Aquest diumenge concloïa una nova edició del Casa Asia Film Week (CAFW), organitzat per Casa
Àsia i els Cinemes Girona, certamen que va néixer el 2011 com a relleu al conegut BAFF, el
Barcelona Asian Film Festival. El festival ha tingut lloc de l’11 al 15 de novembre i ha
projectat un total de 52 pel·lícules procedents de 20 països asiàtics.
Les 4 cinematografies amb més presència al CAFW han procedit del Japó (6), l’Iran (5), Xina (5)
i Corea (4). Els seguien Filipines, Índia, Kazakhstan, Nova Zelanda, Singapur i Cambodja amb
tres pel·lícules. Malàisia, Tailàndia, i Vietnam participaven amb dues cintes, mentre que
Indonèsia, Hong Kong, Pakistan, Afganistan, Austràlia, Kirguizistan i Bangla Desh ho feien amb
una.
La sessió inaugural del dimecres passat lliurava el seus honors a The Golden Era, un
biòpic tediós i prolongat sobre l’escriptora Xiao Hong, signat per la realitzadora Ann Hui, que
va rebre el premi Casa Àsia Film Week per la seva trajectòria, l’any 2011. El film hongkonguès
gaudeix de bones intencions però desaprofita la transcendència d’una de las figures femenines
més importants de la Xina contemporània.
Aprofitant l’obertura del CAFW, la directora Menene Gras assegurava que "El festival vol ser
un referent al nostre país de les cinematografies asiàtiques sense distinció, amb una proposta,
que adopta com a format principal el drama". L’objectiu -afegeix Gras- ha estat
“elaborar diferents cartografies de les societats asiàtiques” i en petita mesura això és
el que aconsegueix el modest certamen barceloní.
Aquest era el tret de sortida del festival on la principal aposta era una programació
calidoscòpica (no exempta de confusions i canvis d’última hora). Mig centenar d’obres que
demostren la intenció de consolidar-se com a certamen i amb la participació de països amb una
potent indústria cinematogràfica, com són Japó, la Xina o Corea del Sud, i la d’aquells amb una
cinematografia més emergent.
Després de la ressaca inaugural, Poet on a Business Trip assaltava la programació amb
una road movie sobre Shu, un poeta que viatja a la regió uigur -una de les zones més
desolades de la Xina- per escriure fins a 16 poemes. Un documental de carretera que, a priori,
hauria de tenir algun significat espiritual pel protagonista, però que aquest no acaba de
trobar. Aquesta és l’última exhalació de l’alè crític de Ju Anqi, que va ser guardonat al
Jeonju International Film Festival.
Ja a les acaballes del CAFW, es podien veure apostes tant extravagants com Hill of
Freedom, que s’havia projectat anteriorment a la secció oficial del Festival de Gijón.
Segons l’associació de crítics de Corea del Sud, aquesta és la millor cinta coreana del 2014.
No estem segurs d’aquesta afirmació però si de que aquesta comèdia de 66 minuts contradiu tota
coherència narrativa i s’alimenta de l’absurd per configurar una efemèride irrisòria, a vegades
desconcertant.
Abans del comiat oficial, es va poder veure l’opera prima de Chakme Rinpoche, que ens
presentava la seva particular lírica visual sobre un món orb. Els ecos d’aquest relat ressonen
com els d’un ratpenat dins d’una complicada gruta com és la Mongòlia interior. Tianyu és el
jove quiròpter atrapat en aquest món intricat i provincià, somniador d’una altra realitat
diferent del que vol la seva família. Ata ens il·lustra, sense mirada aparent, una bella
faula que va més enllà d’una fotografia acurada i una banda sonora minimalista.
Finalment, es concedia el premi a la millor pel·lícula per Haemoo de Shim Sung-bo, amb
guió del reconegut Bong Joon-ho (The Host), una setmana abans de la seva estrena a la
cartellera; pel que dubtem de si es tracta d’una estratègia publicitària. El que si sabem és
que l’objectiu del festival ha estat el d’oferir un reflex contemporani de les societats
asiàtiques del segle XXI i això ho ha aconseguit durant cinc dies amb molts altres títols que
no tindran distribució en els circuits comercials.
