UN DIA (NO TAN PERFECTE) AMB FERNANDO LEÓN DE ARANOA
És complicat reconèixer Fernando León de Aranoa darrere el seu sisè llargmetratge de ficció. El
seu salt al mercat internacional ve de la mà d’un elenc encapçalat pels oscaritzats Benicio del Toro
i Tim Robbins, aquí corejats per les encisadores Olka Kurylenko i Mélanie Thierry. Rodat en anglès,
va ser presentat a la secció oficial del Festival de Cannes 2015, on va obtenir una bona acollida.
Un día perfecto se situa a Bòsnia l’any 1995, enmig de la guerra dels Balcans, on s’hi troba
treballant un grup de cooperants en missió humanitària. El film s’ha rodat a les serres granadines
(emulant molt bé la península balcànica) i en aquest punt és d’agrair la tasca del director de
fotografia Alex Catalán, responsable d’una textura que evoca la situació laberíntica en què els
protagonistes estan immersos.
Els conflictes ètnics entre els pobles de l’antiga Iugoslàvia esdevenen un pou d’hostilitats pels
nostres herois anònims, el mateix que han de desinfectar (hi ha caigut un difunt) i del qual en
depenen diverses famílies. Aquest és el fil conductor i alhora el lligam que manté els cooperants en
aquesta comesa. Un fil més gruixut és el que necessitaran per resoldre aquest contratemps, origen
d’un relat punyent i a vegades delirant.
Altrament, els intèrprets circumdants guanyen gradualment humanitat per anar deixant la porta oberta
a concessions melodramàtiques justificades i acaben convertint-se en els catalitzadors d’una
col·lecció de denúncies socials (massa suaus). Afortunadament, el madrileny no converteix les
tristes realitats en meres fuites lacrimògenes, sinó més aviat en un entreteniment complaent.
La trama de Perfect Day, també acaba essent una excusa per mostrar, fotograma a fotograma,
les complexes relacions que mantenen les diferents comunitats ètniques entre elles, explorant
algunes d’aquestes manifestacions culturals adscrites a les identitats regionals, les quals, poden
arribar a ser un obstrucció pel desenvolupament d’una missió que es converteix en gairebé titànica.
Entre els elements positius, hi ha una banda sonora d’estil sobri gràcies a Arnau Bataller, que ha
participat a pel·lícules com [•REC] , Herois o la sèrie de televisió Polseres
Vermelles. Menció especial mereixen els diversos temes de Lou Reed (com el que serveix
d’inspiració per al títol de la cinta) o la versió de Sweet Dreams de Marilyn Manson.
El guió de Perfect Day, adaptació d’Aranoa en base a la novel·la escrita per Paula Farias,
intenta harmonitzar la part dramàtica de tot el pretext bèl·lic; tamisat sempre per l’humor subtil
que caracteritza el realitzador de la Villa. No obstant, els personatges apareixen un pèl esbossats,
fet que provoca un menor aprofundiment psicològic i un nus massa esquematitzat.
D’aquesta manera, el guanyador de 5 premis Goya, director de cintes tan rodones com Família,
Barrio o Los Lunes al Sol, agreix la seva cinematografia amb un producte més
exportable però renunciant a la seva empremta com a autor d’un cinema social i compromès.
Probablement aquest és el preu que s’ha de pagar per treure al cap al Sunset Boulevard.
lectures: 619
Una crítica d’Èric Antonell
21 de setembre de 2015
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
per a mi la millor de Aranoa segueix sent Los Lunes al sol
miquel mar
23-09-2015
ja em perdonareu, pero per mi el cinema del Aranoa es detestable (tot)
