ARRIVEDERCI BARCELONA; LA MOSTRA DE CINEMA ITALIÀ S’ACOMIADA FINS L’ANY QUE VE
La quarta Mostra de Cinema Italià de Barcelona – MCIB, organitzada per l’Institut Luce Cinecittà, ha tingut lloc als cinemes Verdi de l’11 al 17 de desembre amb una afluència massiva, i és que durant el cap de setmana les cues superaven l’hora i mitja (això si, suavitzades pel cafè que un dels patrocinadors regalava als més impacients). El repte de convertir Barcelona en una plataforma privilegiada per a la difusió del cinema italià al nostre país s’ha assolit des de l’edició passada amb escreix. Una acció que va en la mateixa línia d’altres molt semblants que Cinecittà porta a terme en diferents països.
D’aquesta edició, destaquem l’homenatge a Mario Monicelli en el centenari del seu naixement. Considerat un dels millors directors de la comèdia italiana i guanyador d’un Lleó d’Or per la seva carrera, les seves obres es caracteritzen pel sarcasme i la seva aguda crítica social. Durant els dies 16 i 17 de desembre es varen projectar dos dels seus treballs i un documental sobre la seva trajectòria. A mode de resum, la Secció Oficial d’aquest any ha inclòs vuit llargmetratges actuals, entre els quals formen part Non essere cattivo, de Claudio Caligari, que representa Itàlia en la cursa per l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.
En aquesta quarta edició, el festival ha permès veure títols tant envejables com L’Attessa, que es va poder veure al festival de Venècia d’enguany i amb el qual Piero Messina construeix un dol a la siciliana. Messina retrata -més que un paisatge volcànic al voltant de Trinacria - un estat d’ànim, una emoció. Un mirall perfectament polit en què les existències de dues dones (interpretades magistralment per Juliette Binoche i Lou de Laâge), es reflecteixen fins que el baf de les seves vides entela la càmera, fins i tot la pròpia retina de l’espectador.
Més enllà de la seva inqüestionable pila de virtuts, Mediterranea passarà a la història del cinema pel fet d’haver estat el primer film documental, finalista als premis LUX del Parlament Europeu, interpretat pel mateix director. La cinta, que ja s’ha endut els guardons de millor director novell i millor pel·lícula als premis Gotham de Nova York i als National Board of Review, és un relat que desprèn una sensibilitat extrema i que parla d’un tema tant actual com són els fluxos migratoris del nostre continent. Un film colpidor que ens narra la cruesa d’aquests èxodes despietats en primera persona.
Carlo Lavagna, va ser un dels molts autors i directors que van passar per la mostra, regalant-nos pròlegs i responent les preguntes dels assistents. Aquesta és la màgia d’aquesta mostra on també es varen poder veure pel·lícules com Arianna, una història sobre un hermafrodita que s’atura més en l’artesania que en la seva narrativa, envoltada d’una atmosfera fascinant a un nivell gairebé sensorial. Aquest darrer epicuri és un dels molts films que han acostat per quarta vegada el cinema de la via Tuscolana al barri de Gràcia, fent sentir el cinema del país de la bota quelcom més proper.
lectures: 758
Una notícia d’Èric Antonell
18 de desembre de 2015
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
No hi ha una mostra igual. Cine i cafè gratis per la patilla
