cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MAD MAX FURY ROAD FA TREMOLAR CANNES

El mn postapocalptic de la saga Mad Max retorna a les grans pantalles en honor daniversari per rellanar de nou la franqucia amb tot el soroll i la fria possible a Mad Max Fury Road. Retrobem el mon distpic conegut de Mad Max poblat per humans barbaritzats que tan sols es preocupen per la seva supervivncia. Un estil de vida salvatge i tribal creat per lluitar pels recursos naturals, especialment laigua, un b tan escs com preuat.
Laustrali George Miller reprn amb un mpetu desbordant lunivers violent de Mad Max en un espai desolat, desrtic i sec en el que s una suculent i excepcional pellcula dacci en clau de western futurista. La rauxa, la potncia i ladrenalina daquesta superproducci fora de competici sha convertit dalguna manera en la cerimnia inaugural a lombra dun Festival mogut enguany per donar-se un toc ms francs, social i femen obrint amb La tte haute dEmmanuelle Bercot.
Lancdota argumental vindria a ser com una cavalcada duna caravana de dones conduda per Furiosa (Charlize Theron) -que sha escapat per buscar una terra verda, per escombrada del mapa. En aquesta cursa desenfrenada a una quimrica terra promesa, les dones es veuran ajudades per un pres encadenat, Max (Tom Hardy que pren el relleu a Mel Gibson).
La pellcula fa gala duna rusticitat i ferotgia impressionant, un terrabastall de ferro i foc, de rovell i de sorra, de pols i de fang. Un film que, tot i els efectes digitals, transmet tota la fisicitat enganxosa de la lluita a larena del circ rom i el epidrmic brogit dels motors rugint sense descans en les diferents batalles que esglaonen una persecuci al lmit.

Hi havia una vegada...ben poca cosa

El director itali Mateo Garrone, vencedor en dues ocasions en el festival francs amb el Gran Premi del Jurat per Gomorra ( 2008) i Reality (2012), concursa enguany amb una proposta tan atrevida com fallida, Il racconto dei racconti. Garrone sinspira en lunivers mgic i fantstic del contista Giambattista Basile ambientat en una poca medieval llunyana.
Per aquesta ambiciosa operaci sha servir dun repartiment internacional conformat, entre altres, per Salma Hayek, Vincent Cassel o Toby Jones, i que lha dut a rodar el film en angls. Una estratgia comercial i meditica que provoca al capdavall un dels principals handicaps pel que fa al to i la proximitat requerida.
Un film que aposta pel meravells a travs dun seguit de situacions protagonitzades per genunes figures dels contes universals com dracs, reis, princeses, ogres i embruixos i encants que possibiliten tota mena de transformacions. Garrone imprimeix certa bellesa en alguns moments vaporosos i flotants, encomana un atractiu sentit del fantstic en ls de bells escenaris naturals, es deixa temptar en ocasions pel costat gtic, tortus, mals i extrem dalgunes situacions, mentre en altres moments sembla que aposti per la pardia i la deconstrucci tot jugant amb referents clssics.
Per en termes generals podrem afirmar que Garrone prova danar en totes direccions sense un objectiu clar, oscilla i rebota de banda en banda sense arribar enlloc. Les histries que avancen de forma parallela sabandonen aleatriament i quan sembla que acaben per entrecreuar-se finalment en la (falsa) conclusi del conte s per certificar la falta de to i de direcci. Tan sols sembla perviure lidea central repetida, la lli, lensenyana, que tota destrucci comporta un naixement, que cada acte desemboca inexorablement en un altre, en una cadena de quid pro quo indeturable i infinita.

Cirerers en flor

Desprs de participar lany passat en la Secci Oficial de Cannes amb Aguas tranquilas, la directora japonesa Naomi Kawase ha tingut enguany lhonor dinaugurar la gran secci parallela Un certain regard amb el film An. Igual que en lanterior film, a An predomina la influncia de la tradici i les religions orientals que deixen entreveure les relacions dinterconnexi que existeixen entre persones, animals i naturalesa en general.
Una simptica i delicada velleta afectada de lepra i allada del mn apareix providencialment per ajudar un petit botiguer de pastissets. Es tracta dhome seris i taciturn que arrossega un passat controvertit i les receptes de cuina de lvia duna confitura especial operen el petit miracle de salvar-li al pastisser lexistncia dalguna manera. La melmelada endolceix les seves vides i a punt estar despatllat aquest bonica histria.
En aquesta senzilla pellcula prevalen sobretot les imatges dels cirerers en flor, element esttic per tamb ingredient reconfortant, i es nota el ritme i el pas de les estacions que puntuen la mnima acci daquest film de petit format sobre el cicle de vida.
Una pellcula petita tan honesta com previsible, amb comptats personatges i una histria despullada al mnim que, al capdavall, reposa sobre la gastada base de les segones oportunitats i lesperit de redempci. Ens enduem la sensaci dhaver participat en un conte per adults, una faula moderna. Per aix com la melmelada acabava endolcint les seves vides, tamb est a punt despatllat aquest bonica histria.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula


lectures: 461

Una crnica de Joan Millaret Valls/ACPG

18 de maig de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small