cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA HABITACIN DE LENNY ABRAHAMSON

Atrapats en l’espai d’un cubicle, l’habitaci del ttol, una mare jove (Brie Larson) i el seu fill, Jack (Jacob Tremblay), procuren fer vida normal tot i la precarietat i les limitacions forades de la seva indita situaci. La mare cuida, juga, estima i ensenya al seu fill en aquest minscul mn tancat. El nen ha crescut sempre en captivitat i no coneix el mn exterior, per ell una cosa inexistent, irreal, incomprensible. Tan sols t accs al que existeix fora murs a travs d’un aparell de televisi, el qual emet imatges que el nen associa a un mn imaginari, fals, com els dibuixos animats, ja que no concep existncia de vida ms enll de les quatre parets.

Tot el mn real est redut al contorn de les quatre parets. L’nica finestra real al mn que tenen s una claraboia en el sostre, una altre pantalla opaca com la televisi ja que res hi succeeix. Cada ics temps xisclen fort, com a part d’un joc organitzat per la mare. La mare ha dedicat tots els seus esforos a crear una bombolla protectora pel nen feta de normalitat, una rutina quotidiana, un orde intern, que no faci sentir al nen la seva condici real de presoner, i ali a conceptes com la llibertat o la vida ms enll de la seva reclusi.

En aquest espai clos, una cella, la mare rep visites d’un home que els porta provisions per seguir vivint i que els facilita l’electricitat, l’aigua corrent o la calefacci. Aquest visitant s anomenat oncle, per crear una certa atmosfera de familiaritat, un simulacre d’entorn domstic pel nen. Aquest home dorm amb la mare, i per entrar i sortir a l’habitaci activa un codi secret. Per desprs que Jack compleix cinc anys, la mare proposa un pla de fugida, difcilment entenedor pel fill.

L’espectador comprn mica a mica que no es tracta d’un film fantstic o de cincia ficci sin que poc a poc pren conscincia de trobar-se enmig d’una pellcula d’horror. Mica a mica copsem el malson que realment es viu all dins, fruit tamb del coneixement avui dia de situacions semblants igualment terribles patides en soterranis, amagatalls i falses habitacions de la nostra civilitzada Europa a travs dels noticiaris.

L’alliberament podria ser el final de l’esclavatge, el clmax que atorgar la satisfacci als reus i satisfar a l’alleugerit espectador. Per aleshores arrenca el complex despertar a la vida, amb l’afegit de les contradiccions del brusc i sobtat pas del, malgrat tot, confortable dins i ara passar a la intemprie de fora. Penetrar en el mn exterior no estar exempt d’entrebancs. Aix comena un altre film, potser encara ms interessant que l’anterior, de sentiments creuats, de perplexitat. I s que la reintroducci en l’hbitat familiar s problemtic, ja que la unitat familiar s’ha dissolt desprs d’anys de patiments i desesperaci per una filla adolescent desapareguda.

El rebuig i l’amor semblen dos reaccions humanes davant l’acceptaci una filla segrestada i violada ara convertida en mare d’un fill engendrat en un habitacle i amb un pare biolgic que no s altre cosa que un monstre. I com un petit salvatge, un nen provinent d’un mn nic, sembla que aterri en un planeta grandis i ple d’extraterrestres. El descobriment d’un nou mn impensable comportar que ha d’aprendre amb dificultats a viure d’una altre manera i adaptar-s’hi, relacionar-se amb nova gent que abans no existia, crear vincles amb familiars que desconeixia. Aqu comena el repte majscul del renaixement.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 378

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

29 de febrer de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small