cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JURASSIC WORLD

Qu se li pot demanar avui en dia a un film com Jurassic World, tenint en compte que s el quart lliurament d’una nissaga que va comenar de manera fulgurant fa ms de 20 anys, amb un Steven Spielberg que culminava els seus grans ttols d’aventures i fantasia dels anys 80 amb la resurrecci dels dinosaures i la seva elevaci a icona cinematogrfica, i una msica immortal del gran John Williams, que s’ha convertit en banda sonora indiscutible de vries generacions? Doncs sincerament, poca cosa ms del que ens ha acabat oferint aquesta gratificant i entretinguda cinta d’aventures produda pel mateix Spielberg, i dirigida per un quasi desconegut Colin Trevorrow, que fins ara tan sols comptava en el seu currculum amb una petita pellcula barreja de cinema independent i fantstic, com Safety Not Guaranteed, i que va ser elegit a contracorrent pel director de E.T. per continuar el seu llegat.

En aquest sentit, Trevorrow renuncia a qualsevol temptaci de fer una cinta d’autor, i intenta aplicar-se com a alumne del mestre que el va precedir, amb un plantejament molt similar al de la pellcula original. Aix, el film repeteix l’arribada a la illa, amb la msica reconeixible de fons, l’ou que es trenca, l’estructura familiar i els nens, planteja la trama poc a poc, partint d’una situaci aparentment ideal, amb un parc segur i a ple rendiment, que s’anir torant per l’acci i l’ambici de l’home ... Una acceptaci d’herncia en tota regla, que s’assumeix fins i tot fent aparixer les restes del parc original.

Perqu si en alguna cosa sobresurt aquest film respecte d’altres blockbusters similars, s precisament en l’assimilaci dels esquemes, els mecanismes i l’essncia del cinema d’aventures de tota la vida, adaptats als productes cinematogrfics actuals; segurament sense arribar als nivells dels grans ttols del gnere, per si aconseguint transmetre aquella sensaci de divertiment, ritme i inters que tenen aquelles pellcules que et trobes un diumenge a la tarda a la TV i no et deixen apartar-ne la mirada fins als ttols de crdit finals. Part de responsabilitat en aix la tindrien sens dubte algunes set-pieces rodades de manera brillant i amb el toc just de tensi, com per exemple la fugida dels Pterosaures (els rptils voladors) del seu recinte per anar al parc a practicar la caa del turista, o el moment en el qual un empleat queda atrapat a la gbia dels Velociraptors i el protagonista l’ha de treure, mentre intenta calmar els quatre exemplars de depredador que est domesticant.

A nivell argumental, el film no busca grans innovacions i recorre a la frmula segura i coneguda, per efectiva, de l’heroi que ha de salvar la situaci causada per la mala m de l’home, amb una barreja d’enginy i fora, acompanyat de la tpica dona inicialment fina i delicada, que a mesura que transcorre l’acci es va transformant en herona, a la vegada que canvia de look i de comportament. Per sort, en aquest cas els dos estereotips estan sustentats en dos actors que hi encaixen perfectament i que a ms funcionen b junts en pantalla: Chris Pratt i Bryce Dallas Howard. El primer, secundari semidesconegut fa tan sols un any, que amb els seus dos darrers films (Els Guardians de la Galxia i aquest), s’ha convertit en icone del cinema d’aventures i fantasia contemporani, grcies evidentment al seu fsic, per tamb a aquest punt de sornegueria que tamb tenia en els seus anys daurats Harrison Ford; una comparaci inevitable que l’ha posat a totes les travesses per interpretar de nou l’arqueleg ms conegut de la histria: Indiana Jones. I la segona, amb una carrera fins ara intermitent tot i haver destacat en alguns ttols de M. Night Shyamalan, el Manderlay de Lars von Trier o Criadas y Seoras, sembla que podria haver trobat per fi el paper que la catapulti cap a papers i propostes ms rellevants.

Per en un ttol com aquest, evidentment, el protagonisme animal t un gran pes especfic. I l’estrella de la funci (amb el perms del Mosasaure, l’enorme dinosaure mar), s el nou hbrid de laboratori, creat imprudentment, tan sols sota criteris empresarials, per revitalitzar els guanys del parc, que respon al nom de Indominus Rex. Un exemplar amb tots els atributs necessaris per capgirar la tranquillitat d’aquest parc temtic i posar contra les cordes els seus responsables, i del qual, per sort, no s’abusa en pantalla al llarg del metratge fins ben b al tram final; una regla d’or que el mateix Spielberg ja va seguir a Tiburn.
En definitiva, dues hores d’entreteniment per a totes les edats, que cal gaudir sense complexos ni prejudicis cap al cinema mainstream, hereu dels grans ttols dels 80s dels Spielberg, Lucas, Zemeckis, Donner, Dante, Reitman, Reiner ..., que si b a dia d’avui semblen massa llunyans i inigualables, com a mnim en alguns casos, com en el d’aquest Jurassic World, sn actualitzats amb dignitat i respecte, encara que sigui sacrificant la seva originalitat i creativitat. Per s evident que cada generaci ha de tenir els seus referents, i la d’avui en dia, ja t la seva aproximaci a la resurrecci del mn jurssic, que amb la perspectiva del temps, segurament podr ser jutjada en la seva justa mesura.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 476

Una crtica de Marc Serra

6 de juliol de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small