El japonès Hirokazu Kore-eda segueix aprofundint
amb delicadesa i tendresa en el territori dels melodrames minimalistes, sempre dins de l’àmbit
familiar, en la seva darrera proposta “Nuestra hermana pequeña”, presentada en la secció
oficial del Festival de Cannes 2015 i reconeguda amb el Premi del Públic al passat Festival de
Sant Sebastià 2015.
A partir del manga “Umimachi diary” de Akimi Yoshida, d’altra banda títol original del
film, Kore-eda ens presenta a tres germanes joves, Sachi, Yoshino i Chika, que assisteixen al
funeral del seu pare, de qui no tenien notícies des de feia quinze anys. En l’enterrament
descobriran la impensada revelació de l’existència d’una germanastra més petita, Suzu, que
acabaran acollint a casa seva a Kamakura.
Les quatre germanes hauran de repensar els lligams familiars, teixir nous vincles, recosir les
seves vides conjuntament en un univers quotidià purament femení. En aquest repte vital es
produeix una fascinant simbiosi entre interior i exterior, entre l’àmbit domèstic i l’entorn
natural. Un espai de confluències que acaben reconstruint un sòlid i emotiu ecosistema
familiar.
S’ha evocat el cinema de la calidesa del mestre Yasujiro Ozu, però com que segurament això a
ningú li dirà res, o ben poca cosa, assenyalarem que el film està impregnat d’un to
extremadament acurat i sensible que celebra el miracle de la vida des d’una aparent
simplicitat. Tanmateix recalcar la importància de la mirada d’un cineasta que desprèn
darrerament lluminositat i esperança en el tractament d’unes històries humanes tan senzilles
com plenament encisadores.
