Tres joves, Nic (Brenton Thwaites), la seva xicota Haley
(Olivia Cooke) i Jonah (Beau kanap) segueixen la pista d’un hacker. El que sembla un passatemps
d’adolescents pirats per la informàtica entregats a l’excitació que representa el joc del
ratolí i la gata els porta a un servidor des d’on s’emet la senyal situat en una casa
abandonada enmig d’enlloc. Ells cauen de quatre grapes en un parany que ens sembla conduir al
pur registre del cinema de terror. Però quan ens pensem que ha d’aparèixer el psicòpata de
torn, aleshores acabant abduïts per una presència alienígena.
La desaparició dels tres és un punt d’inflexió que ens transporta per sorpresa al genuí
territori de la ciència-ficció. Ara els tres joves apareixen atrapats en el que podria ser un
laboratori atòmic del govern dels Estats Units enmig del desert per servir de conillets
d’índies. Els retinguts han estat en contacte amb ents extraterrestres i per això romanen
tancats en cel·les d’aïllament. Nic intentarà escapar d’aquest centre d’investigació sota
vigilància d’humans equipats d’escafandres per evitar el contagi mentre un investigador,
Wallace Damon (Laurence Fishburne), el sotmet a un insistent interrogatori.
La pròpia naturalesa sospitosa del lloc i l’estranyesa de tot plegat fa que l’espectador
estigui en estat d’alerta permanent davant d’un relat que es va embolicant per constatar que, a
cada pas que es dona en aquest laberint espacial i narratiu, res és el que sembla. Cal valorar
d’aquest film discret i sense massa pretensions, premiat amb el guardó als millors efectes
especials al passat Festival de Sitges, el sentit d’imaginació i el cuidat aspecte visual que
desprèn, tot i les limitacions d’un pressupost ajustat. El jove William Eubank es revela com un
prometedor director que sap transmetre ganes i enginy a l’hora d’enxampar-nos en la teranyina
que desplega, encara que el desenllaç, la sorpresa final, el darrer gir, ens acabi resultant
prou previsible o esperat.
