Nova adaptació cinematogràfica d’una obra d’un escriptor
com Nicholas Sparks que té títols prou coneguts portats al cinema com “Mensaje en una
botella” (1999), “El diario de Noah” (2004) o “Querido John” (2008). Ara li
toca el torn a un amor improbable entre contraris com el que sorgeix entre un cowboy lesionat,
Luke (Scott Eastwood –fill del cineasta i actor Clint Eastwood), que competeix malgrat tot en
els rodeos cavalcant toros, i una guapa universitària, Sophia (Britt Robertson), que està en
una residència femenina d’estudiants i que té l’oportunitat de gestionar una galeria d’art
novaiorquesa d’art contemporani d’aquí poc temps.
La química apareix a l’instant amb una atracció física masculina basada en la corpulència, la
simpatia i l’educació dels cavallers del sud. La noia cau rendida davant del fornit genet en un
entorn rural tan bucòlic com impol·lut mentre el romanç es bressolat per la pertinent i
omnipresent música country. Però l’enamorament del cowboy i la col·legiala discorrerà en
paral·lel a una altra història romàntica des del moment que salven un avi sinistrat en un
accident de cotxe, Ira (Alan Alda).
La pel·lícula aleshores es bifurca en dos direccions, entre present i passat, entre
l’enamorament dels joves i la gran història romàntica de l’avi envers la seva estimada Ruth
(Oona Chaplin) ambientada en els anys de la 2ª Guerra Mundial i la immediata postguerra i
explicada a través d’una relació de cartes guardades en una capsa. Ambdues històries
s’entrellaçaran creant l’efecte de que una s’emmiralla en l’altre per crear una gradació de les
virtuts immortals de l’amor.
Tot i que podríem dir que la història d’amor pretèrita guanya clarament la partida al demostrar
més i millor treball interpretatiu així com una major solidesa i densitat en la història
evocada, la pel·lícula compleix sense sortir-se del rengle amb el perfecte catàleg dels llocs
comuns del cinema romàntic. Una col·lecció de tòpics i clixés que confirmen un cop més
l’enèsima ocasió perduda de convertir l’amor en una obra d’art mentre es consolida el
tractament de l’amor com a pura mercaderia de saldo.
