El passat dia 6 de juny arrancava la 5a edició de l’Atlàntida Film Fest, el festival més gran del món de cinema inèdit online. Les projeccions d’aquest festival de cinema, que hom pot disfrutar des de la confortabilitat del sofà de casa, s’allarguen fins el proper 9 de juliol. El certamen que té lloc en la plataforma de visió en pagament per internet Filmin s’ha consolidat al llarg d’aquests anys i, com sempre, planteja una programació tan agosarada com atractiva.
El certamen consta dues seccions oficials, de llargmetratges i de curtmetratges, i una altre secció, Atlas, conformada per una vintena de propostes cinematogràfiques premiades en diferents festivals del món que encara estan per estrenar en les nostres pantalles. Entre els 25 llargmetratges internacionals i nacionals que conformen la secció oficial s’exhibeix una trilogia de films del cineasta britànic Mark Cousins, les valentes i inclassificables propostes de l’espanyol Ion de Sousa, “Sueñan los androides” o del polonès Wojciech Smarzowski, l’estranya marcianada “Blind dates” del georgià Levan Koguasvhili, o la temeritat d’un film com “Fish & cat” de l’iranià Sharam Mokri rodat en un únic pla-seqüència amb el tema del canibalisme de fons.
La secció paral·lela Atlas atresora films multipremiats que no podem deixar escapar com l’adaptació al cinema de la magistral peça teatral de Henrik Ibsen ”A master buider” del nord-americà Jonathan Demme, la sàtira sobre els estereotips de la població de color sota Obama en el brillant debut del nord-americà Justin Simien a “Dear white people”, el furiós thriller autodestructiu d’un pare aclaparat pel dolor a “Still” del britànic Simon Blake, la brutal i escruixidora pel·lícula de joves criminals “The tribe” de l’ucraïnès Myroslaw Slaboshpytskiy rodada sense diàlegs ni banda sonora i narrada tota sencera exclusivament amb llenguatge de signes, la desconcertant poesia que brolla a raig de “Bird people” del francès Pascale Ferran, o el film “52 martes” de l’australiana Sophie Hye rodat durant 52 dimarts consecutius per retratar amb tota la immediatesa del món el desig sexual juvenil.
Entre altres activitats, com col·laborar amb el Sònar+D 2015 per seguir estudiar els avenços tecnològics en l’entorn del cinema, la present edició dedica una sorprenent secció al cinema de propaganda. Una secció que ha estat acompanyada per un taller de cinema polític propagandístic a càrrec de la directora Anna Broinowski, que va participar en el règim de Corea del Nord rodant el film “Aim high on creation”.
