La productora Pixar, associada amb Disney, i el
cineasta Pete Docter tornen a toca el cim de la genialitat i la creativitat amb “Del
revés/ Inside Out” després d’extraordinaris films d’animació digital com “Monstruos
S.A.” (2001) o “Up” (2009). El visionat de “Del revés” en el marc incomparable del
Festival de Cinema de Cannes va resultar ser una experiència única que ens empeny a aventurar-
nos a declarar sense complexes que ens trobarem, a partir de la seva estrena en sales de cinema
el proper divendres 17 de juliol, davant d’una de les gran pel·lícules de l’estiu i, fins i
tot, de l’any.
Una nena, Riley, ha de deixar el seu entorn habitual en el mitjà Oest perquè el pare ha trobat
feina a una gran ciutat com San Francisco. La mudança serà viscuda com un trasbals per la
petita i esdevindrà un canvi traumàtic enmig del procés del pas de la infantesa a
l’adolescència. Un ordre trastocat que desvetlla reaccions i sentiments de pèrdua, de trobar-se
ben bé a la intempèrie, lluny del coixí confortable i segur d’una infantesa tutelada.
La gran troballa de “Del revés” ha estat convertir les emocions de la nena en uns personatges
que viuen dins de la ment, maniobrant un comandament central del cervell que ordena les
reaccions d’una desconcertada Riley davant d’obstacles que semblen insalvables, reptes que
semblen impossibles, sotracs que l’aclaparen. Un garbuix sovint descontrolat d’emocions en què
la tristesa, l’alegria, la por, el fàstic i la ira malden per posar ordre en el quarter general
de la ment, màquina propulsora de les accions de la nena.
La pel·lícula és senzillament exquisida en la seva sensibilitat, meravellosa en el seu enginy,
i tan divertida i simpàtica com profunda i reflexiva. Fa una acurada i magistral radiografia
del funcionament del cervell amb la seva subdivisió en compartiments, i descriu el desplegament
de les connexions que impulsen a una preadolescent a actuar com ho fa en situacions adverses
d’adaptabilitat a un nou entorn urbà, domèstic, escolar o amical. Un viatge a l’interior del
laberint de la ment per construir un precís i delicat mapa de la formació de la identitat enmig
de la gran sotsobra que comporta fer-se gran.
