El japonès Hirokazu Kore-eda segueix aprofundint amb delicadesa i tendresa en el territori dels melodrames minimalistes, sempre dins de l’àmbit familiar, en la seva darrera proposta “Nuestra hermana pequeña”, presentada en la secció oficial del Festival de Cannes 2015 i reconeguda amb el Premi del Públic al passat Festival de Sant Sebastià 2015.
A partir del manga “Umimachi diary” de Akimi Yoshida, d’altra banda títol original del film, Kore-eda ens presenta a tres germanes joves, Sachi, Yoshino i Chika, que assisteixen al funeral del seu pare, de qui no tenien notícies des de feia quinze anys. En l’enterrament descobriran la impensada revelació de l’existència d’una germanastra més petita, Suzu, que acabaran acollint a casa seva a Kamakura.
Les quatre germanes hauran de repensar els lligams familiars, teixir nous vincles, recosir les seves vides conjuntament en un univers quotidià purament femení. En aquest repte vital es produeix una fascinant simbiosi entre interior i exterior, entre l’àmbit domèstic i l’entorn natural. Un espai de confluències que acaben reconstruint un sòlid i emotiu ecosistema familiar.
S’ha evocat el cinema de la calidesa del mestre Yasujiro Ozu, però com que segurament això a ningú li dirà res, o ben poca cosa, assenyalarem que el film està impregnat d’un to extremadament acurat i sensible que celebra el miracle de la vida des d’una aparent simplicitat. Tanmateix recalcar la importància de la mirada d’un cineasta que desprèn darrerament lluminositat i esperança en el tractament d’unes històries humanes tan senzilles com plenament encisadores.
