L’expectació s’ha desfermat davant una nova edició del Festival Internacional de Cinema de Cannes (13-24 maig) que ofereix una Secció Oficial d’autèntic luxe amb cineastes de referència mundial indiscutible i on molts d’ells ja han sortit triomfadors en diferents ocasions en la història recent del certamen. Divuit candidatures d’arreu del món, la immensa majoria cares conegudes i un únic director debutant, que compleixen el segell de qualitat que exigeix el certamen francès i que de ben segur ens regalaran als periodistes acreditats una renyida i esplendorosa cursa vers l’excel·lència.
Predomini del cinema francès
Més enllà de la inèdita inauguració amb un film francès fora de competició com és “La tête haute” de la realitzadora Emmanuelle Bercot, que trenca la norma d’obrir el certamen amb films carregats d’espectacularitat i ressò mediàtic sovint de procedència nord-americana, els cineastes francesos ocupen una destacada presència en la Secció Oficial per lluitar per la Palma d’Or.
Així el francès Jacques Audiard s’acosta al melodrama social amb un film com “Deephan” per mirar d’esgarrapar un nou Premi al festival de casa com el que va aconseguir amb “Un profeta” (2009). Ara ha dirigit un drama sobre la immigració centrant-se en la vida de tres refugiats de Sri Lanka – un combatent, una dona i una jove - que simulen una unitat familiar per refer les seves vides en territori francès.
La directora francesa Maiwen, guanyadora del Premi del Jurat gràcies a “Polisse” (2011), competeix enguany amb “Mon roi” per oferir la convulsa radiografia d’una parella a partir dels records de Tony (Emmanuelle Bercot), ingressada en una clínica després d’un accident d’esquí i on requereix atenció especialitzada, que evoca el seu amor tumultuós amb Georgio (Vincent Cassel – en competició també en el film “Il racconto dei racconti” -).
El realitzador Stéphane Brizé diposita plenament les seves forces en la interpretació de Vincent Lindon en el seu paper d’home en la cinquantena que després d’anys d’estar a l’atur troba una feina que li posarà en qüestió moltes creences personals en un film d’explícit títol “La loi de marché”.
D’altra banda, la cineasta Valérie Donzelli participa a concurs amb el melodrama romàntic juvenil “Marguerite & Julien”, protagonitzat per Anaïs Demoustier i Jérémie Alkaim, on farà el seguiment de la història d’amor i passió de dos tendres adolescents que acabarà per escandalitzar al seu entorn més proper.
Mentre que el director Guillaume Nicloux filma l’estranya i absurda història americana “Valley of Love” que situa uns pares separats ara retrobats a la Vall de la Mort californiana i que han esta citats pel seu fill després del seu suïcidi. Isabelle (Isabelle Huppert) i Gérard (Gérard Depardieu) es disposen a seguir les darreres i enigmàtiques voluntats del fill.
Insistència del cinema independent nord-americà
El realitzador nord-americà Todd Haynes retorna a la competició amb “Carol” des que va participar-hi amb èxit l’any 1998 amb “Velvet goldmine”. El realitzador repeteix en el cinema d’època, com va fer a l’exquisida “Lejos del cielo”, amb aquest film ambientat a la dècada dels 50 als Estats Units per relatar una intensa història d’amistat femenina entre una distingida Carol (Cate Blanchett) i una dependenta, Therese (Rooney Mora), que s’escapa de les convencions socials.
El també nord-americà Gus Van Sant procurarà repetir guardó a Cannes, després de triomfar-hi amb “Elephant”(2003), amb “The sea of trees” per explicar la història d’Arthur Brenan (Matthew McConaughey) que s’endinsa en els boscos d’Aokigahara, a la falda del Mont Fuji, per posar fi als seus dies. Però aleshores haurà d’ajudar a viure a un estrany home malferit que es troba.
El trident italià
El director italià Mateo Garrone, vencedor en dues ocasions en el festival frances amb el Gran Premi del Jurat per “Gomorra” (2008) i “Reality” (2012), concursarà enguany amb “Il racconto dei racconti” a partir de l’univers màgic medieval del contista Giambattista Basile tot comptant amb un repartiment internacional conformat per Salma Hayek, Vincent Cassel o Toby Jones.
El seu compatriota Paolo Sorrentino, guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per “La gran belleza” (2013), retorna enguany a Cannes amb “Youth” per mostrar la història crepuscular de dos companys octogenaris de vacances als Alps: el compositor abocat a la jubilació Fred (Michael Caine) i el realitzador Mick ( Harvey Keitel) que prepara el seu darrer llargmetratge.
Nanni Moretti reprèn els melodrames quotidians en el territori de la família amb “Mia madre” per provar d’experimentar les mels del triomf com va fer amb anterioritat a Cannes amb el Premi a Millor Director per “Caro diario”(1994) o la Palma d’Or per “La habitación del hijo” (2001). A “Mia madre”, una realitzadora, Margherita (Margherita Buy) viu aclaparada pels problemes del rodatge, sobretot per culpa d’una estrella problemàtica interpretada por John Turturro, i les angoixes de la vida diària com una mare ingressada o una filla adolescent rebotada.
El cinema asiàtic no es replega
Un habitual del certamen com és el xinès Jia Zhang-ke no podia faltar a la cita i després de l’extraordinària cinta projectada a Cannes l’any 2013 “Touch of sin” exhibirà ara “Shan He Gu Ren/Mountains may depart” en clau de melodrama social per reflectir els anhels i aspiracions d’una dona i els seus dos pretendents en un període que comprèn la darrera dècada d’una Xina en transformació.
El realitzador taiwanès Hou Hsiao Hsien, un vell conegut del certamen francès, sorprèn enguany especialment al passar-se al gènere d’arts marcials amb un film ambientat a la Xina del segle novè amb tirans, espadatxins, revoltes i justícia social en la superproducció asiàtica “Nie Yinniang/The assassin”.
El japonès Hirokazu Kore-Eda segueix insistint en els seus melodrames minimalistes i carregats de sensibilitat tal com recordem a “De tal padre, tal hijo”, reconeguda amb el Premi del Jurat en l’edició del festival de 2013. A “Umimache diary” ens explicarà ara a mitja veu la relació de tres germanes establertes a Kamakura que acudeixen a l’enterrament del pare, que les havia abandonat quinze anys enrere, i allà descobreixen una germaneta desconeguda de 13 anys.
La vella Europa resisteix
El cineasta grec Yorgos Lanthimos fa el salt a la Secció Oficial amb “The lobster” després de conquerir amb “Canino” el Premi de la secció paral·lela de Cannes “Un certain regard” l’any 2009. Lanthimos ha rodat un film en règim de coproducció europea i amb un repartiment espectacular encapçalat per Colin Farrell, Rachel Weisz – protagonista també a la ja esmentada “Youth”-, Léa Seydoux o John C. Reilly. L’acció sembla situar-se en un futur no massa llunyà on els solters són detinguts i traslladats a un Hotel on han de trobar obligatòriament parella o escapar-se als boscos per passar a la resistència.
El director danès Joachim Trier es el responsable de la coproducció europea “Louder than boms" d’accent melodramàtic familiar quan es planteja el retrobament familiar del vidu i els fills en la preparació d’una exposició d’homenatge a la mare, cèlebre fotògrafa desapareguda sobtadament. Aquest immersió en el dolor familiar compta amb un repartiment internacional conformat per Isabelle Huppert – present també a “Valley of Love”-, Gabriel Byrne, Jesse Eisenberg, David Strathairn o Amy Ryan.
I el cineasta hongarès László Nemes, erigit en l’únic director debutant del festival, competirà amb “Saul fia/Son of Saul” en un intent de submergir-nos de nou en l’horror i la barbàrie dels camps de concentració nazis a través de la història d’un jueu reclòs a Auschwitz l’any 1944 i que forma part dels Sonderkomnando al servei de la voluntat exterminadora dels nazis.
Altres latituds
El canadenc Denis Villeneuve s’estrena en la Secció Oficial amb el film nord-americà d’acció nord-americà “Sicario” sobre el fenomen dels assassins a sou i els traficants de droga que operen a la zona fronterera entre Estats Units i Mèxic amb el protagonisme d’actors com Benicio del Toro, Josh Brolin o Emily Blunt.
El mexicà Michel Franco assoleix participar a la Secció Oficial després del guardó conquerit per “Después de Lucía” a l’apartat “Un certain regard” (2012). I ho fa de la mà d’un film com “Chronic” focalitzat en l’atenció a malalts terminals amb l’actor Tim Roth com a cuidador eficient i perfecte que, en canvi, porta una vida desastrosa.
L’australià Justin Kurzel dirigeix a Michael Fassbender i Marion Cotillard com el rei i la reina d’Escòcia en una nova versió cinematogràfica britànica del "Macbeth" de Shakespeare on l’ambició, la passió i la por portarà els seus protagonistes a una inevitable tragèdia.
