cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA INHSPITA HAVANA ESCLATA EN EL MIG DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTI

La vida en el femer

Desprs de laspre i ombrvola cinta multipremiada Pa Negre, el mallorqu Agust Villaronga torna a la competici del certamen donostiarra amb el nou i escabrs film El rey de la Habana a partir de la novella homnima de lescriptor cub Pedro Juan Gutirrez. Es tracta duna histria de supervivncia extrema en lentorn degradat i miserable dun barri popular de lHavana en els anys difcils de lanomenat Perode especial corresponent a la dcada dels 90.
El protagonista, Reynaldo (Maykol David Tortolo) s un jove orfe que sescapa del reformatori i ha de sobreviure com pot en el seu barri al costat daltres pries com ell. En un ambient de sordidesa irrespirable, Reynaldo, anomenat Rei de lHavana, viur la llei del subsl, la dels baixos fons, al compartir penries amb altres ssers marginals, com la seva vena prostituta, Magda, i un altre ve transvestit, Yunisleidy.
La prpia seqncia inaugural desconcerta a tothom quan un es pensa que es troba en una simptica comdia costumista havanera i de sobte la divertida situaci es rebentada per la tragdia i la mort, que conduir al innocent protagonista al correccional. Amb la fugida del reformatori arrenca, com diem, aquest pelegrinatge al lmit per esgarrapar la vida enmig dun empobriment absolut, un embrutiment tan social com moral on el sexe sembla lnica baula descapament.
El cineasta Agust Villaronga no va poder rodar el film com volia en la mateixa Havana, ja que no lhan deixat, i sha hagut de conformar filmant a Repblica Dominicana. Aix ha passat una mica de factura al film ja que potser no transmet la vibraci del fresc hum que batega a lHavana cntrica, al notar-se en alguns moments lexcessiva dependncia dels decorats, que malmeten la credibilitat i reforcen un inoport deix teatral. Tot i aquestes consideracions, no cal dir que el cineasta mallorqu en surt finalment triomfant al reflectir amb tot el dolor i desencs el vagabundeig vital daquestes desferres humanes arrossegant-se pel fang dun mn sense escapatria, on regnen tan sols la sang, el semen, lestraperlo i la picaresca, la fam i les penries, lhumor i les llgrimes.

Malaguanyat telefilm benintencionat

En la Secci Oficial del certamen basc ha competit una pellcula nord-americana Freeheld de Peter Sollett tan carregada de tan bones intencions com de resultats cinematogrfics nuls. Es tracta dun film inspirat en fets reals a partir del cas duna exemplar inspectora de policia de New Jersey que pateix un cncer terminal, Laurel Hester (Julianne Moore ) i procura deixar la seva pensi de viudetat a la seva companya de fet, Stacie Andre (Ellen Page).
Tot i ajustar-se a llei, les intencions de la policia malalta topen amb el refs de les reaccionries i discriminatries autoritats locals freeholders- que deneguen la pensi reiteradament. En aquesta lluita valenta i tena contra els elements, Laurel i Stacie, comptaran amb el detectiu Dan Wells (Michael Shannon), company de Laurel, enamorat della, que passar del recel i la incomprensi en un primer moment a la digne i noblesolidaritat envers la justa demanda de la seva companya, fins i tot, enmig del buit i lhostilitat del propi cos de policia.
El format de la pellcula sajusta ms a un car telefilm de sobretaula amb estrelles de primer ordre pel seu empallegs enfocament sensacionalista i lacrimogen aplicat a una histria verdadera commovedora que acaba anullant per complert el necessari i oport contingut reivindicatiu de la mateixa. Fins i tot, aquest ingredient sobre la tolerncia i el respecte envers els homosexuals i lesbianes cau en algun moment en el vergonys ridcul per la concessi del paper de lder jueu pels drets de la comunitat gai a un actor com Steve Carell que amb la seva descontrolada disposici al grotesc i la comdia burra en la present ocasi fa que grinyoli el film fins al puntdentrebancar-se.
Resta, com no podia ser daltre forma, el treball de dues grans actrius, encara que molts vegades els hi posen ben difcil. Aix li passa especialment a Julianne Moore al no poder desempallegar-se de lestereotip de la soferta, malmesa i devastada pacient en el tram final del film, i aix poder arrancar llastimosament la llagrimeta al dcil espectador. Fins i tot, la presncia dun actor com Michael Shannon associat molt sovint al cinema independent resulta enganyosa sobre lenfocament i to del film ja que aquest mai circula per la senda dun cinema menys convencional o dit dautor.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de Freeheld

lectures: 737

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

26 de setembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small