cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL FESTIVAL DE SANT SEBASTI PROPULSA EL BONIC FILM BASC AMAMA

Elegia del mn rural

Desprs de la participaci de l’exits film basc parlat en euskera en la secci oficial del festival de Sant Sebasti de l’any passat, Loreak, enguany el certamen donostiarra ha operat idntica frmula amb el recomanable film Amama d’Asier Altuna, un director que, d’altra banda, retorna al festival desprs de Bertsolari (2011). Amama via, en basc parla sense embuts de l’extinci del mn rural a partir de l’esgotament del caserio como a model d’explotaci agrcola i model familiar.
Una pervivncia abocada a la desaparici a l’entrar obertament en collisi amb el mn modern i urb. La figura de l’via silenciosa s’erigeix com a ttem d’aquest hbitat anci, ella esdev el darrer testimoni de connexi amb tota una genealogia precedent que es remuntaria fins el neoltic. En aquest context atvic, una filla representa la rebellia i l’aire fresc, ella aporta una nova manera de concebre la vida procurant conciliar all antic i all nou, enfront d’una figura paterna autoritria, reaccionria i masclista.
En l’espai natural i fsic del camp, associat al passat i a costums ancestrals, no tarda en sorgir la fractura i el conflicte amb el xoc generacional. Tensions tractades sovint en el cinema basc i internacional per que aqu rep l’empenta d’un tractament cinematogrfic que combina el tpic i convuls melodrama rural amb imatges properes al videoart, fruit de la vena artstica i creativa de la filla, o la utilitzaci cromtica dels colors i els seus valors simblics, associats a cada personatge, per reforar el dramatisme del conjunt.

La fora perdurable dels mites

La proposta argentina Eva no duerme de Pablo Agero s’acosta a la figura de dimensi mitolgica d’Eva Pern des de la gosadia prescindint dels convencionalismes dels films histrics. Un film de ficci histric que es serveix de nombrosos fragments documentals i sonors dels discursos i arengues d’Eva Pern, encara que farcit de diverses llicncies argumentals. Un film que comprn el temps cronolgic que va des de la seva mort el 1952, a l’edat de 33 anys, fins a la seva sepultura definitiva a Argentina el 1974. Una figura de dona poltica que va agafar una dimensi popular fora de mida i que va fer que posteriorment a la seva mort fos utilitzada o mediatitzada pel poder en benefici propi.
El film argent intenta compensar les limitacions pressupostries amb certa tendncia a l’abstracci com marca d’entrada una escena inaugural a crrec d’un militar de marina (Gael Garca Bernal) que en veu en off confessa com va sepultar per sempre ms a Eva Pern. El film procura evadir aquesta precarietat de mitjans creant tres moments forts, claus, corresponents a l’increble trajecte que va seguir el cadver de la difunta esposa de Pern. Sn tres escenes rodades en un format de pla-seqncia de to claustrofbic amb escassos personatges i un s del so amplificat que emfasitza la intensitat i fisicitat de les escenes.
Aquesta coproducci hispano-francesa-argentina focalitza la primera escena en el tanatori amb la figura destacada del seu embalsamador (Imanol Arias), desprs retrata el transport clandest del cos profanat a crrec d’un sinistre militar argent (Denis Lavant) que es barallar amb el soldat que ha de custodiar el fretre, i el tercer episodi es centra en el moment en qu el segrestat dictador general Aramburu (Daniel Fanego) es troba en un amagatall d’un grup terrorista peronista per esbrinar on es troba el cos amagat d’Eva. Tot i l’atreviment formal i l’esfor d’indagaci histrica, al final, queda una sensaci general de descompensaci i irregularitat, en qu l’espectador no acaba mai d’entrar en el film.

Crim i cstig

Entre les pellcules exhibides en la secci Perles del certamen donostiarra conv aturar-nos en Woody Allen i el seu juganer film sobre la figura del crim perfecte a Irrational man. La seva nova proposta ens presenta a Abe Lucas (Joaquin Phoenix), un professor de filosofia deprimit destinat a una petita universitat de provncies, l’arribada del qual desvetllar ben aviat l’inters de dues dones. Una companya professora casada, Rita Richard (Parker Posey), anhela trencar la rutina i l’avorriment de la seva vida per tenir una aventura passional i fugir a Europa. D’altra banda, Jill Pollard (Emma Stone tant encisadora com a Magia a la luz de la luna), estudiant de filosofia i propensa al romanticisme, malgrat est promesa amb un jove, progressivament se sent atreta pietosament pel trist i desgraciat professor.
Les relacions afectives semblen sembrar la llavor d’una nova comdia romntica a tres bandes, per aquesta intriga sentimental es nodrir dels enrevessats dilemes morals i tics sobre l’assassinat continguts en films tan notables com Delitos y faltas o Match Point. L’atzar d’una conversa aliena en un restaurant sobre un jutge injust, que caldria penalitzar pel mal que comet a terceres persones, ser el clic definitiu que far despertar a la vida a l’ensopit i desmotivat professor. Abe troba l’anhelat impuls vital que cercava en la seva dissortada vida igual que Raskolnikov a Crim i cstig de Dostoievski.
Un refregit de cites filosfiques de Kant, Kierkegard i els existencialistes en aquest campus universitari serviran per conduir-nos amb aparent lleugeresa vers un ldic joc d’especulacions i raonaments que giren sobre la necessitat o la condemna d’un crim benintencionat. I amb plaer i entusiasme ens capfiquem i ens deixem atrapar en el relliscs i seductor territori de la perfdia humana amb seves intrigues, sospites, hiptesis, conjures, complicitats, culpes i temors.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 426

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

28 de setembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small