cinema catal� . caT
Notícies anteriors
BONA ARRANCADA DEL 63 FESTIVAL DE SANT SEBASTI

Sorprn l’embranzida que ha agafat la secci oficial a competici del certamen basc en el seu primer cap de setmana. Un primers dies prometedors que han servit per validar l’aposta del festival per seleccionar ttols de cineastes units en major o menor mesura a la histria recent del mateix certamen, com la realitzadora francesa Lucille Hadzihalilovic, el director barcelon Cesc Gay o el britnic Terence Davis.

Preparatius pel darrer comiat

El barcelon Cesc Gay ha deixat una forta empremta en els espectadors del certamen basc amb la seva darrera pellcula Truman. Un film sobre un actor argent de teatre que pateix una malaltia terminal, Julin (Ricardo Darn), que es retroba a Madrid amb el seu millor amic, Toms (Javier Cmara), provinent de Canad per passar uns dies plegats. El motiu del rencontre s endrear i gestionar els preparatius per a la mort del solitari Julin, acomiadar-se davant l’irreversible final i, tamb, trobar una famlia adoptiva pel gos que dona ttol a la pellcula.
Una pellcula melodramtica sobre la mort, la vida i l’amistat que es sap moure amb cura i encert entre el drama i la comdia amarga i irnica, procurant esquivar en tot moment la fcil concessi al to ms lacrimogen i sentimental implcit en la histria, aconseguit grcies al mritd’un molt bon treball d’escriptura de dilegs i situacions a crrec del mateix director catal. Per els bons fonaments del film serien poca cosa si no fos pel regal d’un magistral duet d’intrprets d’alada com Ricardo Darn en el paper de malalt que decideix interrompre el tractament que segueix sobre un cncer per morir amb coratge i valentia, i Javier Cmara com l’amic inseparable, geners i sincer que acompanya fidelment al seu amic en el difcil recorregut d’ordenar les coses abans d’encaminar-se cap a la mort.

Fantasmagrics mons amfibis

Evolution de la francesa Lucille Hadzihalilovic ha estat la proposta ms torbadora del primer cap de setmana de festival. Una proposta de genu cinema fantstic que s’aporta bastant dels parmetres del gust i la recepci en el pblic que marca un festival generalista com el de Sant Sebasti. A la realitzadora francesa li ha costat molts anys poder aixecar el seu ambivalent i atpic projecte des del seu lluny triomf precisament en el festival basc amb Innocence l’any 2004 en la secci de Nous Directors. Tot i el pas del temps, no cal dir que ambds films comparteixen una atmosfera fantasmagrica molt semblant que llisca pels terrenys pantanosos del terror i els mons onrics.
Ara ens trobem en una illa perduda on noms conviuen dones i nens, en el marc d’una enigmtica vila marinera enmig d’un paratge irreal gentilesa del rodatge a l’illa volcnica de Lanzarote -. En aquest indret predomina la uniformitat en els trets fsics de les dones aix com en la indumentria, com si fos una societat maleda i alienada, i on els nens son sotmesos a diverses intervencions per gestar enigmtiques criatures en un hospital tan decrpit com sinistre. En aquest esmunyeds i crptic film sobre la concepci i la procreaci de les dones barrejat amb els neguits infantils destaca l’escenografia plena d’inquietud i malaltissament suggeridora on tot resta xop i humit, un mn subaqutic, amfibi, que es mou entre la terra i l’aigua. L’atractiva raresa del film es perd a vegades en les llacunes i els buits de la narraci per desembocar en un final obert al desconcert absolut.

Els lligams de la terra mare

El cineasta Terence Davis, motiu d’una retrospectiva l’any 2008 al certamen basc, retorna de nou a la competici desprs de fer-ho el 2011 amb The deep blue sea. El britnic ha presentat Sunset song, un film de caire melodramtic rural en terra escocesa a comenaments de segle, a partir de la novella de Lewis Grassic Gibbon. El film es centra en el protagonisme d’una noia (Agyness Deyn) que creix en l’ambient d’una famlia tradicional pagesa marcada per la tirania i brutalitat d’una monstruosa figura paterna (Peter Mullan). Una noia que despertar sobtadament a una vida esclava lligada al conreu de la terra, forada a arraconar la seva escolaritzaci i les seves nsies futures de ser professora.
En una societat dominada pels homes i les tradicions masculines, aquesta noia feta dona descobrir progressivament la fora de la terra a la qual romandr per sempre ms unida. Un clam d’amor a la terra fet de preciosisme, d’una exquisidesa sorprenent, recreant escenes com autntics tableaux vivents, amb presncia de cants i canons que teixeixen una clida atmosfera sonora. I combinaci de moments d’embrutiment amb moments idealitzats, buclics, en sintonia amb els desitjos i anhels satisfets d’aquesta dona coratge. Com en un cicle vital d’alegries i desgrcies, arriben de nou moments terribles, coincidint amb l’esclat de la 1 Guerra Mundial i l’allistament del seu jove marit, un autntic malson que est a punt d’enrunar una vida aixecada amb tot l’esfor i la tenacitat d’una herona moderna. I ella mateixa feta terra.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 356

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

27 de setembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small