cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ARRIVEDERCI BARCELONA; LA MOSTRA DE CINEMA ITALI S’ACOMIADA FINS L’ANY QUE VE

La quarta Mostra de Cinema Itali de Barcelona MCIB, organitzada per l’Institut Luce Cinecitt, ha tingut lloc als cinemes Verdi de l’11 al 17 de desembre amb una afluncia massiva, i s que durant el cap de setmana les cues superaven l’hora i mitja (aix si, suavitzades pel caf que un dels patrocinadors regalava als ms impacients). El repte de convertir Barcelona en una plataforma privilegiada per a la difusi del cinema itali al nostre pas s’ha assolit des de l’edici passada amb escreix. Una acci que va en la mateixa lnia d’altres molt semblants que Cinecitt porta a terme en diferents pasos.

D’aquesta edici, destaquem l’homenatge a Mario Monicelli en el centenari del seu naixement. Considerat un dels millors directors de la comdia italiana i guanyador d’un Lle d’Or per la seva carrera, les seves obres es caracteritzen pel sarcasme i la seva aguda crtica social. Durant els dies 16 i 17 de desembre es varen projectar dos dels seus treballs i un documental sobre la seva trajectria. A mode de resum, la Secci Oficial d’aquest any ha incls vuit llargmetratges actuals, entre els quals formen part Non essere cattivo, de Claudio Caligari, que representa Itlia en la cursa per l’Oscar a la Millor Pellcula Estrangera.

En aquesta quarta edici, el festival ha perms veure ttols tant envejables com L’Attessa, que es va poder veure al festival de Vencia d’enguany i amb el qual Piero Messina construeix un dol a la siciliana. Messina retrata -ms que un paisatge volcnic al voltant de Trinacria - un estat d’nim, una emoci. Un mirall perfectament polit en qu les existncies de dues dones (interpretades magistralment per Juliette Binoche i Lou de Lage), es reflecteixen fins que el baf de les seves vides entela la cmera, fins i tot la prpia retina de l’espectador.

Ms enll de la seva inqestionable pila de virtuts, Mediterranea passar a la histria del cinema pel fet d’haver estat el primer film documental, finalista als premis LUX del Parlament Europeu, interpretat pel mateix director. La cinta, que ja s’ha endut els guardons de millor director novell i millor pellcula als premis Gotham de Nova York i als National Board of Review, s un relat que desprn una sensibilitat extrema i que parla d’un tema tant actual com sn els fluxos migratoris del nostre continent. Un film colpidor que ens narra la cruesa d’aquests xodes despietats en primera persona.

Carlo Lavagna, va ser un dels molts autors i directors que van passar per la mostra, regalant-nos prlegs i responent les preguntes dels assistents. Aquesta s la mgia d’aquesta mostra on tamb es varen poder veure pellcules com Arianna, una histria sobre un hermafrodita que s’atura ms en l’artesania que en la seva narrativa, envoltada d’una atmosfera fascinant a un nivell gaireb sensorial. Aquest darrer epicuri s un dels molts films que han acostat per quarta vegada el cinema de la via Tuscolana al barri de Grcia, fent sentir el cinema del pas de la bota quelcom ms proper.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 624

Una notcia d’ric Antonell

18 de desembre de 2015


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

No hi ha una mostra igual. Cine i caf gratis per la patilla
Jordi C.20-12-2015

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small