Estrena de la quarta entrega de la nissaga juràssica ambientada a l’Illa Nublar a Centreamèrica que conté un espectacular i atractiu ressort turístic de vacances en hores baixes al voltant d’un parc temàtic sobre dinosaures que fa les delícies de petits i grans. “Jurassic world” està comandat per Claire Dearing (Bryce Dallas Howard), una executiva estressada que no té temps d’acompanyar els seus dos nebots, Zack de 16 anys i Grey de 11 anys, enviats de vacances al parc pels seus pares. Per remuntar les vendes i atreure un públic àvid de noves sensacions disposat a passar per taquilla, el responsables del parc, han encomanat al Dr. Henru Wu (B.D Wong) crear secretament un nou dinosaure gegant de disseny i en règim de captivitat, Indominus Rex. Un fornit ensinistrador de velociràptors, Owen Grady (Chris Pratt) és cridat per estudiar la seguretat de la fortalesa que protegeix el temible i camaleònic monstre. Evidentment, la bèstia se’ls escaparà de les mans i el pànic s’instal·larà a l’illa zoològic.
No s’esperava res de la nova entrega i ben poca cosa s’obté després del seu visionat. El mateix argument vist i revist un cop i un altre, copiat i enganxat, sota una discreta i funcional direcció d’un director impersonal com Colin Trevorrow que buscar emular el pare Spielberg. Un film que regala un ampli desplegament tècnic per oferir un variat bestiari prehistòric digital per complir la missió de distracció familiar per a tots els públics. Hi ha corredisses i acció assegurada, amb escenes de manual com l’atac d’uns ocellots a l’estil Hitchcock, lluites ferotges de gegants saures antediluvians o l’enginyós moment dels nois circulant en una esfera mòbil atacats per la maleïda bèstia desfermada. Tenim tot el repertori d’estereotips amb un militar dolent que amaga males intencions, un científic sense massa escrúpols, un propietari extravagant i inepte o l’heroi musculós assenyat i intel·ligent que enamorarà a una dura executiva, transformada també en dona d’acció.
Tampoc no poden faltar les habituals picades d’ullet simpàtiques i iròniques dirigides a la primera i meravellosa pel·lícula de fa uns vint anys dirigida per Steven Spielberg “Parque Jurásico” (1993) a partir del best-seller homònim de Michael Crichton. Trobem comptades espurnes humorístiques com la petjada d’un colom redimensionada en una enganyosa petjada sàurica. I retrobem l’esperit carrincló, aventurer, amb aire de conte marca Spielberg, a partir de la seva productora Amblin Entertainment, gràcies al protagonisme dels menuts o la presència de relacions problemàtiques entre fills i pares que, en la present ocasió, aporten el novedós ingredient d’una tieta atrafegada que descuida els juvenils hostes.
