cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANNES TOCA EL CEL AMB CAROL DE TODD HAYNES

Caiguda del cel

El realitzador nord-americ Todd Haynes retorna a la competici de Cannes amb Carol des que va participar-hi amb xit l’any 1998 amb Velvet goldmine. El realitzador retorna al cinema d’poca en un registre molt semblant al de l’exquisida Lejos del cielo per retratar de nou relacions sentimentals desestabilitzadores en entorns hostils.
Carol est ambientada a la dcada dels 50 als Estats Units en temps nadalencs i explora una intensa histria d’amistat i amor femenina protagonitzada per una dona madura rica, Carol (Cate Blanchett), i una jove dependenta d’uns magatzems, Therese (Ronney Mora). Enmig de l’atracci desafiadora que sorgeix entre les dues dones i que desafia les convencions socials del moment, Carol viu un enconat enfrontament amb al seu marit, Harge (Kyle Cahndler), per la custdia de la seva filla.
A partir d’una novella d’una escriptora com Patricia Highsmith que sempre, Todd Haynes desplega l’artilleria pesada de la bellesa i el lirisme per construir un melodrama pretrit d’amors desbordants explicada en forma de flashback i amb un tractament estilstic sumptus. Un amor lsbic bressolat amb una preciosa msica de Carter Burwell que ens du a evocar les sonoritats de Philip Glass en un film que s’agermana amb aquest i que era Las horas(2002).
No cal dir que ens trobem davant d’una joia que apunta alt en el palmars final del festival i, transcrivint les exultants i boniques paraules que Carol adrea a la inesperada aparici de la bella Therese, podem alludir a la pellcula com Caiguda del cel.

Llepar-se les ferides

El director noruec Joachim Trier retorna a Cannes amb Louder than boms" desprs d’estar seleccionat a la secci parallela Un certain regard amb Oslo, 31 de agosto (2011). La seva nova pellcula s un coproducci europea de marcat accent melodramtic ubicat en l’mbit familiar que arranca amb els preparatius d’una exposici pstuma d’homenatge a la mare morta en un estrany accident de cotxe, Isabelle Reed (Isabelle Huppert), clebre fotgrafa de guerra. L’exposici anir acompanyada d’un article al New York Times d’un ntim collaborador d’ella, el periodista Richard (David Strathairn), on es revelar un secret conegut per tots menys pel fill adolescent.
Aquest film fa una immersi en el dolor familiar a partir dels diferents punts de vista dels personatges afectats per la desaparici de la mare per tamb pels seus propis afers personals. El vidu, Gene (Gabriel Byrne), mant un embolic amb una companya professora; el fill gran, Jonah (Jesse Eisenberg), ha estat pare i planta la seva dona i fill a l’hospital per estar al costat de Gene, el pare que cuida l’adolescent Conrad (Devin Druid) que roman absolutament encloscat en s mateix i sembla desenvolupar comportaments de risc, esdevenint el personatge ms problemtic i conflictiu de tots.
Una terpia del dol collectiva per mesurar l’abast de la personalitat de la mare en les seves vides que pretn ser complexa i transcendent per perdre’s irremeiablement en una retrica buida. Una pellcula que disfruta llepant-se les ferides, encomanant-se d’un esperit llastims i greu, amb una tendncia molesta a la grandiloqncia, i dotada d’un to parsimonis excessivament calculat que la fa decaure en una solemnitat ftua.

Treball i tica

El realitzador francs Stphane Briz aposta per un cinema social lligat a l’actualitat de la crisi i l’atur en una pellcula de ttol tan explcit com La loi de march. En aquest film, Thierry (Vincent Lindon) s un home en la cinquantena que, desprs d’anys a l’atur, trobar feina en uns grans magatzems com a supervisor.
El treball que realitza Thierry no dista massa de la feina de vigilant, fins i tot de policia, participant tamb en silenci en l’acusaci i interrogatori als autors de petits furts o als mateixos operaris que han coms infraccions. Sense pronunciar-se, callat i eficient, al final acabar per prendre una decisi drstica. Aix, el que en principi sembla un film que planteja el drama de l’atur en edats avanades i les consegents dificultats per incorporar-se al mn del treball, acaba parlant de la dignitat personal i de les conviccions prpies en temps dolents.
La loi de march s una pellcula d’aparena petita, discreta, sense pretensions, amb un seguit de situacions gens subratllades per una cmera que no vol ser intrusiva ni interventora i que li dona una semblana de documental. Per al final l’espectador es queda a mitges, intocable, per culpa de l’excessiva sensaci de pellcula plana mancada de respiraci.

Notcies - Cinema Catal . NET
Carol, Cate Blanchett

lectures: 468

Una crnica de Joan Millaret Valls/ACPG

18 de maig de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Ja parlen que s la favorita per els propers Oscars
Imma19-05-2015

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small