Amb l’estrena de "Timbuktu" d’Abderrahmane
Sissako arriba a les nostres cartelleres una nova candidatura a guanyar l’Oscar a la
millor pel·lícula estrangera. La nul·la representació africana a les nostres pantalles
comercials s’aconsegueix revertir fugisserament gràcies a l’arribada d’aquest film, que ja va
ser motiu d’interès durant la seva estrena en la secció oficial del festival de Cannes.
Aquest film ens mostra com la ciutat de Timbuktu viu sota l’horror del fanatisme religiós
mentre a les afores, Kidane –interpretat pel músic malienc Ibrahim Ahmed que fa el seu debut en
el cinema- viu amb la seva dona i els seus dos fills en les dunes del desert del seu ramat de
vaques. La harmonia i tranquil·litat de la seva vida s’esberlarà per sempre quan Kidane mati
accidentalment un pescador que li havia pres la seva vaca preferida.
El terror de la desgràcia inevitable es farà present més enllà d’alguns rampells inicials
d’humor irònic que relativitza la bogeria prohibicionista i punitiva dels islamistes radicals
quan s’obliga a les dones a cobrir-se el cap i usar guants o perseguir els fumadors i els que
interpreten o escolten música.
En aquesta espiral sense aturador de cega obcecació religiosa en què s’arriba a impedir l’ús de
la pilota, el realitzador es capaç de crear un moment únic, màgic, amb els nens simulant un
partit de futbol sense pilota. Però res pot aturar aquesta follia fonamentalista que s’escampa
com un virus mentre es persegueix qualsevol desviació amb patrulles de control, detencions,
execucions o lapidacions.
Entremig, Sissako procura recalcar les incongruències, els enganys, les trampes o les
contradiccions d’aquesta colla de energúmens sense escrúpols. També usa recursos com les
metàfores visuals, que sovint serveixen per dir allò que sovint no es pot explicar per culpa de
la precarietat dels mitjans de realització, encara que es superen amb escreix les inherents
limitacions tècniques i l’extrema senzillesa d’altres títols.
El reputadíssim cineasta maurità, responsable de pel·lícules tan recordades com “Bamako”
(2006), reflecteix a “Timbuktu” la inapel·lable tragèdia que comporta l’aplicació de la
gihad de part dels islamistes extremistes en el cor del continent africà. La simplicitat i
elementalitat de la història contada per Sissako esdevé un colpidor clam contra la barbàrie i
un bell cant a la llibertat i la tolerància.
