cinema catal� . caT
Notícies anteriors
VELLESA

Desprs de guanyar l’Oscar a la millor pellcula estrangera per la meravellosa La gran belleza(2013), el napolit Paolo Sorrentino retorna a les pantalles de casa nostra amb renovada i arrauxada fora en una pellcula tan pretensiosa com controvertida Juventud. Un megalman film que, desprs de passar per la corda fluixa de l’aparador del Festival de Cannes, s’ha erigit recentment en la gran triomfadora de la darrera edici del Premis del Cinema Europeu de 2015 on va conquerir guardons tant importants com el de millor pellcula, millor director i, tamb, millor actor pel veter i incombustible Michael Caine.

En aquesta operstica obra, tant o ms ambiciosa que l’anterior, Sorrrentino ha comptat ara amb l’empenta d’una coproducci europea, ha rodat en angls i ha estat acompanyat d’un repartiment internacional de vertigen. La juventud ens presenta a dos vells amics octogenaris i consogres que s’hostatgen com cada any en un balneari sus entre valls alpines. Sn el compositor retirat Fred Ballinger (Michael Caine), que es nega a la petici d’interpretar davant de la reina una de les seves brillants composicions, i el realitzador Mick Boyle (Harvey Keitel), que est enllestint les darreres frases del seu ltim i testamentari llargmetratge.

La fastuosa pellcula compta amb una construcci fragmentria, episdica, fins a desbordar-se amb grapats d’esquetxos promoguts per la incorporaci de nous protagonistes secundaris amb les seves respectives histries. Com passa amb la filla i representant artstica de Fred, Lena (Rachel Weisz); un jove actor de cinema tan adorat com frustrat pel seu fams paper de robot i que prepara el seu nou paper, Jimmy Tree (Paul Dano); o la veterana estrella Brenda Morel (Janet Fonda) que arriba per enviar a fer punyetes al director Mick.

Un film que parla de tot i de res, d’all greu i d’all lleuger, de la vellesa i la joventut, que mira al passat i alhora al futur, que burxa dins de la famlia i en els fills, i que es deixa aclaparar melancnicament pel psit que resta de tot plegat. Un film desequilibrat en la seva desmesura, errtic en el seu dispers enfocament calidoscpic i esmaperdut en la pretesa voluntat pontificadora dels seus discursos, aforismes i sentncies. Per, tanmateix, un film absolutament magistral en l’art de combinar el grotesc i el sublim, all ridcul i all bell. Un film dotat de molts moments d’una brillantor i elegncia visual difcilment imitable, cops de geni espatarrants, llampecs encegadors de talent. Imatges prodigioses d’un film narcisista.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 363

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

24 de gener de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small