cinema catal� . caT
Notícies anteriors
NIGHTCRAWLER

El somni americ en temps de la cultura audiovisual, la postmodernitat i el nihilisme moral, podria assemblar-se bastant a la figura del protagonista de Nightcrawler. Aquesta impactant cinta del debutant darrera la cmera Dan Gilroy (germ de Tony Gilroy i conegut fins ara bsicament per haver collaborat amb aquest en el gui de Bourne Legacy), descriu amb cruesa i sense edulcorants, el mn del periodisme sensacionalista televisiu, a travs del personatge de Louis Bloom, un jove ambicis que partint de zero, descobreix per casualitat aquest mn una nit que es topa amb un accident i a partir d’aqu decideix fer-lo el seu mitj de vida.

Al llarg de dues hores de metratge, el film acompanya aquest reporter freelance i autodidacta, en el descobriment, aprenentatge i ascens en aquesta professi tan particular i controvertida, que li permetr vncer les seves magres perspectives laborals en aquests temps de crisi. Un autntic self-made man, que del no res, es converteix en un dels principals reporters de successos nocturns de Los Angeles, a base de la seva capacitat d’autoaprenentatge, emprenedoria, talent i esfor. En aquest sentit, un exemple a estudiar en qualsevol escola de negocis. Ara b, com tamb passa en molts altres casos a la vida real, aquest cmul de virtuts ve acompanyat i complementat per un costat fosc, no sempre visible a ulls de la gent. I s que aquest psicpata, magistralment interpretat per Jake Gyllenhaal, prioritza la seva ambici a qualsevol consideraci tica o moral, i els conceptes de manipulaci, manca d’escrpols, falsedat o crueltat, passen a ser metabolitzats pel seu organisme, per a l’assoliment de la seva nica fita: el triomf social i professional.

Un personatge que comparteix bona part del seu ADN amb el Daniel Plainview interpretat per Daniel Day-Lewis a Pous d’Ambici; amb el Tony Montana creat per Al Pacino a Scarface, o fins i tot amb el broker Jordan Belfort, sota el rostre de Leonardo DiCaprio a El llop de Wall Street. Algunes de les moltes disseccions que el cinema de Hollywood ha fet de la figura del triomfador avaricis i mesqu, que edifica un imperi tot i la seva procedncia humil, i que tamb posa molt en entredit els valors ms caracterstics del somni capitalista nord-americ. Personatges de professions molt diferents, per amb un perfil psicolgic amb moltes similituds. Guanyadors nats, individualistes i amb unes ments calculadores privilegiades, per a qui els excessos, l’ambici desmesurada i la suprbia, els hi poden deparar la caiguda en desgrcia. Perqu qui dubta que en un futur, aquest Louis Bloom acabar arribant al cim de la indstria televisiva, tot i que potser no ser per perpetuar-s’hi?.

Aix mateix, com tamb passava a les pellcules citades respecte el mn del petroli, la mfia i la borsa, Nightcrawler suposa a ms, una dissecci amarga d’un tipus de periodisme sensacionalista que va guanyant terreny inexorablement als mitjans audiovisuals. El triomf de la vscera i la misria humana per sobre de la informaci o el rigor, de la immediatesa sobre la investigaci o la contrastaci, i de la banalitat per sobre de la cultura i la intelligncia. I el que potser s encara ms inquietant: veure com personatges com la cap d’informatius freda, immoral i tan sols preocupada pels rnquings d’audincia, a qui dona vida una esplndida i retrobada Rene Russo, no es fa gens estrany d’imaginar en el periodisme real del nostre entorn. Ja que malgrat que el punt de vista de la pellcula s sempre des de dins del ram periodstic, el cert s que si amb aquest tipus d’imatges i informacions augmenta l’audincia, s perqu l’altra part de l’equaci, s a dir, els espectadors, ho demanden o com a mnim no ho rebutgen. I aquesta premissa, el magnfic gui del propi Dan Gilroy, ja la dna irremeiablement per segura, fet que hauria de fer-nos pensar cap a on anem tots plegats.

Per malgrat que ens trobem davant una cinta que convida a la reflexi i fins i tot a la divagaci, no podem oblidar els seus mrits purament cinematogrfics, que tamb els t i que sens dubte, han estat injustament ignorats a les nominacions als scars d’enguany. I s que el retrat que fa del Los Angeles nocturn, convertint-lo en un personatge ms del film, no s fcil d’aconseguir ni transmetre amb aquesta versemblana i naturalitat. Deixant de banda un gran gui, que tot i la seva aparent senzillesa, s tot un exemple de construcci progressiva de la trama i els personatges, poc a poc per sense pausa i disseminant de manera subtil tota mena de detalls que en conjunt, donen una gran riquesa i profunditat a la histria; com per exemple el possiblement nic toc d’humanitat i bonhomia que t el protagonista, quan gaudeix com un nen veient El bufn de la corte, de Danny Kaye. Per no esmentar el tomb final cap al thriller ms clssic, a partir de l’entrada a la casa dels assassinats i la posterior escena de la cafeteria. Tensi, intriga, persecucions, enganys i un final que sintetitza en 5 minuts, el grau de mesquinesa i perfdia al qual ha arribat aquest impertorbable obss de l’ascens i l’xit personal.

Una proposta cinematogrfica implacable, que posa un mirall a la cara de l’espectador i el fa sortir de la foscor de la sala amb una sensaci d’incomoditat i desassossec, per la seva complicitat activa o passiva, major o menor, amb el que acaba de visionar. Esperem que els Louis Bloom del nostre entorn no acabin imposant la seva lgica i, almenys aquest cop, la ficci televisiva i flmica, superi a la realitat. I s que per sort, de moment, els Boyhoods continuen essent majoria.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 564

Una crtica de Marc Serra

24 de febrer de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

molt bona peli, em va semblar un Drive + Collateral elaborat
humbert28-02-2015

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small