Tres joves, Nic (Brenton Thwaites), la seva xicota Haley (Olivia Cooke) i Jonah (Beau kanap) segueixen la pista d’un hacker. El que sembla un passatemps d’adolescents pirats per la informàtica entregats a l’excitació que representa el joc del ratolí i la gata els porta a un servidor des d’on s’emet la senyal situat en una casa abandonada enmig d’enlloc. Ells cauen de quatre grapes en un parany que ens sembla conduir al pur registre del cinema de terror. Però quan ens pensem que ha d’aparèixer el psicòpata de torn, aleshores acabant abduïts per una presència alienígena.
La desaparició dels tres és un punt d’inflexió que ens transporta per sorpresa al genuí territori de la ciència-ficció. Ara els tres joves apareixen atrapats en el que podria ser un laboratori atòmic del govern dels Estats Units enmig del desert per servir de conillets d’índies. Els retinguts han estat en contacte amb ents extraterrestres i per això romanen tancats en cel·les d’aïllament. Nic intentarà escapar d’aquest centre d’investigació sota vigilància d’humans equipats d’escafandres per evitar el contagi mentre un investigador, Wallace Damon (Laurence Fishburne), el sotmet a un insistent interrogatori.
La pròpia naturalesa sospitosa del lloc i l’estranyesa de tot plegat fa que l’espectador estigui en estat d’alerta permanent davant d’un relat que es va embolicant per constatar que, a cada pas que es dona en aquest laberint espacial i narratiu, res és el que sembla. Cal valorar d’aquest film discret i sense massa pretensions, premiat amb el guardó als millors efectes especials al passat Festival de Sitges, el sentit d’imaginació i el cuidat aspecte visual que desprèn, tot i les limitacions d’un pressupost ajustat. El jove William Eubank es revela com un prometedor director que sap transmetre ganes i enginy a l’hora d’enxampar-nos en la teranyina que desplega, encara que el desenllaç, la sorpresa final, el darrer gir, ens acabi resultant prou previsible o esperat.
