La directora francesa Maïwenn, responsable de films com “Polisse” (2011), estrena a casa nostra el seu quart llargmetratge “Mi amor/Mon roi”. Un nou film que ofereix la convulsa radiografia d’una relació de parella a partir dels records de la dona, Tony (interpretada per l’actriu i cineasta Emmanuelle Bercot), ingressada en una clínica de rehabilitació després d’un accident d’esquí, que evoca el seu tumultuós amor amb Georgio (Vincent Cassel).
Una història agitada que combina passat i present per reconstruir un camí fet de felicitat i desenganys, de joia i de pena. Una clàssica estructura d’ascens i caiguda que arrencaria amb l’empenta exultant de l’enamorament, coronat amb el casament, seguit de la davallada posterior pel pedregar per culpa de conflictes i desavinences dins de parella. Un camí solcat de sotragades, fet de retrobaments i separacions que, al capdavall, acaba descrivint un amor enganxifós que sempre acaba apropant els amants per molt que s’hagin barallat i distanciat.
Podria ser un bon melodrama romàntic sobre els amors encesos i torrencials abocats finalment a la destrucció o bé a la reconciliació, però la pel·lícula es malbarata per una tendència molesta a la histèria i a l’esgarip en força ocasions. Reconeixent la complexitat del paper de Tony, que ha de passar de moments pletòrics a altres més trastornats en qüestió de segons, no entenem massa bé que el seu treball fos reconegut amb el premi a la millor actriu en el passat Festival de Cannes. Mentre que Vincent Cassel gaudeix d’un paper fet a mida on pot desenvolupar el seu carisma, murrieria, enginy i un atractiu fatal del qual no es pot desprendre mai del tot la soferta i patidora protagonista.
