Després de l’aspre i ombrívola cinta multipremiada “Pa
Negre”, el mallorquí Agustí Villaronga filma l’escabrós film “El rey de la
Habana” a partir de la novel·la homònima de l’escriptor cubà dissident Pedro Juan
Gutiérrez. Es tracta d’una història de supervivència extrema en l’entorn degradat i miserable
d’un barri popular de l’Havana en els anys difícils de l’anomenat “Període especial” a la
dècada dels 90.
El protagonista, Reynaldo (Maykol David Tortolo), és un jove orfe que s’escapa del reformatori
i ha de sobreviure com pot en el seu barri al costat d’altres pàries com ell. En un ambient de
sordidesa irrespirable, Reynaldo, anomenat “Rei de l’Havana”, viurà la llei del subsòl, la dels
baixos fons, al compartir penúries i estralls amb altres éssers marginals com una veïna
d’infància ara esdevinguda prostituta, Magda (Yordanka Ariosa, premi a la Millor Actriu en el
recent festival de Cinema de Sant Sebastià), i un altre veí transvestit, Yunisleidy.
La pròpia seqüència inaugural desconcerta a tothom quan un es pensa que es troba en una
simpàtica comèdia costumista havanera i de sobte la divertida situació es rebentada per la
tragèdia i la mort, la qual conduirà al innocent protagonista al correccional. Amb la fugida
del reformatori arrenca, com dèiem, aquest pelegrinatge al límit per esgarrapar la vida enmig
d’un empobriment absolut, un embrutiment tan social com moral on el sexe sembla l’única baula
d’escapament.
El cineasta Agustí Villaronga no va poder rodar el film com volia en la mateixa Havana, ja que
no l’han deixat, i s’ha hagut de conformar filmant a República Dominicana. Això ha passat una
mica de factura al film ja que potser no transmet la vibració del fresc humà que batega a
l’Havana cèntrica, al notar-se en alguns moments l’excessiva dependència dels decorats, que
malmeten la credibilitat i reforcen un inoportú deix teatral.
Tot i aquestes consideracions, no cal dir que el cineasta mallorquí en surt finalment triomfant
al reflectir amb tot el dolor i el desencís el vagabundeig vital d’aquestes desferres humanes
arrossegant-se pel fang d’un món sense escapatòria. Un paisatge on regnen tan sols la sang i el
semen enmig de l’estraperlo i la picaresca, la fam i les penúries, l’humor i les llàgrimes.