cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA VISITA

El cinema de M. Night Shyamalan ha tingut defensors i detractors, i ha generat controvrsia des que va saltar a la fama amb El sis sentit. I s que travs de la seva particular manera d’entendre el set art, ens ha mostrat una altra forma d’aproximar-nos al cinema de superherois (El protegit), d’invasions aliengenes (Senyals), de contes de fades amb crtica social (El bosc i La jove de l’Aigua), o de l’arribada de l’apocalipsi del planeta (L’incident). El pblic, no sempre ha sabut/volgut entrar en el joc que li proposava el director de Pennsilvnia, amb les segones lectures, els discursos morals i les anlisis socials, ubicats en un context fantstic o sobrenatural, i a poc a poc se n’ha anat allunyant. Fins arribar a les seves dues darreres cintes: Airbender i After Earth, en qu el canvi radical de to i temtica, ha vingut acompanyat d’un autntic cataclisme tant a nivell de crtica com de pblic.

Ara, ha retornat als orgens amb La visita, una cinta de baix pressupost, que ha rodat a la seva terra, amb actors poc coneguts i amb un gui propi que li ha perms jugar amb els personatges i amb l’espectador, amb total llibertat. El resultat s una pellcula petita per certament interessant, que reconciliar una part del pblic amb la narrativa del director d’origen indi. I que si li acceptes el plantejament, sense ser massa purista, pot proporcionar una hora i mitja de bon divertiment.

L’argument, aparentment simple, aborda la visita de dos germans als seus avis que viuen en una granja d’un altre estat, i amb qui mai havien tingut contacte a causa de les males relacions d’aquests amb la mare, mentre aquesta se’n va de creuer amb el seu nou home. Un punt de partida poc creble, per necessari pel desenvolupament de l’acci. A partir d’aqu, el director va relatant petits moments de la setmana que han de compartir plegats, que faran planar dubtes sobre el comportament dels avis, malgrat les explicacions que cada vegada justifiquen la seva estranya conducta. Aquest plantejament li permet jugar amb dos clixs: el dels avis adorables i el de les pellcules amb vens, visitants o convidats que no sn aigua clara pels amfitrions, i que aqu es capgira 180 graus, com hem vist recentment, per exemple, a la molt reivindicable The perfecte Host. Cal tenir en compte tamb, que el mateix realitzador ha reconegut que va realitzar fins a tres muntatges diferents. Un de ms terrorfic, un de ms cmic i un que barrejava els dos elements i que s el que finalment s’ha projectat. I aquesta combinaci de gneres, pot ser en certs casos, un dels principals problemes de la cinta a l’hora de connectar amb l’espectador, que en alguns moments es pot veure descollocat, si no accepta d’entrada aquesta premissa. El que segur que trobar, aix si, s el gir de gui marca de la casa del director, tot i que en aquesta ocasi, fora ms previsible que en casos anteriors.

Malgrat tot, Shyamalan aconsegueix crear una atmosfera inquietant, sense arribar al terror, en aquesta mena de partida d’escacs entre nets i avis. Per una banda, grcies a una aposta decidida per un aparent realisme, que es veu potenciat per l’s de la narraci a travs de les gravacions que fa la germana amb la seva cmera, amb la qual vol realitzar un documental de la visita per intentar reconciliar la famlia. I per l’altra, amb l’elecci d’un repartiment sense noms de relleu, especialment pel que fa als dos actors australians que interpreten magnficament als germans, i que s’adequa perfectament a les intencions del realitzador, aportant aquest grau de naturalitat, que d’altre manera no hagus estat possible.

s cert que el final potser s massa abrupte i podia haver-se treballat ms, per tamb ho s que se surt dels tpics del gnere. No hi ha dubte que el comportament del joves, les seves converses i fins i tot la seva destresa amb la cmera, poden semblar excessivament madures i formades per l’edat, tot i que donen ms joc al gui. I tampoc no escapa a ning que algun comportament de la mare i dels vens del poble est agafat pels pls, per s que si no ens quedem sense trama. Per assumit tot aix, Shyamalan torna a demostrar que s capa de sorprendre’ns amb una histria original, ben construda, impecablement ambientada, sense necessitat d’actors de renom i que recupera bona part del seu segell personal. Ben tornat Mr. Night.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 455

Una crtica de Marc Serra

27 de setembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small