Després de passar per festivals com el de Sant Sebastià o el de Sitges arriba a les nostres
cartelleres el film de ciència-ficció “Autómata” de Gabe Ibáñez sota patrocini de
l’actor espanyol de més projecció internacional, Antonio Banderas. El film optarà
a quatre estatuetes – millor so, millor fotografia, millor disseny de vestuari i millor
direcció artística – en la gala dels premis Goya del cinema espanyol la mateixa nit que el
malagueny serà homenatjat amb una Goya d’Honor.
“Autómata” és un film futurista sota producció búlgara-espanyola i parlat en anglès
d’eficient factura tècnica i cara realització. Aquest film de caire fantàstic distòpic on
es respira l’ambient hostil dels films post-apocalíptics, amb un món desertitzat i mort
que s’ha aconseguit frenar al llindar de la mateixa ciutat, apareix excessivament deutor
en la seva arrencada de tot un clàssic del gènere com “Blade runner” amb el disseny
d’una megalòpolis xopa sota una pluja persistent.
L’eix central del film gira al voltant de la relació dels humans i els robots sota el
paraigües d’un tema tan tipificat com el de la revolta de les màquines que supera els
límits de la intel·ligència artificial. Així, el protagonista, Jacq Vaucan, un agent
d’una asseguradora interpretat pel mateix Banderas, intenta esbrinar perquè alguns robots
semblen suïcidar-se o patir transformacions en la seva estructura que els porta a trencar
alguns preceptes de la robòtica.
“Autómata” és una correcta, entretinguda i vistosa proposta que es malmet en alguns
moments per un excés d’afany de transcendentalitat. Cal agrair-li en el seu haver la
meritòria renúncia al devessall anestesiant dels efectes digitals, pecat original del gruix del
cinema fantàstic del moment, i, alhora, conservar l’encant mecànic i artesanal del
disseny dels robots creats per a l’ocasió que incorporen fàcilment un aspecte
humanitzador.
