cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MACABRA CERCAVILA DE LA DEGRADACI

Qu difcil es ser un Dios s l’ obra pstuma del director rus Aleksei German que va estar prop de tretze anys treballant en aquest ambicis projecte a partir d’una obra dels germans Strugatski- escriptors russos que ja havien afavorit una adaptaci d’una obra seva a Stalker (1979, Andrei Tarkovski). Sota un plantejament fantstic, de cincia-ficci, ambientat en un altre planeta, una galxia llunyana, l’operaci s com un paradoxal viatge en el temps, una inflexi temporal, que ens condueix al nostre passat, a una poca massa semblant a l’Edat Mitjana.

Pellcula rodada en un opressiu blanc i negre que encomana una sensaci fsica extremadament densa, espessa, atapeda, prcticament irrespirable. Aquesta asfxia sorgeix de llargs enquadraments mai quiets i sempre en desplaament absolutament plens i atestats de gent, en un estat d’ebullici imparable, en una espasmdica i convulsa dansa macabra.

Impera la confusi, el desordre, el caos, en un argument delirant i carnavalesc en qu actituds i comportaments noms obeeixen a la lgica de la follia i el sense sentit mentre personatges grotescos i deformes no poden evitar mirar a cmera. Un mn empantanegat, sempre xop, boirs i enfangat que contribueix a accentuar aquesta sensaci molesta, enganxosa, fatigosa i claustrofbica.

Un planeta escatolgic farcit d’excrements, sang, fluids, vmits i menjars, una autntica natura morta de la descomposici en moviment perpetu. La violncia cega, les execucions o la crueltat regnen en una brbara desfilada de la mort, una pantomima de la devastaci, una macabra cercavila de la degradaci i la putrefacci.

I per aquest reialme empestat es mou Don Rumata sense intervenir, sense actuar, com un observador distant, flotant. Don s reverenciat i adorat com un Du, ell mateix se sent un Du, i sempre apareix collocat i amb el gest d’eixugar-se la brutcia d’aquest mn pestilent amb un mocador blanc com a smbol de distinci i d’higiene i netedat, quan tot ell est empastifat de la mateixa merda empudegadora.

Aquesta relectura medieval s una obra excepcional, arrauxada, tan inclement i repulsiva com poderosa i fascinant, que sembla sostenir-se en l’atractiu tan pervers com embellidor que exerceix la lletjor i all dantesc. Aleksei German sembla connectar amb altres visions necrolgiques, embrutides o fantasmagriques d’aquesta edat fosca de la humanitat, per si hi ha alguna referncia tan insistent com reveladora, aquesta podria ser l’influx malalts que desprenen dels quadres palimpsests de Pieter Brueghel el Vell com El triomf de la mort (1562) o La caiguda dels ngels rebels (1652) i, sobretot, l’al apocalptic, sarcstic i descregut de les pintures del seu precedent Hieronymus Bosch, el Bosco.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 477

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

13 d'abril de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small