“El país de les maravillas/Le meraviglie”, segona
pel·lícula de la directora italiana Alice Rohrwacher, es va presentar en la Secció
Oficial del Festival de Cannes on va obtenir el Premi Especial del Jurat. La pel·lícula està
centrada en una família que viu voluntàriament al marge del món en una masia apartada amb un
estil de vida absolutament alternatiu i d’economia autosuficient.
Viuen de la ramaderia, l’agricultura i, sobretot, l’apicultura, una activitat on participa tota
la família, nenes incloses, manufacturant productes locals i artesanals com la mel. No és un
film bucòlic sobre les excel·lències de la vida de pagès en règim de comuna com a expressió
màxima de vida plena en llibertat fora del sistema. Es situa en un espai incert, entre allò
vell i lo nou, vestigis d’un món rural que es debat entre l’extinció i la reinvenció.
La directora aconsegueix el mèrit de aproximar-se a aquesta família atípica d’inadaptats
socials reflectint algunes contradiccions que la desestabilitzen. El patriarca és un alemany de
trets autoritaris que tracta a les seves pròpies filles com a mà d’obra esclava però que alhora
vol també preservar al preu que sigui l’esperit àcrata, una mostra d’autodeterminació
insubornable.
Predomina una mirada quasi documental, plena d’immediatesa i autenticitat, a la vida autàrquica
d’aquesta família-cooperativa. Una mirada que sap treure un profit majúscul de les inquietuds i
dilemes de les dues filles més grans al creuar el llindar de l’adolescència. Una feminitat
puixant que es revela a través de l’admiració que senten per les cançons ballables de la ràdio
i, sobretot, de l’atractiu que exerceix sobre les noies un programa de televisió, que dona peu
precisament al títol de la pel·lícula, i que en el film està presentat per Monica
Bellucci.
Aquí rau el nus del conflicte, que gira entre la necessitat de socialitzar-se que experimenten
les nenes i la voluntat paterna de viure fora del sistema, entre la seducció que desprèn un món
extern televisat i els lligams establerts a una vida silvestre lligada a la terra. Un modus de
vida que sembla connectar amb un passat ancestral, primitiu, com ens recorda la mateixa
presència d’unes runes etrusques en la zona.
