L’expectació s’ha desfermat davant una nova edició del
Festival Internacional de Cinema de Cannes (13-24 maig) que ofereix una Secció Oficial
d’autèntic luxe amb cineastes de referència mundial indiscutible i on molts d’ells ja han
sortit triomfadors en diferents ocasions en la història recent del certamen. Divuit
candidatures d’arreu del món, la immensa majoria cares conegudes i un únic director debutant,
que compleixen el segell de qualitat que exigeix el certamen francès i que de ben segur ens
regalaran als periodistes acreditats una renyida i esplendorosa cursa vers l’excel·lència.
Predomini del cinema francès
Més enllà de la inèdita inauguració amb un film francès fora de competició com és “La tête
haute” de la realitzadora Emmanuelle Bercot, que trenca la norma d’obrir el certamen amb
films carregats d’espectacularitat i ressò mediàtic sovint de procedència nord-americana, els
cineastes francesos ocupen una destacada presència en la Secció Oficial per lluitar per la
Palma d’Or.
Així el francès Jacques Audiard s’acosta al melodrama social amb un film com “Deephan”
per mirar d’esgarrapar un nou Premi al festival de casa com el que va aconseguir amb “Un
profeta” (2009). Ara ha dirigit un drama sobre la immigració centrant-se en la vida de tres
refugiats de Sri Lanka – un combatent, una dona i una jove - que simulen una unitat familiar
per refer les seves vides en territori francès.
La directora francesa Maiwen, guanyadora del Premi del Jurat gràcies a “Polisse” (2011),
competeix enguany amb “Mon roi” per oferir la convulsa radiografia d’una parella a
partir dels records de Tony (Emmanuelle Bercot), ingressada en una clínica després d’un
accident d’esquí i on requereix atenció especialitzada, que evoca el seu amor tumultuós amb
Georgio (Vincent Cassel – en competició també en el film “Il racconto dei racconti” -).
El realitzador Stéphane Brizé diposita plenament les seves forces en la interpretació de
Vincent Lindon en el seu paper d’home en la cinquantena que després d’anys d’estar a l’atur
troba una feina que li posarà en qüestió moltes creences personals en un film d’explícit títol
“La loi de marché”.
D’altra banda, la cineasta Valérie Donzelli participa a concurs amb el melodrama romàntic
juvenil “Marguerite & Julien”, protagonitzat per Anaïs Demoustier i Jérémie Alkaim, on
farà el seguiment de la història d’amor i passió de dos tendres adolescents que acabarà per
escandalitzar al seu entorn més proper.
Mentre que el director Guillaume Nicloux filma l’estranya i absurda història americana
“Valley of Love” que situa uns pares separats ara retrobats a la Vall de la Mort
californiana i que han esta citats pel seu fill després del seu suïcidi. Isabelle (Isabelle
Huppert) i Gérard (Gérard Depardieu) es disposen a seguir les darreres i enigmàtiques voluntats
del fill.
Insistència del cinema independent nord-americà
El realitzador nord-americà Todd Haynes retorna a la competició amb “Carol” des que va
participar-hi amb èxit l’any 1998 amb “Velvet goldmine”. El realitzador repeteix en el cinema
d’època, com va fer a l’exquisida “Lejos del cielo”, amb aquest film ambientat a la dècada dels
50 als Estats Units per relatar una intensa història d’amistat femenina entre una distingida
Carol (Cate Blanchett) i una dependenta, Therese (Rooney Mora), que s’escapa de les convencions
socials.
El també nord-americà Gus Van Sant procurarà repetir guardó a Cannes, després de triomfar-hi
amb “Elephant”(2003), amb “The sea of trees” per explicar la història d’Arthur Brenan
(Matthew McConaughey) que s’endinsa en els boscos d’Aokigahara, a la falda del Mont Fuji, per
posar fi als seus dies. Però aleshores haurà d’ajudar a viure a un estrany home malferit que es
troba.
El trident italià
El director italià Mateo Garrone, vencedor en dues ocasions en el festival frances amb el Gran
Premi del Jurat per “Gomorra” (2008) i “Reality” (2012), concursarà enguany amb “Il racconto
dei racconti” a partir de l’univers màgic medieval del contista Giambattista Basile tot
comptant amb un repartiment internacional conformat per Salma Hayek, Vincent Cassel o Toby
Jones.
El seu compatriota Paolo Sorrentino, guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per
“La gran belleza” (2013), retorna enguany a Cannes amb “Youth” per mostrar la història
crepuscular de dos companys octogenaris de vacances als Alps: el compositor abocat a la
jubilació Fred (Michael Caine) i el realitzador Mick ( Harvey Keitel) que prepara el seu darrer
llargmetratge.
Nanni Moretti reprèn els melodrames quotidians en el territori de la família amb “Mia
madre” per provar d’experimentar les mels del triomf com va fer amb anterioritat a Cannes
amb el Premi a Millor Director per “Caro diario”(1994) o la Palma d’Or per “La habitación del
hijo” (2001). A “Mia madre”, una realitzadora, Margherita (Margherita Buy) viu aclaparada pels
problemes del rodatge, sobretot per culpa d’una estrella problemàtica interpretada por John
Turturro, i les angoixes de la vida diària com una mare ingressada o una filla adolescent
rebotada.
El cinema asiàtic no es replega
Un habitual del certamen com és el xinès Jia Zhang-ke no podia faltar a la cita i després de
l’extraordinària cinta projectada a Cannes l’any 2013 “Touch of sin” exhibirà ara “Shan He
Gu Ren/Mountains may depart” en clau de melodrama social per reflectir els anhels i
aspiracions d’una dona i els seus dos pretendents en un període que comprèn la darrera dècada
d’una Xina en transformació.
El realitzador taiwanès Hou Hsiao Hsien, un vell conegut del certamen francès, sorprèn enguany
especialment al passar-se al gènere d’arts marcials amb un film ambientat a la Xina del segle
novè amb tirans, espadatxins, revoltes i justícia social en la superproducció asiàtica “Nie
Yinniang/The assassin”.
El japonès Hirokazu Kore-Eda segueix insistint en els seus melodrames minimalistes i carregats
de sensibilitat tal com recordem a “De tal padre, tal hijo”, reconeguda amb el Premi del Jurat
en l’edició del festival de 2013. A “Umimache diary” ens explicarà ara a mitja veu la
relació de tres germanes establertes a Kamakura que acudeixen a l’enterrament del pare, que les
havia abandonat quinze anys enrere, i allà descobreixen una germaneta desconeguda de 13 anys.
La vella Europa resisteix
El cineasta grec Yorgos Lanthimos fa el salt a la Secció Oficial amb “The lobster”
després de conquerir amb “Canino” el Premi de la secció paral·lela de Cannes “Un certain
regard” l’any 2009. Lanthimos ha rodat un film en règim de coproducció europea i amb un
repartiment espectacular encapçalat per Colin Farrell, Rachel Weisz – protagonista també a la
ja esmentada “Youth”-, Léa Seydoux o John C. Reilly. L’acció sembla situar-se en un futur no
massa llunyà on els solters són detinguts i traslladats a un Hotel on han de trobar
obligatòriament parella o escapar-se als boscos per passar a la resistència.
El director danès Joachim Trier es el responsable de la coproducció europea “Louder than
boms" d’accent melodramàtic familiar quan es planteja el retrobament familiar del vidu i
els fills en la preparació d’una exposició d’homenatge a la mare, cèlebre fotògrafa
desapareguda sobtadament. Aquest immersió en el dolor familiar compta amb un repartiment
internacional conformat per Isabelle Huppert – present també a “Valley of Love”-, Gabriel
Byrne, Jesse Eisenberg, David Strathairn o Amy Ryan.
I el cineasta hongarès László Nemes, erigit en l’únic director debutant del festival, competirà
amb “Saul fia/Son of Saul” en un intent de submergir-nos de nou en l’horror i la
barbàrie dels camps de concentració nazis a través de la història d’un jueu reclòs a Auschwitz
l’any 1944 i que forma part dels Sonderkomnando al servei de la voluntat exterminadora dels
nazis.
Altres latituds
El canadenc Denis Villeneuve s’estrena en la Secció Oficial amb el film nord-americà d’acció
nord-americà “Sicario” sobre el fenomen dels assassins a sou i els traficants de droga
que operen a la zona fronterera entre Estats Units i Mèxic amb el protagonisme d’actors com
Benicio del Toro, Josh Brolin o Emily Blunt.
El mexicà Michel Franco assoleix participar a la Secció Oficial després del guardó conquerit
per “Después de Lucía” a l’apartat “Un certain regard” (2012). I ho fa de la mà d’un film com
“Chronic” focalitzat en l’atenció a malalts terminals amb l’actor Tim Roth com a
cuidador eficient i perfecte que, en canvi, porta una vida desastrosa.
L’australià Justin Kurzel dirigeix a Michael Fassbender i Marion Cotillard com el rei i la
reina d’Escòcia en una nova versió cinematogràfica britànica del "Macbeth" de
Shakespeare on l’ambició, la passió i la por portarà els seus protagonistes a una inevitable
tragèdia.
