cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA HABITACIN DE LENNY ABRAHAMSON

Atrapats en lespai dun cubicle, lhabitaci del ttol, una mare jove (Brie Larson) i el seu fill, Jack (Jacob Tremblay), procuren fer vida normal tot i la precarietat i les limitacions forades de la seva indita situaci. La mare cuida, juga, estima i ensenya al seu fill en aquest minscul mn tancat. El nen ha crescut sempre en captivitat i no coneix el mn exterior, per ell una cosa inexistent, irreal, incomprensible. Tan sols t accs al que existeix fora murs a travs dun aparell de televisi, el qual emet imatges que el nen associa a un mn imaginari, fals, com els dibuixos animats, ja que no concep existncia de vida ms enll de les quatre parets.

Tot el mn real est redut al contorn de les quatre parets. Lnica finestra real al mn que tenen s una claraboia en el sostre, una altre pantalla opaca com la televisi ja que res hi succeeix. Cada ics temps xisclen fort, com a part dun joc organitzat per la mare. La mare ha dedicat tots els seus esforos a crear una bombolla protectora pel nen feta de normalitat, una rutina quotidiana, un orde intern, que no faci sentir al nen la seva condici real de presoner, i ali a conceptes com la llibertat o la vida ms enll de la seva reclusi.

En aquest espai clos, una cella, la mare rep visites dun home que els porta provisions per seguir vivint i que els facilita lelectricitat, laigua corrent o la calefacci. Aquest visitant s anomenat oncle, per crear una certa atmosfera de familiaritat, un simulacre dentorn domstic pel nen. Aquest home dorm amb la mare, i per entrar i sortir a lhabitaci activa un codi secret. Per desprs que Jack compleix cinc anys, la mare proposa un pla de fugida, difcilment entenedor pel fill.

Lespectador comprn mica a mica que no es tracta dun film fantstic o de cincia ficci sin que poc a poc pren conscincia de trobar-se enmig duna pellcula dhorror. Mica a mica copsem el malson que realment es viu all dins, fruit tamb del coneixement avui dia de situacions semblants igualment terribles patides en soterranis, amagatalls i falses habitacions de la nostra civilitzada Europa a travs dels noticiaris.

Lalliberament podria ser el final de lesclavatge, el clmax que atorgar la satisfacci als reus i satisfar a lalleugerit espectador. Per aleshores arrenca el complex despertar a la vida, amb lafegit de les contradiccions del brusc i sobtat pas del, malgrat tot, confortable dins i ara passar a la intemprie de fora. Penetrar en el mn exterior no estar exempt dentrebancs. Aix comena un altre film, potser encara ms interessant que lanterior, de sentiments creuats, de perplexitat. I s que la reintroducci en lhbitat familiar s problemtic, ja que la unitat familiar sha dissolt desprs danys de patiments i desesperaci per una filla adolescent desapareguda.

El rebuig i lamor semblen dos reaccions humanes davant lacceptaci una filla segrestada i violada ara convertida en mare dun fill engendrat en un habitacle i amb un pare biolgic que no s altre cosa que un monstre. I com un petit salvatge, un nen provinent dun mn nic, sembla que aterri en un planeta grandis i ple dextraterrestres. El descobriment dun nou mn impensable comportar que ha daprendre amb dificultats a viure duna altre manera i adaptar- shi, relacionar-se amb nova gent que abans no existia, crear vincles amb familiars que desconeixia. Aqu comena el repte majscul del renaixement.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 716

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

29 de febrer de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small