, una ment meravellosa; ni del sacrifici d’una esposa lluitadora i fidel, l’esposa abnegada; sin de l’obra conjunta de tots dos, l’obra de parella, la famlia feli i harmoniosa i, tamb, reproductiva.

Aleshores ens trobem enfront d’un enfocament tou i poruc amb un bany innecessari d’enganxifs cot fluix i almvar refulgent que est apunt d’espatllar aquesta histria exemplar d’amor i entrega. I amb una direcci tan pulcre i polida que ens fa difcil d’entendre que La teora del todo hagi estat elevada a la categoria de nominada a millor pellcula. D’altra banda, la pellcula arrodoneix el seu pquer de nominacions als Oscar grcies a la banda sonora de Jhann Jhannsson.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 526

Una crtica de Joan Millaret Valls

22 de gener de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small