UNS PREMIS (ELS GAUDÍ) I UN CINEMA (EL CATALÀ) A MÉS DE 10.000 KM DE L’ESPECTADOR
El cinema català celebrava ahir diumenge la seva gran
festa amb la gala de lliurament dels
VII Premis Gaudí, que entrega l’Acadèmia del Cinema Català des del 2009. Una cerimònia
conduïda novament per Àngel Llàcer, que comptava en aquesta ocasió amb l’ajuda del seu
soci
Manu Guix, encarregat de musicar una vetllada que es va poder veure en directe per TV3
(a
diferència de l’any passat, degut a la vaga dels treballadors del canal públic).
L’escenari de la gala dels Gaudí va ser el ja conegut Sant Jordi Club de Barcelona, un versàtil
escenari transformat per acollir uns 1.600 convidats i que va realitzar ahir un ple absolut,
excepte
una de les cadires de platea, que estava buida per recordar el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov,
detingut a la presó de Moscou des del 10 de maig del 2014 per haver donat suport a les
manifestacions europeistes de la plaça Maiden de Kíev.
A milers de quilòmetres de la capital ucraïnesa, l’última pel·lícula de Carles Marques-Marcet
es
convertia en una de les guanyadores de la setena edició dels Premis Gaudí després de conquistar
cinc
de les vuit candidatures a les quals ostentava. Entre els guardons que s’emportava 10.000
Km
hi havia el de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió, millor
protagonista masculí i millor protagonista femenina.
Un film que parla sobre relacions sentimentals a distància (ni més ni menys que l’oceà
Atlàntic) i
que ja s’havia imposat en l’últim festival de cinema de Màlaga emportant-se la preuada Biznaga
d’Or,
però que no partia com a gran favorita, sinó que ho era El Niño, de Daniel Monzón, amb
un
total de quinze candidatures (les mateixes que va aconseguir Pa Negre al 2011). Aquest
trepidant film sobre el món del narcotràfic va imposar-se finalment als seus contrincants amb
set
premis.
Rastres de Sàndal donava la sorpresa imposant-se com a millor pel·lícula de parla
catalana.
L’última cinta de Maria Ripoll, basat en el llibre d’Asha Miró, que narra el retrobament de
dues
germanes de Bombai separades després de que una d’elles fos adoptada, propiciava una de les
curiositats de la nit; i és que els 400 membres de l’Acadèmia van atorgar-li un dels dos màxims
guardons de la nit sense reconèixer-la amb cap altre aspecte de la qual estava nominada.
Altrament, [REC] 4: Apocalipsis, que optava a nou premis, només se’n va emportar dos de
tècnics (efectes especials i maquillatge). Mortadel·lo i Filemó de Javier Fesser va ser
la
millor pel·lícula d’animació (només hi havia dues animacions nominades); Gabor, millor
documental; El corredor, millor curtmetratge i la italiana La gran bellesa,
millor
pel·lícula europea. La gran derrotada de la nit va ser la inclassificable Stella
Cadente,
centrada en la figura de l’efímer rei Amadeu de Savoia a l’Espanya de finals del segle XIX, que
aspirava a 13 figuretes (era la segona amb més nominacions) i només se’n va endur dues
(direcció
artística i vestuari).
Ningú va rememorar ahir les amargors entre cinema i política (la quarta edició va acabar amb
una
amenaçadora esbroncada de Mascarell). Enguany, el gremi no va gosar criticar a la casta
política,
probablement fruit d’un acord signat a tres bandes durant la setmana passada entre el
Departament de
Cultura, els productors de PROA i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pel qual es
destinarien 25 milions euros al cel·luloide català -10 d’ells provinents de la polèmica taxa
imposada a les operadores d’Internet.
Després d’una mica més 2 hores de gala, on el repetitiu Llàcer va jugar amb l’actualitat
política i
cultural del país de forma candorosa, aquesta acabava amb el brindis del showman barceloní,
que
s’acomiadava modestament aplaudit pel més d’un miler d’espectadors que omplia el recinte
voluble de
Montjuïc. L’humorista català va esdevenir l’artífex d’una gala menys àgil i més innocent del
que
s’esperava, res a veure amb la cinquena edició, on Buenafuente va marcar la millor cerimònia de
la
història dels Gaudí.
Però ahir era la commemoració del cinema català, un festeig consolidat i celebrat als diumenges
(com
les grans gales) i que suposen un dels premis més matiners del panorama internacional.
Llàstima de
la nota negativa que aigualia la festa -pronunciada per Isona Passola- que destacava que la
quota de
mercat del cinema català es situa a l’1% . D’aquí que la distància entre el cinema del nostre
país i
el seu públic sigui més eminent que els 10.000 km que separen Natalia Tena de David Verdaguer.
Com a resum, la llista completa dels premis:
Pel·lícula
"Rastres de sàndal", de Maria Ripoll
Pel·lícula en llengua no catalana
"10.000 km", de Carlos Marques-Marcet
Director
Carlos Marques-Marcet, per "10.000 km"
Guió
Carlos Marques-Marcet i Clara Roquet, per "10.000 km"
Actriu
Natalia Tena, per "10.000 km"
Actor
David Verdaguer, per "10.000 km"
Actriu de repartiment
Bárbara Lennie, per "El Niño"
Actor de repartiment
Eduard Fernández, "El niño"
Direcció de producció
Edmon Roch i Toni Novella, per "El niño"
Pel·lícula documental
"Gabor", de Sebastián Alfie
Curtmetratge
"El corredor", de José Luis Montesinos
Pel·lícula d’animació
"Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo", de Javier Fesser
Pel·lícula per a televisió
"Descalç sobre la terra vermella", d’Oriol Ferrer
Direcció artística
Sebastián Vogler, per "Stella Cadente"
Muntatge
Mapa Pastor, per "El niño"
Música original
Roque Baños, per "El niño"
Fotografia
Carles Gusi, per "El niño"
Vestuari
Mercè Paloma, per "Stella Cadente"
So
Sergio Bürmann, Oriol Tarragó i Marc Orts, per "El niño"
Efectes especials/digitals
Àlex Villagrasa (Lamppost), David Ambit, Lucía Salanueva, Lluís Rivera i Josep Claret, per "
[REC]4:
Apocalipsis"
Maquillatge i perruqueria
Alma Casal i Elena Pérez, per "[REC]4: Apocalipsis"
Pel·lícula europea
"La grande bellezza", de Paolo Sorrentino
lectures: 928
Una crònica d’Èric Antonell
2 de febrer de 2015
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
un any molt pobre de cinema català...
Carlos
03-02-2015
no entenc com la millor pel·lícula pot rebre únicament aquesst guardó i cap més; no té massa sentit, no?
Olga V.
03-02-2015
el problema daquests premis és que hi hauria dhaver una sola secció millor peli i prou, per acabar guanyant Rastre de Sandal que no te categoria per guanyar cap apartat mes
ferran
03-02-2015
tranquil ferran, quan siguem un pais suposo que ja hi haura una sola seccio a millor peli i no peli en espanyol
