El famós parc ja ha obert les seves portes al públic, convertint-se en un fenomen de masses, la destinació preferida per a les vacances d’estiu. Jurassic World ha batut diversos rècords al convertir-se en la millor estrena mundial durant el seu primer cap de setmana i la que més diners ha recaptat l’any 2015. De moment ha superat ja els 500 milions de dòlars i ha desbancat a blockbusters com Los Juegos del Hambre o Los Vengadores.
Un cop més, l’escenari dels fets és la fictícia illa Nublar, situada prop de Costa Rica -encara que el rodatge es va produir a Hawaii- i en la qual el Parc Juràssic original va acabar en un cataclisme. Aquesta vegada els protagonistes són dos germans, Gray (interpretat per Ty Simpkins) i el seu germà gran Zach (Nick Robinson), uns adolescents que viatgen al parc temàtic on treballa la seva tieta Clara (Bryce Dallas Howard) i on no pot faltar el prototípic mascle alfa, Chris Pratt.
Amb aquests al·licients i un guió que, conserva l’estructura original de la sèrie, la pel·lícula es converteix en un entreteniment eficaç i refrescant. Un dels veritables artífexs i cervells de l’operació, Steven Spielberg, no ha volgut assumir-ne la direcció que ha resolt un jove professional i bastant inexpert provinent de San Francisco, Colin Trevorrow, que només ha realitzat un modest llargmetratge fins ara: Safety Not Guaranteed, de l’any 2012.
Tanmateix, l’ombra de l’autor d’ E.T., l’extraterrestre, La llista de Schindler o El diable sobre rodes, es percep de forma inequívoca tant en el disseny global del nou film com en l’esquema argumental. El seu segell es fa patent en tots i cadascun dels fotogrames. El que preveu la cinta, de fet, no és una altra qüestió que la posada en marxa definitiva del parc d’atraccions, l’embrió que ha nodrit perniciosament a totes les seves preqüeles.
Tot i que aquesta quarta entrega no és la millor de totes, honor que segueix ostentant la primera, cal reconèixer que sí regala algun aspecte brillant i eficaç: el d’uns efectes visuals sorprenents que són fruit d’una tecnologia impecable i més que sofisticada en matèria de presentació dels dinosaures. No obstant això, el que ofereix aquest corol·lari és un menú monòtonament juràssic que no aporta més que alimentar la nostàlgia d’alguns espectadors.
L’última entrega ironitza, juga i reprodueix de forma conscient les claus que van fer gran l’original en un espectacle tan estúpid com irresistible. Una cinta que manipula les emocions dels més melangiosos; com per exemple el famós tema de John Williams (ara orquestrat per Michael Giacchino) que torna a sonar amb altisonància mentre veiem les instal·lacions del primer parc. Alguns no podem evitar recordar a Tim i Lex escapant dels velociraptors després de devorar mig quilogram de gelatina afruitada.
Un èxit comercial que es recolza en supòsits científics com la manipulació genètica de l’ADN, de manera que el resort situat a les proximitats del Pacífic ofereix als seus 20.000 espectadors diaris un bon nombre de criatures sorprenents. Estem davant del triomf de l’afany del lucre per part de tipus depravats i ambiciosos, sempre per sobre de les seves responsabilitats. Una cobdícia no molt allunyada dels dirigents d’Amblin i Legendary Pictures, amb la diferència que aquí l’espectador rugirà de plaer, no de patiment.
lectures: 820
Una crítica d’Èric Antonell
6 de juliol de 2015
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Per passar una estona està bé, sobretot pels vells nostàlgics. Però poc aporta a la saga.
Laia C.
07-07-2015
Amb aquests diners recaptats subvebcionem el cine espanyol durant dos anys
