cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DRET A VOT

Selma d’Ava Duvernay du a terme la recreaci d’un episodi histric de la lluita pels drets civils de la poblaci afroamericana a la dcada dels 60 del passat segle. Tot i tenir reconegut el dret a vot, a l’hora de la veritat resultava prcticament inviable el seu lliure accs a les votacions. La poblaci negre patia una greu discriminaci que els impedia registrar-se per exercir el vot ja que alg els tenia que avalar i, a ms, eren sotmesos a una bateria de preguntes d’un qestionari impossible.

Els fets descrits a Selma passaran a engreixar un nodrit cos de films comercials i populars sobre la causa negre que trobaria en l’oscaritzada 12 anys d’esclavatge (2013, Steve McQueen) un dels seus exponents d’xit ms recent. La pellcula d’Ava Duvernay, que arribaria a la cursa dels Oscar optant a una estatueta a millor pellcula, aconseguiria finalment l’Oscar a la millor can original Glory de John Legend&Common.

La pellcula s’obre amb els preparatius de la cerimnia d’entrega del Nobel de la Pau a Martin Luther King (David Oyelowo) el 1964 per passar seguidament a descriure l’acci empresa pel lder negre a la poblaci de Selma per reclamar el dret a vot per la comunitat marginada afroamericana al llarg de l’any 1965. Una campanya iniciada amb l’acci cvica de protesta als carrers de Selma, que va trobar una repressi policial brutal, per que culminaria amb xit grcies a la llei del Dret a vot del mateix any promulgada pel president Johnson.

La pellcula aprofundeix en els dubtes i la determinaci de l’heroic reverend Luther King sotms a pressi, i s’apunta tamb a les desavinences internes dins del bloc pel dret a decidir per culpa de les posicions ms radicalitzades dels partidaris de Malcolm X. La campanya de Selma s’alterna a ms amb les converses i negociacions que van tenir lloc en secret entre Luther King i el president dels Estats Units, Lyndon B. Johnson (Tom Wilkinson) Un pols entre dos lders on convergeixen i s’han de mesurar els equilibris de fora entre els impulsos reaccionaris dels estats del sud, exemplaritzat en la figura del racista i dret governador George Wallace (Tim Roth), i les prioritats d’una poltica nacional nord-americana que no contempla concessions en clau interna, ms pendents com estaven de l’acci externa.

La campanya de Selma va tenir una nova embranzida amb la marxa programada entre Selma i Montgomery, Alabama, la qual va rebre un gran impuls grcies a la cobertura periodstica que es va fer. I s que les imatges que retrataven la brutal violncia indiscriminada de les crregues policials van fer visible una lluita pacfica sovint silenciada en els mitjans i van contribuir a la presa de conscincia de part de la societat blanca que es va solidaritzar amb els marxants.

Un film de caire histric i biogrfic proper al registre documental, en la descripci cronolgica dels fets i el registre dels seus personatges principals, que no cal dir que adquireix un inestimable valor testimonial. Crnica d’un temps i d’un pas que pot ajudar com a crit d’alerta davant la pervivncia de certs tics segregacionistes o racistes en la societat actual nord-americana.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 457

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

9 de març de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small