CONTROVERTIT PREDOMINI FRANCÈS EN EL PALMARÈS DEL FESTIVAL DE CANNES
El palmarès final del 68 Festival internacional de
Cinema de Cannes ha tingut un desmesurat accent francès. Això tindria una certa
correspondència amb la inèdita acumulació de títols d’aquesta cinematografia en la Secció
Oficial encara que l’excés de reconeixement no es correspondria amb la migrada qualitat
exhibida pels seus títols. Dels quatre films francesos a competició, tan sols calia destacar la
força i el múscul del melodrama social protagonitzat per uns refugiats polítics de Sri Lanka a
França, “Dheepan” de Jacques Audiard. I, efectivament, en un exercici
d’equilibrada justícia, el jurat oficial presidit pels germans realitzadors Joel i Ethan Coen,
atorgava al director francès la Palma d’Or. De totes maneres, un guardó que desbancava
altres títols que comptaven amb molt més consens entre la premsa especialitzada com “Carol” de
Todd Haynes o “Son of Saul” del debutant László Nemes.
Entre les favorites, el sumptuós i potent melodrama lèsbic “Carol” s’ha hagut de
conformar així amb un premi de consolació a la millor interpretació femenina per
Rooney Mara. Aquest merescut guardó però s’ha compartit injustament amb el premi també a
l’actriu i realitzadora Emmanuelle Bercot per la seva desencadenada interpretació en el
fluix melodrama conflictiu de parella “Mon Roi” de la directora francesa Maïwenn.
Mentre que l’altre ferma candidata a la Palma d’Or, la incòmoda i esfereïdora pel·lícula sobre
l’horror dels camps d’extermini nazi “Son of Saul”, compensava el seu talent amb
l’important guardó Gran Premi del Jurat pel debutant realitzador hongarès László
Nemes.
Enmig d’aquesta discutible hegemonia francesa en el palmarès final, l’actor Vincent
Lindon s’emportava el Premi a la millor interpretació masculina pel seu paper
d’aturat de llarga durada que troba una problemàtica feina en un supermercat com a vigilant en
l’interessant però atonal film “La loi du marché” de Sthépane Brizé. La naturalista
interpretació de Vincent Lindon prenia el premi a millor actor a un inopinadament contingut Tim
Roth com a cuidador de malalts terminals que arrossega el dolor enquistat per la mort del seu
fill a “Chronic” del mexicà Michel Franco. Un film que, en canvi, es veuria recompensat
amb el Premi al millor guió per la història escrita pel mateix director Michel
Franco.
En certamen francès, que atorgava també una Palma d’Or Honorífica a la veterana
realitzadora francesa Agnès Varda, lluïa un palmarès dispers i repartit en què es
reconeixien també els mèrits de films tan atractius com la sensitiva i exquisida “The
assassin” del director taiwanès Hao Hsiao-Hsien, qui es passa al gènere de capa i
espasa medieval xinesa amb una empremta estètica digne d’elogi, obtenint el Premi al millor
director. I un altre sorprenent film, el contundent, negríssim i corrosiu “The
lobster” del sempre polèmic director grec Yorgos Lanthimos i ambientat en un futur proper
en què la soledat està prohibida, es feia amb el valuós Premi del Jurat.
Emmanuelle Bercot, Jacques Audiard i Vincent Lindon
