cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ATRAPA LA BANDERA

L’any 1986 es va estrenar S.O.S. Equipo Azul, cinta dirigida pel quasi desconegut Harry Winner, que relatava les aventures d’un grup de joves i monitors d’un campament espacial organitzat per la NASA, que a causa d’una falla tcnica durant una prova de la llanadora espacial Atlantis, havien de ser enviats a l’espai per salvar les seves vides, i all aplicar els seus coneixements per poder tornar a la Terra. Amb un repartiment on resulta curis avui en dia trobar-hi a un jovenssim Joaquin Phoenix, Kate Capshaw (esposa d’Steven Spielberg i protagonista d’Indiana Jones i el Temple Maleit), Lea Thompson (la xicota de Marty McFly en la nissaga Regreso al Futuro), Kelly Preston (actual dona de Travolta) o Terry O’Quinn (el Locke de Lost), el film suposa un perfecte exemple del tipus de cinema que es realitzava durant els anys 80, amb banda sonora de John Williams inclosa.

Aquest estiu 2015, els responsables de l’exitosa Les aventures de Tadeu Jones, amb Enrique Gato i el seu estudi Lightbox Entertainment al capdavant, han tornat a irrompre amb fora amb Atrapa la bandera, amb la intenci de seguir atraient al pblic cap a l’animaci espanyola, i competir amb les nombroses propostes procedents de l’animaci nord-americana. I per fer-ho, han decidit lluitar amb els seus principals competidors emprant les seves mateixes armes. Perqu si amb les aventures de l’aspirant a arqueleg era ms que evident l’herncia d’Indiana Jones, aqu s’han inspirat directament en el cinema juvenil dels 80, amb cintes com S.O.S. Equipo Azul al capdavant. Tanmateix, en aquesta ocasi, l’intent d’elaborar un producte a imatge i semblana ha assolit cotes mximes, no tan sols en l’apartat tcnic, que cal lloar sense objeccions, sin sobretot en l’argumental i ambiental, que fan que sembli un producte ms dirigit al pblic de l’altra banda de l’Atlntic que no al d’aqu. En aquest sentit, no passa desapercebuda la collaboraci directa de la NASA en el projecte, fet que es tradueix en pantalla amb un tractament ms que laudatori envers aquesta agncia espacial.

La pellcula, com passa tan sovint avui en dia, t un plantejament dual, dirigit tant al pblic infantil (amb personatges obertament cmics, com l’amic i el seu llangardaix), com als ms grans de la casa, amb les allusions a la carrera espacial, els lligams familiars o les referncies cinfiles i histriques inevitables. En aquest sentit cal destacar el fragment que remet a la llegenda (o no) que l’home no va arribar realment a la Lluna, sin que tot va ser un muntatge audiovisual dirigit per Stanley Kubrick, que apareix transmutat en el fals director del fals muntatge que roda el dolent de la funci, un magnat tex que respon al nom de Richard Carson, possible alter ego de Richard Branson, propietari de Virgin, tamb conegut per la seva fixaci en els viatges a la Lluna, i que curiosament, t en el film dos empleats (Bill Gags i Steve Gigs) que recorden molt a Bill Gates i Steve Jobs.

Tampoc hi manca un element transversal des del punt de vista generacional i recurrent en aquest tipus de pellcules, com s la defensa de la instituci familiar i els seus llaos. Aix, el gui pivota en gran mesura sobre els conflictes que poden haver-hi en tota famlia i les formes de solucionar-los, que aqu arriben fins a l’extrem d’un viatge espacial. En aquesta lnia destaca el personatge de l’avi, desencadenant i part protagonista de la trama, i que amb un apropament molt similar al de UP, serveix tamb per posar en valor el paper de la tercera edat a la nostra societat i el molt que poden aportar. A ms d’aquest missatge, la cinta tamb posa sobre la taula de manera menys subratllada, la problemtica dels recursos naturals i el seu control, aix com el perill de l’afany per acumular diners sense cap mena d’escrpols, per part d’algunes grans fortunes, que poden fins i tot posar en escac al seu govern.

Per ms enll de tot aix, no hi ha dubte que Atrapa la bandera s tamb una bona mostra de cinema d’aventures, amb tots els tpics que vulguis, per amb una estructura que funciona i que fa que la narraci no pari ni un moment, fins als modlics crdits finals que serveixen d’epleg. Un producte pensat i cuidat fins al darrer detall, que intenta aplicar una frmula contrastada i que obt els resultats esperats, potser amb la manca d’un punt d’espontanetat, de sorpresa o d’imaginaci, per que no t res a envejar al 90% dels films d’animaci que s’estrenen cada any. Una cinta en definitiva, que continua el cam iniciat fa alguns anys, per la injustament valorada Planet 51, i que hauria de permetre seguir assentant les bases d’una indstria d’animaci slida, que disminus la fuga de talents cap als grans gegants del sector. Per veure si es confirmen aquestes expectatives, tenim anunciada pel 2016 l’estrena de la segona part de Tadeu Jones. Veurem qu passa.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 363

La crtica de Marc Serra

21 de setembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small