cinema catal� . caT
Notícies anteriors
VICIS DEL PASSAT

En una de les escenes claus de Puro Vicio, contemplem a travs dun flashback els moments de felicitat que van viure el detectiu protagonista Doc Sportello i la seva antiga parella Shasta. Uns temps denamorament i vida despreocupada on tot era possible, fins i tot consultar a travs duna ouija, el nmero de telfon on podien trucar per aconseguir provisions de marihuana, i arribar al lloc indicat corrent sota la pluja, amarats duna autntica joie de vivre. I tot aix, sota les magistrals i melancliques notes del Journey Through the Past de Neil Young. Un moment que resumeix perfectament lessncia dun film que parla de diversos passats que han anat desapareixent, davant limplacable avan dun futur no sempre millor, en el qual no hi ha massa espai per a les utopies i la nostlgia.

La nova proposta del cada cop ms inclassificable Paul Thomas Anderson, adapta una de les novelles ms destacades de Thomas Pynchon, Vici Inherent, que malauradament, com tants altres cops, algun suposat publicista o "expert en mrqueting", ha tingut la ocurrncia de traduir de la pitjor manera possible, canviant totalment el sentit inicial tant de lobra literria com de la cinta en la seva V.O. El llibre original, suposa una molt interessant aproximaci al gnere negre, substituint la iconografia i ambientaci dels anys 30 i 40, per la de lany 1971. Un text riqussim en el seu contingut, que agafant totes les constants del gnere (detectiu solitari, femme fatale, investigaci duna desaparici, trama enrevessada, corrupci ....), converteix una tpica obra de Chandler o Hammett, en quelcom nou, per sense perdre un gram de la seva essncia, i que suposa un memorable testimoni de certs ambients de la Califrnia que est a punt de deixar enrere les aspiracions del hippisme, dintentar canviar el mn i relativitzar-ho tot plegat, per veures arrossegada pel triomf del capitalisme, el materialisme, el consumisme i tot un reguitzell dismes que res tenien a veure amb la filosofia daquell estil de vida que va sorgir a la dcada dels 60, amb Califrnia com a principal epicentre.

La novella, com tota bona representant del noir, aprofita la investigaci, per denunciar el seguit de vicis humans i problemtiques socials que abundaven en aquell context histric. Aix, carrega contra els efectes que van tenir els crims de la famlia Manson sobre les pors de la societat, la involuci i els canvis introduts per la era Nixon, els problemes racials, el predomini de cert pensament dextrema dreta, o els efectes de lespeculaci immobiliria. Tot plegat farcit de multitud de detalls sobre la vida, les costums, la cultura, la gastronomia, larquitectura o fins i tot el clima daquell rac de mn, que suposen un retrat molt fidel que permet al lector percebre el so de les ones del Pacfic assegut a la sorra de Gordita Beach sota la flaire dun nvol de cnnabis.

Ladaptaci que fa daquest material Paul Thomas Anderson, intenta ser molt fidel a loriginal, reproduint la majoria descenes fins al ms mnim detall i agafant dilegs de manera quasi literal. I malgrat que sesfora en la recreaci histrica i social, en el trasllat a la pantalla sacaben perdent molts matisos dels personatges i de lambient, com ara la vivacitat dels dilegs o la vena irnica del protagonista, que quasi sempre treu a relluir en les seves rpliques brillants i plenes de referncies poltiques, musicals o televisives. s cert que el director de Magnolia ha apostat, i cal agrair-li, per una posada en escena molt clssica, amb un tempo gens accelerat i amb uns plans fixes, uns contraplans o uns enquadraments que sense color i amb alguna gavardina de ms i alguna patilla de menys, podrien semblar trets del cinema del Hollywood clssic. Per malgrat aix i linnegable talent del sempre magnfic Joaquin Phoenix i la resta dun csting molt ben escollit, la cinta no acaba de ser del tot rodona, i ens deixa la mel als llavis davant la perspectiva que amb el gran material literari de partida, podrem haver-nos trobat davant un clssic noir contemporani incontestable.

El que no se li pot negar a P.T. Anderson, s lafany mostrat en els seus darrers treballs, per radiografiar la Nord-Amrica del segle XX, amb les seves fites per tamb amb les seves misries i contradiccions. Aix, a Pozos de Ambicin retratava el somni americ, ents com larribada al cim grcies a lesfor, el risc i el geni, en el marc dels pioners en la recerca de petroli a la Texas de principis de segle, per mostrant com el seu revers, la cobdcia, la prdua de valors i la follia pel diner. I a The Master, ens situava als anys posteriors a la IIa Guerra Mundial, per mostrar-nos una societat que comenava a deixar enrere el trauma del conflicte, grcies a un ordre i un progrs aparents, que tanmateix tenien molt dhipocresia i eren el caldo de cultiu propici per a noves religions com la Cienciologia, i personatges manipuladors com el seu lder. Ara, amb Puro Vicio avana uns anys ms i des del crepuscle del hippisme, tira la mirada enrere per descriure el que va suposar la darrera gran dcada utpica, la dels 60, i les circumstncies que van portar a la seva derrota i desaparici. Un viatge al passat, un llarg adu que arriba fins als nostres dies, en qu encara alguns continuen creient en aquell somni etern.

Notcies - Cinema Catal . NET
Joaquin Phoenix i Josh Brolin

lectures: 525

Una crtica de Marc Serra

31 de març de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small