El reputat actor i director ocasional Tommy Lee Jones repeteix en el western després de “Los tres entierros de Melquíades Estrada” (2005) en la seva darrera pel·lícula “Deuda de honor/The homesman”. Es tracta d’un western tan estrany com salvatge on el seu títol original ja ens fa explícit el seu contingut, una clara al·lusió als encarregats de transportar gent que havia perdut la xaveta per culpa d’una vida duríssima en el salvatge Oest i conduir-los a llocs d’internament o d’acollida.
En el film, Mary Bee Cuddy (Hilary Swank), una dona soltera, forta i independent, forjada en la inhòspita praderia, es presta voluntària pel transport d’un carregament conformat per tres dones que han embogit. Una tasca impossible per a una dona sola, tot i que en el camí trobarà un home a qui salva de la forca, George Briggs (Tommy Lee Jones), home d’escasses conviccions ètiques, el qual esdevindrà el seu ajudant a canvi d’un salari.
Al contrari de la majoria de westerns que han construït una èpica nacional amb els heroics pioners que s’expandeixen i colonitzen els confins dels Estats Units, “Deuda de honor” sembla emprendre un viatge de tornada. Ara es recorre el camí invers i es mostra l’itinerari que parteix dels espais feréstecs i desèrtics de la frontera per retornar a la civilització, un camí simbòlic que retorna al lloc d’origen per depositar-hi les deixalles d’una gesta nacional més farcida d’ombres que de llums.
“Deuda de honor” fa un retrat ferotge de la conquesta de l’Oest al segle XIX en el profund territori de Nebraska. Un daguerreotip dominat absolutament per la violència, el masclisme, el primitivisme i una crueltat extrema que converteix la colonització americana en una autèntica davallada en la barbàrie. En aquest trajecte llarguíssim i feixuc pel desert fins a Iowa s’esbossa una època demencial i dantesca, d’embrutiment humà i de violència sobre les dones.
Veiem un carro fantasmagòric en què ressonen els xiscles de dones, tombes profanades, indis famèlics que es conformen en cruspir-se un cavall o hotelers gens hospitalaris que deneguen l’ajuda els afamats viatgers. El film compta també amb uns flashbacks que ens porten a un passat immediat farcit d’actes esfereïdors i inhumans per il·lustrar el camí a l’embogiment de les dones. En el decurs d’aquest enfollit recorregut no resultaria estrany que fins i tot la rude i emprenedora protagonista femenina pugués perdre la raó.
