El passat dia 6 de juny arrancava la 5a edició de
l’Atlàntida Film Fest, el festival més gran del món de cinema inèdit online. Les
projeccions d’aquest festival de cinema, que hom pot disfrutar des de la confortabilitat del
sofà de casa, s’allarguen fins el proper 9 de juliol. El certamen que té lloc en la plataforma
de visió en pagament per internet Filmin s’ha consolidat al llarg d’aquests anys i, com
sempre, planteja una programació tan agosarada com atractiva.
El certamen consta dues seccions oficials, de llargmetratges i de curtmetratges, i una altre
secció, Atlas, conformada per una vintena de propostes cinematogràfiques premiades en
diferents festivals del món que encara estan per estrenar en les nostres pantalles. Entre els
25 llargmetratges internacionals i nacionals que conformen la secció oficial s’exhibeix una
trilogia de films del cineasta britànic Mark Cousins, les valentes i inclassificables propostes
de l’espanyol Ion de Sousa, “Sueñan los androides” o del polonès Wojciech Smarzowski,
l’estranya marcianada “Blind dates” del georgià Levan Koguasvhili, o la temeritat d’un film com
“Fish & cat” de l’iranià Sharam Mokri rodat en un únic pla-seqüència amb el tema del
canibalisme de fons.
La secció paral·lela Atlas atresora films multipremiats que no podem deixar escapar com
l’adaptació al cinema de la magistral peça teatral de Henrik Ibsen ”A master buider” del nord-
americà Jonathan Demme, la sàtira sobre els estereotips de la població de color sota Obama en
el brillant debut del nord-americà Justin Simien a “Dear white people”, el furiós thriller
autodestructiu d’un pare aclaparat pel dolor a “Still” del britànic Simon Blake, la brutal i
escruixidora pel·lícula de joves criminals “The tribe” de l’ucraïnès Myroslaw Slaboshpytskiy
rodada sense diàlegs ni banda sonora i narrada tota sencera exclusivament amb llenguatge de
signes, la desconcertant poesia que brolla a raig de “Bird people” del francès Pascale Ferran,
o el film “52 martes” de l’australiana Sophie Hye rodat durant 52 dimarts consecutius per
retratar amb tota la immediatesa del món el desig sexual juvenil.
Entre altres activitats, com col·laborar amb el Sònar+D 2015 per seguir estudiar els
avenços tecnològics en l’entorn del cinema, la present edició dedica una sorprenent secció al
cinema de propaganda. Una secció que ha estat acompanyada per un taller de cinema polític
propagandístic a càrrec de la directora Anna Broinowski, que va participar en el règim de Corea
del Nord rodant el film “Aim high on creation”.
