cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MALAGUANYAT TELEFILM BENINTENCIONAT
Desprs de competir en la Secci Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti arriba a les nostres pantalles la pellcula nord-americana Freeheld. Un amor incondicional de Peter Sollett tan carregada de tan bones intencions com de resultats cinematogrfics discrets. Es tracta d’un film inspirat en fets reals a partir del cas d’una exemplar inspectora de policia de New Jersey que pateix un cncer terminal, Laurel Hester (Julianne Moore ) i procura deixar la seva pensi de viudetat a la seva companya de fet, Stacie Andre (Ellen Page).

Tot i ajustar-se a llei, les intencions de la policia malalta topen amb el refs de les discriminatries autoritats locals freeholders- que deneguen la pensi reiteradament. En aquesta lluita valenta i tena contra els elements, Laurel i Stacie, comptaran amb el detectiu Dan Wells (Michael Shannon), company de Laurel, enamorat d’ella, que passar del recel i la incomprensi en un primer moment a la digne i noble solidaritat envers la justa demanda de la seva companya, fins i tot, enmig del buit i l’hostilitat del propi cos de policia.

El format de la pellcula s’ajusta massa al concepte devaluat de telefilm de sobretaula, dissimulat per la presncia d’estrelles de primer ordre, per que no enganya pel seu enfocament empallegs i molest per culpa d’un deix sensacionalista i lacrimogen aplicat a una dura histria verdadera, commovedora fins i tot, per que al capdavall acaba anullant per complet el necessari i oport contingut reivindicatiu i edificant de la mateixa.

Fins i tot, l’ingredient de denncia d’actituds reaccionries i de suport a la tolerncia i el respecte envers els homosexuals i lesbianes cau en algun moment en el vergonys ridcul per la concessi del paper de lder jueu pels drets de la comunitat gai a un actor com Steve Carell que amb la seva descontrolada disposici al grotesc i la comdia burra en la present ocasi fa que grinyoli el film fins al punt d’entrebancar-se del tot.

Resta, com no podia ser d’altre forma, el treball de dues grans actrius, encara que molts vegades els hi posen ben difcil la seva actuaci. Aix li passa especialment a Julianne Moore al no poder desempallegar-se de l’estereotip de la dona soferta, malmesa i devastada pacient en el tram final del film, per poder arrancar llastimosament la llagrimeta al dcil i mesell espectador. Fins i tot, la presncia d’actors com Michael Shannon o Ellen Page, associats molt sovint a un cinema independent o amb major dosis de risc i valentia, resulta enganyosa sobre la disposici i el to d’aquest film que s’allunya de la senda d’un cinema menys convencional o dit d’autor per caure de quatre grapes en el pantans terreny dels estrils telefilms carregats de bones intencions.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 274

Una crtica de Joan Millaret Valls/AMIC

9 de maig de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small